Inicia sessió 
Registra't
Eva Alonso i Paula Torner, abans d'una xerrada a la Casa de Cultura / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Eva Alonso: Aquesta figura apareix fa uns tres anys a Catalunya i fa uns dos anys que de la mà de la Mútua de Terrassa vam aterrar al municipi. I ho fa arran de la problemàtica que hi havia entorn de la salut mental i de veure que la sanitat estava desbordada de consultes relacionades amb l'angoixa o la depressió. La promoció i la prevenció són les claus d'aquesta professió. Abastem des dels petits a les escoles i instituts, però també els més grans amb la sol·litud no desitjada i amb els grups que fem al CAP que són de caràcter psicoeducatiu i on s'aborden diferents com l'angoixa, la parentalitat o el dol entre d'altres.
Paula Torner: Amb la Covid vam veure que hi havia un augment de malestar emocional. Nosaltres som psicòlogues de professió i es van contractar aquests psicòlegs a Catalunya per poder donar resposta a això d'una manera més grupal i comunitària. Anant més enllà de l'atenció que s'havia ofert fins ara i oferir activitats de forma grupal o a través de xerrades per promoure el benestar de la població.
Des de l'Ajuntament han presentat la prescripció social per fer una atenció diferent. Com hi col·laboreu des del CAP?
E. A: Començarem centralitzats a Valldoreix, això s'estendrà arreu del territori des del CAP de Sant Cugat i el CAP Turó de Can Mates. A més, aquest mes comencem una prova pilota amb les entitats de qui ja tenim els horaris i les places que tenen. Així, si una persona ve al CAP perquè té cert malestar després de parlar amb la metgessa aquest es cribraria en funció de dos tests i depenent de les puntuacions iniciaríem el procés. Aleshores, a partir d'una entrevista, valoraríem quines són les activitats que més li poden encaixar i la persona sortiria amb una recepta. Aquest és el pas més innovador, donem unes pautes, ens posem en contacte amb l'entitat i aquesta ens anirà donant una retroacció.
Abans que sorgís aquesta prescripció, quina és la realitat que hi ha a les consultes?
P. T: Hi ha molta gent amb malestar i sovint està més associat a les circumstàncies socials o més adaptatiu com un dol. Problemàtiques que no acaben arribant a salut mental, ja que és un recurs per a problemàtiques més greus. Al final, a partir de la prescripció social el que es pretén és unir més aquests pacients a la comunitat, perquè sovint els professionals acaben donant com a únic recurs la medicació. Ara, tenim l'opció de prescriure una activitat perquè la persona pugui estar vinculada al teixit comunitari.
Quina interacció esteu tenint dels pacients?
E. A: De moment, estem en un primer estadi i hem derivat als metges tot el circuit a procedir. Ara, els pacients comencen a acudir a les consultes i a sol·licitar-ho i a partir d'aquí és quan entra en joc amb tot el circuit. La gent està molt contenta, queden molt satisfets i fan molta xarxa i en les xerrades ens ho diuen. Al final, acaba anant més enllà de les parets de la Casa de Cultura.
Quines són les pautes generals que ens ajudarien a pensar que necessitem l'ajuda d'un professional en el nostre dia a dia?
P. T: Normalment, el principal indicador és aquesta sensació de no estar bé o no encaixar. A partir d'aquí, es va estirant el fil perquè al final l'arrel del problema és molt personal de cadascú. Però sí que el diàleg intern, com ens parlem, és una cosa a la qual dediquem poca atenció, ho normalitzem, i sovint acaba condicionant com ens relacionem amb el món i això, en conseqüència, al benestar. És primordial ser conscients del nostre discurs per a poder-lo treballar i així veure el món d'una altra manera.
En què consistiria el diàleg intern perquè sigui una pràctica saludable?
