Inicia sessió 
Registra't
Carme Conesa va ser la mestra de cerimònies de la 23a gala 'Catalunya aixeca el teló' / Foto: acn - Àlex Recolons
ESCOLTA-HO
Cada vegada que vaig a Sant Cugat estic feliç perquè les olors, els colors, la gent i tot em recorda la meva infantesa, fins als 27 vaig viure a Valldoreix.
No t'he preguntat com estàs, però és que no calia perquè et vam veure a la gala i estaves estupenda!
N'acabo de fer 64 i estic feliç!
Els portes molt bé. Com t'ho fas? És l'alimentació, l'esport? Com et cuides?
Jo diria que és un compendi de tot. Té molt a veure l'esport, l'estat d'ànim, la filosofia de vida, llegir, tenir gent que t'estimi al voltant i entregar-te una mica al que t'agrada si pots i tens el temps. Cada dia faig un acte d'agraïment al fet que la vida em pugui donar aquest privilegi de fer el que m'agrada i dedicar-m'hi.
Comentaves que vas estar fins als 27 anys vivint a Valldoreix. Trobes a faltar alguna cosa d'aquella etapa?
Mira, saps què? A la meva vida, com a bona estoica, perquè m'agrada molt la filosofia estoica, visc el màxim que puc el present, l'aquí i l'ara totalment. I no enyoro res. Faig aquest exercici de no pensar en el passat, que el passat l'he viscut, ha sigut meravellós, però ara estic aquí i ja està, aquí i ara. Però no, no, no enyoro res, res, res, res, res.
Has parlat de la teva etapa escolar, com eres com a estudiant?
Pel que m'expliquen les amigues i jo recordo, era una persona bastant normaleta. Aprovava alguns exàmens, altres no... No era una pelacolzes, però sí que tenia una part, recorden les meves amigues, molt creativa. Diuen que sempre estava organitzat els festivals de final de curs, els festivals de Nadal, les obres de teatre que fèiem. Sempre estava amb tota la part creativa.
Per això, quan vas haver de triar la carrera vas optar per Belles Arts?
Sí, exactament. M'agradava la cosa d'actriu, de ballar i tot això, però com que en aquell moment els pares també aconsellaven fer una carrera, doncs m'hi vaig dedicar. A més, ja pintava des dels 12 anys.
Però en quin moment entres en contacte amb la professió d'una manera seriosa?
Va ser quan estudiava Belles Arts. Un dels pintors que hi havia allà em va dir que necessitaven una vedet per a la Cúpula Venus, un teatre qui hi havia al final de les Rambles. Vaig començar allà i després, immediatament, el Ricard Reguant em va agafar per fer musicals al Club Helena, a Gràcia, per fer 'El Petit Príncep', 'Alícia en el País de les Meravelles', un munt de gòspel, i en acabat ja vaig passar al circuit més professional, que seria el Romea, i allà vaig fer 'La història de un caballo', amb el José María Rodero, i allà va ser una mica on em vaig enamorar del tot, ja, del teatre, i vaig dir, ''d'aquí no vull baixar'', de l'escenari, si la vida m'ho permet i Déu m'ho permet, no vull baixar-hi.
Fa uns anys que vius a Madrid. Sempre s'ha dit que pels artistes estar a Madrid és tenir més oportunitats. Per què vas fer aquest canvi d'aires?
Sempre he tingut una ànima aventurera, però l'actriu Mireia Ros, amb qui jo estava treballant a 'El Petit Príncep', em va comentar que tenia molts amics a Madrid i em va preguntar si me'n volia anar amb ella, i me n'hi vaig anar. Em va encantar l'ambient de Madrid i vaig veure que realment a mi m'agradava tot el tema amb la gran sort de ser bilingües, de poder parlar català i castellà, que això per mi és un privilegi i una gran sort. Allà vaig començar a conèixer gent de Madrid i també em vaig enamorar d'un madrileny. Així que ja va ser per feina i per amor.
Podem dir que ets una artista polifacètica, toques diferents instruments, el piano, el saxo, la guitarra... Tens facilitat per fer tot això? És natural en tu?
Jo diria que soc molt curiosa i en ser una persona curiosa poso molta voluntat a l'hora d'estudiar. M'agrada molt, soc curiosa. També treballo la frustració. Crec que és un bon exercici. Quan una cosa no et surt no has de pensar que no podràs mai, si vols pots.
Ara, el que et té ocupada laboralment és el musical 'Gypsy', dirigit per Antonio Banderas i que s'estrena a l'octubre al Teatre Soho Caixabanc de Màlaga. Explica'ns de què va i quin paper fas
És la història de Gypsy Rose Lee, que va ser l'stripper més coneguda americana, una dona que va convertir l'striptease en un art. I va escriure un llibre i l'hi va dedicar a la seva mare, la Rose, una dona que és tot un tractat de psiquiatria per la manera que tenia de manipular les filles. Aquest personatge el fa la catalana Marta Rivera. Jo faig d'una de les strippers, que té un número que us podeu morir del riure i faig el cover de la Marta.
També tens entre mans un documental, oi?
És una sèrie documental de 8 capítols sobre cinc capitanes majors de 50 que fan la volta al Mediterrani, i ja tinc la tripulació! Estic preparant els guions per la volta al Mediterrani en un veler.
Amb tanta energia que tens, en algun moment t'ha passat pel cap el moment de la retirada?
Per a mi, la paraula 'retirada' no té significat. Retirar-se és apartar-se i bé, potser sí que és deixar lloc a l'altra gent, però tu mai deixes de caminar i d'aprendre. Per a mi és més bonic pensar a continuar, però amb un altre ritme.
Carme Conesa
Jo és que cada vegada que vaig a Sant Cugat estic feliç, feliç perquè les olors, els colors, la gent i tot em recorda la meva infantesa, fins als 27 vaig viure a Valldoreix.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.