ESCOLTA-HO
Jo vaig començar de petita, quan anava a l'institut amb bicicleta. Un dia, després dels Jocs Olímpics, vaig conèixer la Montse Torres, que va ser una de les pioneres del ciclisme femení que va crear un club a la Floresta on visc. Vaig anar a parlar amb ella i li vaig dir que volia fer ciclisme, que m'ensenyés una mica. Sempre m'ha agradat molt fer esport i aquesta era una disciplina que m'interessava molt, que m'agradava molt. Llavors vaig començar amb ella.
En quin moment comences a competir de manera seriosa?
Pràcticament des del primer any ja vaig començar a competir seriosament, agafant nivell, coneixements i tot. Competíem. Abans fèiem moltes carreres amb nois perquè no hi havia moltes competicions femenines, però amb els anys va evolucionar i van començar a crear voltes femenines a Espanya i vam participar tant aquí com a fora, a França, al Giro. Al Giro vaig participar amb un equip català, el primer equip català que va anar a una volta gran. Després el 1999 vaig participar en el Tour amb la selecció espanyola.
D'aquella època qui continua practicant ciclisme?
La veritat és que estic molt desconnectada de les companyes d'abans. Sé que algunes continuen practicant ciclisme però ja no de competició.
Creus que ha canviat gaire el panorama d'aquella època al que et trobes actualment?
La veritat, crec que no ha canviat gaire. Sí que potser hi ha més rebombori perquè fan la Vuelta a Espanya, el Tour i el Giro femení, però aquí a Espanya sense massa ajudes per les fèmines, no hi ha publicitat, no hi ha promoció.
Tornem a la infància. Com era l'Estela de petita?
Molt introvertida, li agradava molt l'esport, sempre he estat practicant, quan no era una cosa en feia una altra. Vaig passar pel futbol, al vòlei; sempre amb moltes inquietuds esportives. Sempre m'ha agradat molt el tema de l'esport, però m'ha agradat més l'esport individual, suposo que pel meu caràcter, ja que soc més introvertida. I el ciclisme, tot i que estàs en un equip, l'esforç és més individual.
I els estudis els portaves bé?
Això ho tenia claríssim, no podia deixar la universitat per dedicar-me a l'esport. He tingut moltes companyes que han deixat d'estudiar per dedicar-se a l'esport quan no hi ha sortida en les fèmines.
I en què et vas formar?
Bé, jo soc mestra d'infantil i especialista en psicomotricitat i ara fa 3 o 4 anys vaig treure també un grau mitjà de dietètica, una mica relacionat també amb la feina que estic fent ara i amb l'esport.
Has estat seleccionadora de la Federació Catalana de Ciclisme, oi?
Sí, de fèmines, un parell d'anys
.
I com ha estat l'experiència?
La veritat és que és molt interessant perquè trobo que fa falta una mica de referents femenins, també en la part directiva, perquè sempre tens més afinitat o confiança amb una dona que amb un home, segons per quines coses. I falta una miqueta més la figura femenina dins de la secció de tècnics. Elles ho agraeixen perquè les comprens millor.
Tu ets esportista amateur. Què t'ha impedit fer el salt a l'esport professional?
Que no hi havia sortida. No et pots dedicar, no pots viure de l'esport. En la meva època tu no podies viure d'això. Llavors, arriba un moment que tens una certa edat i dius, bé he fet el que m'ha agradat, però no puc fer un pas més perquè econòmicament no pots viure de l'esport i arriba un moment que t'has de buscar la vida.
Dèiem al principi que vas començar amb el ciclisme i ara t'has convertit en un referent en el triatló femení. En quin moment decideixes fer aquest salt?
Aquesta seria la tercera temporada. Em vaig decidir perquè tenia ganes, una altra vegada, de tornar a fer esport. Tinc dos fills, ja són grans, i ara necessitava una mica de temps per mi i de la manera que em sento bé és fent esport. Llavors vaig investigar, vaig estar buscant per Sant Cugat si hi havia algun club de triatló. Vaig anar a provar amb la idea només de fer esport sense competir ni res. Vaig acabar una mica saturada de la meva etapa de competició. Però mira, al final m'he tornat a enredar una altra vegada.
I l'Estela, mare esportista és un referent per als seus fills?
Doncs no gaire. Fan alguna coseta, es mouen. Però de moment no segueixen el camí de la mare. El que vull inculcar és que han de fer esport, el que els agradi, però que s'han de moure. És salut tant física com mental.
I com t'ho fas per aconseguir els bons resultats que estàs aconseguint?
El més important és l'organització. És molt sacrifici. Molta disciplina. Es tracta de tenir-ho tot molt programat i molt ben planificat.
Has aconseguit el bitllet per anar al Campionat del Món. Quin és el teu objectiu en aquesta prova?
Lamentablement no podré anar-hi. Coincideix amb èpoques de feina dura a la botiga. Però bé, ja estem començant a treballar amb el preparador de cara al 2025, que es farà a Marbella. D'aquesta manera tenim un marge de temps
per treballar bé, per fer bé la programació i treballar les parts més fluixes, com la natació.
Què t'agrada fer quan tens una estona per avorrir-te?
M'agrada molt el bricolatge, organitzar casa meva. Soc molt manetes. M'agrada el tema de tenir la casa ben preparada i fer coses ...
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.