Inicia sessió 
Registra't
El Dr. Josep Maria Corominas, a la seva consulta del Centre Mèdic Corominas, al carrer Castellví / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)
ESCOLTA-HO
Sempre havia volgut dedicar-se a la medicina i a la cura dels infants?
El meu pare era metge i, per tant, la medicina la vaig viure des que era molt petit. Això va fer que conegués bastant, o força, la medicina, en general, i vaig veure i viure totes les coses bones que tenia el fet de ser metge i cuidar la salut de la gent. El que cada vegada em va atraure més va ser la pediatria, i per això la vaig triar.
I en aquesta trajectòria de més de 50 anys, sempre ha tingut la consulta a Sant Cugat? Diria que va començar a Barcelona, oi?
Quan jo vaig acabar la carrera, anaves al Col·legi de Metges i deies "mira, jo pediatre..." sense pràctiques ni res, però el cap de poc molt temps ja van dir que s'havien de fer les especialitats ben fetes i llavors a mi em van enviar a fer l'especialitat de pediatria al Vall d'Hebron, que eren tres anys, però em va agradar molt l'hospital i m'hi vaig quedar molts anys. Allà vaig adquirir una molt bona formació i experiència i més endavant la meva germana va venir a viure a Sant Cugat i, abans de tenir fills tenia un pis, li sobraven habitacions i em va dir que em quedés una per posar una consulta. Amb el temps la feina va anar creixent tant que vaig haver de deixar Barcelona i em vaig dedicar exclusivament a Sant Cugat.
Dèiem al principi que per la seva consulta han passat més de 12.000 criatures... segur que ha tractat a diverses generacions d’una mateixa família i tot i que vostè no pugui recordar tothom, una tasca impossible, clar, ells sí que el recorden a vostè per sempre. Segur que l’aturen sovint pel carrer, no?
Sí, em passa molt sovint que m'aturen per donar-me els bons dies per recordar-me que he estat el seu pediatre i això són coses que fan molta il·lusió. La veritat és que no recordo el nom de tota la gent que ha passat per aquí perquè amb 12.000 persones es fa difícil recordar tots els noms, és complicat, però sí que recordo les cares i em fa il·lusió i m'aturo un moment i els hi pregunto com estan i com els hi va tot.
El Dr. Corominas s'ha jubilat després de més de 50 anys exercint de pediatre on ha assistit a més de 12.000 criatures / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)
Sí. Afortunadament sí. La investigació és constant i hi ha hagut molts canvis en la pediatria. He assistit a molts congressos i a moltes reunions per anar-me actualitzant perquè si no et quedes totalment despenjat. Per exemple, pel que fa al gluten, abans s'introduïa quan s'arribava als 12 mesos i ara s'introdueix als set, i com això moltes altres coses. A mesura que han anat augmentant els coneixements, s'ha pogut anar perfilant cada vegada més les indicacions de cada cosa.
L'experiència es diu que és un grau, i en el seu cas són moltes les persones que en donen fe. Diuen que té un sisè sentit, a part dels seus coneixements mèdics, clar, però que sap veure més enllà. Això es treballa o és part de la seva vocació?
El sisè sentit és una cosa que crec que s'adquireix d'una manera més o menys inconscient, treballant molt i també assistint als congressos on aprens nous coneixements i arriba un moment que potser sí que veus una mica més enllà. Haver-me mantingut actiu llegint molts articles, assistint a moltes trobades de metges, crec que m'ha donat aquest sisè sentit.
Deu haver vist passar mil i una modes, també sobre criança. Ens estem tornant una mica bojos els pares i mares actualment amb seguir tants corrents diferents?
Sempre els hi he dit als meus clients que no han de seguir modes, i no han de seguir corrents, perquè moltes vegades no tenen cap base científica. Per exemple, pel que fa a l'alimentació, crec que el més correcte és parlar amb els pediatres que són els que llegim els canvis que hi ha, els motius i les bases científiques, perquè si no la gent amb tota la bona fe del món pot fer bestieses que facin mal al seu fill. En canvi, jo crec que si parlen amb el pediatre, els pot orientar molt millor i explicar-los-hi el perquè de les coses. Per tant, que ens ho preguntin als pediatres i nosaltres els expliquem el què, el com i el perquè.
I les famílies també han canviat molt? Vostè s'ha convertit en un testimoni de com ha canviat Sant Cugat al llarg dels anys...
Sí que és cert que Sant Cugat ha crescut molt, però molt, i que hi ha hagut molta varietat perquè han vingut estrangers i gent de tots els països, però des del meu punt de vista la tipologia de la ciutat i de les famílies és similar a quan vaig començar. Sant Cugat té com una mena d'unitat de moda i de model i la gent s'adapta bastant a aquest model que jo crec que és molt bo, molt agradable i molt positiu.
Ha tingut 4 fills i una d'elles és pediatre també i han treballat junts. Com és això de veure créixer la seva filla fins a fer el que més li agrada a vostè i haver-ho pogut fer junts?
El fet que hagi triat una feina com la meva ha estat una gran satisfacció, i el fet de poder compartir aquesta passió m'ha il·lusionat profundament. Fa temps que estem junts i d'alguna manera puc dir que ella m'ha pogut aportar les últimes novetats i jo li he pogut aportar molts anys d'experiència.
Com a pare i metge es pateix més? O com se sap més, no es pateix tant...?
A part de 4 fills, de moment, tinc sis nets. És molt bonic, però també es pateix perquè sempre quan hi ha alguna cosa rara o complicada penses "i si la càrrega afectiva que tens respecte al fill o net, t'enterboleix el diagnòstic i tot plegat?". Una vegada el meu fill gran quan era petit es va despertar molt inquiet. Vaig agafar l'estetoscopi, el vaig escoltar, mirar les orelles, que pogués moure el cap i no tingués meningitis, la panxa... i ell continuava queixós i no sabia què li passava... fins que es va despertar la mare, el va destapar i li va mirar el bolquer i va veure que tenia caca... el va canviar i el nen llavors va continuar dormint tranquil·lament. Per tant, com a metge penses sempre més enllà. I a vegades el que m'ha passat és que he pensat més com a metge que com a pare.
Ara que pot fer balanç, què és el que més li ha agradat de la seva professió?
Sempre he tingut molt clar que era pediatre 24 hores al dia set dies a la setmana. A mi el que m'agradava era fer de pediatre quan fos necessari. Per tant, tota la gent que venia aquí a la consulta tenien el meu telèfon i em trucaven quan fos i això els tranquil·litzava i a mi també.
Doctor Corominas
Sempre he tingut molt clar que era pediatre 24 hores al dia set dies a la setmana. A mi el que m'agradava era fer de pediatre quan fos necessari. Per tant, tota la gent que venia aquí a la consulta tenien el meu telèfon i em trucaven quan fos i això els tranquil·litzava i a mi també.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.