E. A: Per tal de generar tots aquests canvis mentals, sempre defensem que primer de tot és necessària la consciència emocional. És a dir, si no soc conscient què m'està succeint potser no soc capaç d'arribar a processar ni gestionar res. La identificació emocional com deixar de menjar o menjar més de l'habitual, no dormir bé o tenir ganes d'estar més sol, entre d'altres, són indicadors. Moltes patologies són símptomes. Els pacients ens diuen "no sé què em passa, però no estic bé". Primer mirem què ens està passant i després creem consciència de per què això ens està passant i arran d'això podrem gestionar-ho. Moltes coses del diàleg intern són la nostra vida, coses que hem interioritzat i que no en som conscients i el nostre cervell d'alguna manera ens ho està amagant. Quan més intentem amagar els nostres pensaments més afloraran i això ens ho dirà o el nostre cos o la nostra ment.
Estem avançant i dotant a poc a poc d'eines a la societat?
P. T: El "mindfulness" (consciència plena) és una forma d'estar present en l'aquí i ara i no tenir el cap en el futur o en el passat sinó realment viure el present i gaudir-lo. Cada cop hi ha més consciència, però encara hi ha feina a fer; potser s'entén molt la teoria, però no se sap gaire com posar-ho en pràctica.
I recomanaríeu també el "mindfulness" als més joves?
E. A: Normalment, s'aplica en adults, però estan evolucionant. Ara estem en la tercera generació de teràpies on s'inclou la teràpia d'acceptació i compromís (ACT) que agafa molta base del "mindfulness". Per tant, sí que hi ha evidències, sí que funciona i estem intentant millorar-la. Si ens ancorem en el passat tenim depressió i si vivim en el futur viurem amb angoixa, en conseqüència, l'alternativa és centrar-nos en el present que això sí que sabem que està passant.
També tracteu el tema de les distorsions cognitives. En què consisteixen?
P. T: Són un error de pensament que tots podem fer en diferents moments de la nostra vida i que fan que allò que estem veient no ho veiem com a tal sinó que està tacat per la nostra història o creences. De forma que ho jutgem i ho interpretem de forma errònia. Això acaba creant un malestar perquè arribem a conclusions que no són correctes i això afecta la forma d'actuar i comportar-nos. Ser conscients d'aquestes distorsions ajuda que quan ens estiguem equivocant en el raonament sigui molt més fàcil identificar-ho i a enfocar les situacions de forma més constructiva.
Moltes tècniques per avançar en benestar emocional i a la vegada estem patint més...
E. A: Durant la Covid vam treballar al Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) i durant aquest temps van augmentar un 40% les trucades per risc de suïcidi. Ara mateix, però s'han reduït. Com aquestes patologies, que són més de base, s'estan abordant des de tots els CAP de Catalunya i atenem una de cada quatre persones. I hem pogut veure com aquestes visites s'han reduït, és a dir, que han visitat cada cop menys sovint als seus metges.
P. T: Al final, som un factor més que pren paper enmig de molts altres com per exemple, les xarxes socials que causen molt malestar en el jovent o factors socials com problemes amb l'habitatge. I aquí ja no podem entrar. Nosaltres fem aquesta intervenció que sembla que està funcionant, però encara hi ha molt camí per recórrer. Tot i això, ara a la gent li és més fàcil identificar un malestar o demanar ajuda.
Quin és el perfil del pacient?
E. A: Principalment, molt estrès laboral. De fet, al grup d'ansietat laboral la majoria venen per això. Després també veiem diferents trastorns adaptatius que es produeixen després d'un divorci, un canvi de domicili o un dol... Malestars socials quotidians que ens poden passar a tots, però que amb la medicalització no milloren. En canvi, amb aquestes activitats que són més comunitàries hem vist que sí que milloren, ja que justament la seva alternativa està més enfocada al social. I en el CAP de Can Mates, que està més focalitzat en la pediatria, també veiem molts temes de criança. A Valldoreix, la soledat no desitjada i la distímia, que vindria a ser una depressió més lleu, són les més freqüents.
Paula Torner
Van nèixer a resposta de la COVID. Es vol donar resposta a nivell més grupal o comunitari per ajudar al benestar de la població.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.