Inicia sessió 
Registra't
Albert Pintó en una imatge d'arxiu d'un dels seus rodatges / Foto: Cedida
ESCOLTA-HO
Albert Pintó (esquerra) amb part de l'equip de 'Tierra de Nadie' durant el rodatge que s'ha fet a Cadis i Madrid i que ha finalitzat fa només uns dies / Foto: Cedida
Ha anat molt bé. Estem molt contents. Ha sigut una experiència complicada rodar perquè hi havia molts exteriors. Hem rodat a Cadis i a Madrid. Era una pel·lícula complicada d'explicar per la complexitat de la història: el narcotràfic, tres amics i bastant acció. Estem contents del resultat i ara estem en fase de postproducció, muntant.
Què ens espera a 'Tierra de nadie'? Molta acció?
Hi ha un paraigua de molta acció, thriller i suspens policíac, però realment la pel·lícula la vaig voler centrar molt en l'amistat entre els tres personatges que interpreten en Luis Zahera, que fa de Guàrdia Civil; el Karra Elejalde, que fa de narcotraficant; i el Jesús Carroza, que és el dipositari judicial, que els hi guarda les confiscacions a la Guàrdia Civil. És una història d'amistat de tota la vida, de tres persones que viuen a Cadis i que, per circumstàncies de la situació que passa al sud d'Espanya relacionades amb el narcotràfic, es veuen obligats a agafar camins diferents i hauran de prendre decisions complicades. Per a mi, la importància era centrar-se en la història d'aquesta amistat. Se semblaria més a un Mystic River (si em permets la referència), més que a una pel·lícula d'acció i policíaca.
Les històries més humanes i els seus problemes és el que més t'agrada inspeccionar en els teus treballs?
M'agrada la pregunta perquè sí que és veritat que he fet un cinema molt comercial, últimament, molta plataforma, però sí que m'agrada centrar-me en la part humana de les històries que explico. Sempre busco el component emotiu i emocional perquè crec, que en el fons, per molt que expliquem que algú salva el món o que hi ha persecucions o que hi ha seqüències cares i de pressupostos elevats, si no entenem els personatges, si no coneixem les seves pors, els seus objectius, les seves inquietuds, el perquè fan les coses, com són i per què fan el que fan, doncs ens interessarà poc. S'estan fent recentment unes pel·lícules que m'importen ben poc els personatges, no els entenc i tampoc entenc per què els he de continuar durant dues hores o, fins i tot, durant una sèrie.
El fet que a 'Nowhere' gairebé tota l'acció passi en el mateix espai i reduït, va suposar un repte per a tu? Centrar una pel·lícula en un únic personatge i en un únic espai?
Sí que va ser un repte, totalment, perquè el contenidor era un personatge més i havíem de crear una acció on l'espectador es cregués que aquest contenidor flotava en el mar perquè, evidentment, vam rodar la major part del rodatge en plató i després només vam marxar tres setmanes a Sitges a rodar l'exterior al mar. Vam haver de construir una piscina dins un plató, construir 4 o 5 contenidors de diferents mides i formes que s'aguantaven de forma diferent perquè flotés d'una manera o una altra i es mogués d'una manera o una altra, s'inclinés perquè entrés més o menys aigua... llavors va ser tot tècnicament molt complex i van suposar molts mesos de preparació per aconseguir aquesta realitat. En el fons jo volia que fos una pel·lícula molt realista que tothom es cregués el que passava. Era important no veure el cartó perquè llavors no et creuries la història i ja no patiries pel personatge que interpreta l'Ana Castillo.
Tornant a 'Tierra de nadie', com creus que es prendran al sud d'Espanya el film?
Hem intentat respectar moltíssim tot el que passa, el que ha passat i el que passarà al sud d'Espanya perquè és un conflicte i és una situació que continua passant. Al nord potser ens adonem menys del que passa al sud, o mirem cap a un altre lloc, però crec que la pel·lícula necessitava ser explicada i necessitàvem posar sobre la taula aquest conflicte i explicar-ho de la forma més humana i realista possible per intentar fer justícia al què passa, però sempre quan et poses amb aquests temes pots ferir alguna sensibilitat. No és la nostra intenció i, més enllà d'això, hem intentat fer una espècie d'homenatge i una oda a les famílies i la gent que viu allà perquè en el fons aquesta història no la vull centrar només en el narcotràfic, sinó en com afecta aquest conflicte a les famílies i a la gent que hi viu.
Ara que heu acabat el rodatge, queda una feina llarga al davant... hi ha data, però, per veure la pel·lícula?
Acabar una pel·lícula és un procés molt llarg. Per dues horetes potser ens estem un any o any i mig. Ara ja porto treballant-hi gairebé un any, des que em va arribar el guió, i encara em queden 6 o 7 mesos de muntatge, de color, de sonorització, de música... i, evidentment, en paral·lel, tota la fase de màrqueting. Esperem arribar a estrenar o bé a finals d'aquest any o a principis de 2025. Però això és una cosa que ja han de decidir Sony, Amazon i RTVE, que són els encarregats.
'Nowhere' ha acumulat més de 84 milions de visualitzacions a Netflix i és la segona pel·lícula de parla hispana més vista. T'esperaves aquests números?
No. De fet, crec que mai no et pots esperar això. Vam flipar bastant. Estic, particularment, molt orgullós de la pel·lícula. Crec que ni Netflix s'ho esperava perquè no van fer molta promoció. Jo quan la vaig acabar sí que vaig sentir que tenia una bona pel·lícula i estava molt content de la història que havíem explicat, però mai pots preveure la reacció, ni l'impacte que tindrà el que has fet en la gent perquè el públic és sobirà. Igual amb 'Tierra de nadie', no sabem què passarà.
Et fa cada vegada més vertigen treure coses noves quan tens aquests números tan bons darrere?, per si els superes o no?
Al contrari. A mi em dona molta pau. Em relaxa bastant veure que el que he anat fent, ha anat funcionant. Et relaxa perquè et diu que no vas mal encaminat, que més o menys encaixes amb el públic, que més o menys fas un cinema que agrada o que distreu. Per tant, més enllà de tornar-se boig o entrar en ansietat o conflictes mentals, crec que és més aviat una espècie de calma que tu has d'abraçar. I si una pel·lícula va més malament que l'anterior, és normal i lògic i no et treu que hagis tingut èxit en el passat perquè la vida no és sempre triomfar i tenir èxits, al revés. El més normal és que les coses no funcionin i no vagin bé i l'excepcionalitat és que les coses funcionin. De fet, se n'aprèn més dels errors que de les victòries.
Albert Pintó durant un dels seus rodatges, on combina la realització de llargmetratges i sèries / Foto: Cedida
Jo prefereixo treballar més en pel·lícules que en sèries. Ara la gent veu més sèries que pel·lícules, però a mi em continua agradant més una pel·lícula. Crec que d'alguna manera és més honesta que una sèrie. Penso que el cinema t'explica una història de principi a final. A les sèries hi ha una espècie de tendència de 'pan para hoy, hambre para mañana', és a dir, que et distreu per avui, però no saps cap on va, ni quant durarà, o si tindràs més o menys temporades... al final, molts cops t'acaba defraudant. És veritat que se n'estan fent moltes i cal aportar-hi alguna cosa, però ara mateix prefereixo fer pel·lícules que sèries o, si més no, fer una sèrie meva, que sí que em faria il·lusió. Una creada per mi. De fet, tinc algunes idees pensades i a veure si em surten per tirar-les endavant. Però treballar per sèries d'altres és, a vegades, una mica esgotador.
Llavors, et veurem davant d'una sèrie pròpia?
Sí, ha de passar perquè tinc ganes que això passi. Tinc una història que vaig començar a escriure el 2008 (imagina tot el que ha plogut), i l'he anat construint, l'he anat convertint en sèrie i espero que algun dia pugui sortir a la llum. Llavors sí que em farà il·lusió i parlaré de com en són de bones les sèries.
I en cinema, després de 'Tierra de nadie', tens algun altre projecte esperant-te?
Sí. Estic amb uns quants projectes a l'horitzó, que són de gèneres totalment diferents. Estem intentant aconseguim finançar-los, que això també és un altre procés llarg i difícil per fer pel·lícules.
Amb tanta plataforma, més enllà de les pantalles de cinema, es creen més oportunitats?
Ara hi ha més possibilitats de rodar. És més fàcil ara que un cineasta que surt de l'ESCAC o d'alguna altra escola de cinema trobi el seu espai, però el que crec és que s'està perdent una mica la litúrgia, el respecte pel bon cinema i per una bona pel·lícula i donar-li a la pel·lícula el que necessita... i a mi em fa una mica de por tot plegat. Ara et despistes i grandíssims cineastes estrenen en plataformes i ni t'has adonat que la pel·lícula ha sortit. És una mica perillós, però alhora dona moltes oportunitats.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.