Bernat Muntaner, representant d'Antònia Font / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)
ESCOLTA-HO
La gent es pensa que tinc una vida molt divertida, molt "farandulera" i que estem tot el dia passant-ho molt bé.
I què és, exactament, un mànager?
Significa dirigir un negoci. Un grup de música o una companyia artística no deixa de ser una empresa. Aquesta empresa necessita algú que tingui uns coneixements de màrqueting, de negoci i de coordinació per posar tot en ordre i que funcioni cada dia millor.
A banda d'aquesta part més formal, hi ha al darrere tanta èpica com sembla?
Té les seves coses divertides perquè, a diferència d'altres feines, et permet desplaçar-te molt i viure experiències molt divertides, tot això combinat amb haver de resoldre constantment petits conflictes, petits incendis. Ens diem mànagers, però ens podríem denominar bombers.
Té les dues coses, la part més divertida i anecdotària, i una altra amb disciplina i rutina.
Més enllà de tot això, ets el fundador de l'empresa Oigo Visiones, que representa Antònia Font i també Joan Miquel Oliver en solitari. Quin és el teu vincle amb el grup, com arribes a ser el representant?
Conec el grup de fa molts anys, quan jo començo en aquesta professió amb una altra empresa. Són càrrecs que requereixen generar confiança amb el teu client o representat. Arriba un moment que, xerrant amb el Joan Miquel Oliver, li explico que munto l'agència pròpia i, a partir d'aquí, comencem a treballar junts.
Ara quant porteu junts?
Des del 2020. Jo vaig emprendre tres mesos abans de la pandèmia.
Quantes anècdotes podries explicar com a mànager? Vols explicar-ne alguna?
Hauria de mirar quines es poden explicar.
Imagino que és una feina que et fa voltar bastant.
Sí, et mous molt. Està molt bé, sobretot quan ets més jove. Quan et fas més gran, la logística és més emprenyadora.
En el cas d'Antònia Font cada concert és un avió. El que intentem fer, per comoditat i per responsabilitat, és agrupar diversos concerts.
Quan estàs a Sant Cugat, quin és el teu pla perfecte a la ciutat?
Que no soni el telèfon, obrir una bona ampolla de vi i que el meu fill em deixi una estona tranquil i descansar. Va buscat això de descansar a casa.
Què recomanes de Sant Cugat a Mallorca i que recomanes de Mallorca a Sant Cugat?
A Sant Cugat, per anar a sopar La Tartine. De Mallorca, el producte alimentari que tenen i la terra, sobretot el centre. També s'hi viu molt bé.
Quin creus que és l'estat de salut de la música als Països Catalans?
Es fa difícil de dir, hi ha una generació com és la meva on ja veiem que està havent-hi un relleu generacional i un moment de canvi molt interessant en l'àmbit creatiu i de músics. Propostes com el "trap" no van amb mi, però no vol dir que no em semblin perfecte. És també un moment d'impàs, encara ha de venir una altra fornada creativa o musical d'aquí relativament poc.
T'has plantejat representar altres artistes?
Sí, nosaltres som una agència que ens dediquem també al màrqueting especialitzat en grups de música. Perquè un grup de música funcioni, és a dir, sigui visible i vengui entrades, hi ha d'haver una estratègia. Així, tu pots agafar un projecte que està en qualsevol punt i elevar-lo perquè sigui més visible.
A més, treballem per agències de publicitat i marques, gestionant els drets musicals per campanyes i creant músiques per marques. Tot el que és el brànding sonor i que ara les marques sol·liciten per poder identificar-se davant dels potencials clients.
Com veus l'explosió de festivals que hi ha arreu?
Fa molts anys que n'hi ha molts, a tota Espanya hi ha més de mil. En molts llocs el festival és el substitut de festa major, els ajuntaments agafen una empresa i en creen un. Hi ha una sobresaturació a tot arreu i hi ha una competència enorme. Si en una ciutat hi ha tres o quatre festivals, els grups que venen entrades són els que són i apareixerà una lluita ferotge entre els festivals per veure qui porta aquell artista i probablement ho aconseguirà aquell que pagui millor.
Una de les coses més difícil de ser mànager és saber dir que no, perquè a vegades no convé per molts diners que hi hagi. Has d'acompanyar al client perquè la seva marca artística tingui un valor.
Vas començar durant la pandèmia amb la teva empresa, com la vas viure?
Complicada, acabava de deixar una feina on em pagaven molt bé, anava a ser pare al cap d'uns mesos i acabava de començar a emprendre. Van ser uns mesos estranys, en l'àmbit personal em preguntava per què estava portant una criatura a aquest món. Recordo sortir a comprar al supermercat i quan encara no havien arribat les mascaretes, posar-me un paravent d'esquiar a la cara.
En l'àmbit laboral, es va parar tot, tot i que vam poder continuar fent coses petites. Amb el cas d'Antònia Font ens van dir que s'havien reunit i que tenien ganes de tornar i volien que els ajudéssim. El primer que els vaig dir és que si no tenien pressa s'esperessin dos anys, ja que aquell any no es podia fer res i el següent s'anava a fer tot el que no s'havia pogut fer. Aquests dos anys van ser molt interessats perquè havíem de sobreviure al present com podíem, però sabíem que en dos teníem un projecte molt maco i no podíem dir res. Quan parlava amb promotors els deia que tenia un somni, que era aconseguir que Antònia Font tornés i em deien que estava boig que era impossible.
Fins que vaig trobar uns companys de viatge que van ser Primavera Sound, i em van dir que si ho aconseguia que els truqués que els interessava. Aquests dos anys em van servir per poder preparar una estratègia i decidir què fèiem. La clau d'aquesta professió és preparar els projectes amb temps, jo mentalment ja estic a 2025-2026.
Ens vols avançar alguna cosa?
Encara no es pot, quan estem en preparatius vol dir que encara no hi ha res segur. Però alguna cosa maca hi haurà sobretot a principis del 2025...
Què passa per a un mànager quan un grup et diu: ho deixem?
Estem molt preparats per aquest moment. Si aquí hi hagués un empresari, definiria la meva professió com una de risc, perquè no depenc de mi, hi ha moltes variables. Tots ens fem grans i pots decidir que tires la teva vida cap a un altre lloc o et pots tornar afònic...
Planifiques a dos anys vista, però amb la incertesa de no saber què passarà encara que tinguis un contracte firmat. Per tant, hem de tenir alternatives, com és en el meu cas la publicitat.
L'èxit és sempre un mal acompanyant?
Hi ha gent que el porta molt bé i que ha nascut per tenir èxit i hi està còmode i gent que li costa més i quasi que el rebutja. El món artístic és un món d'egos, i tots volem demostrar, però també és sa que hi hagi competència i crec que ha de ser així. L'exercici que intentem fer és quan algú altre li va bé en lloc de posar-nos gelosos, alegrar-nos perquè si hi ha circuit vol dir que hi ha públic i que tots ens podem guanyar la vida.
Quin grup o artista t'agradaria representar?
Vam estar parlant durant força temps amb Sidonie, que al final no va passar, però és un grup que m'agraden. Love of Lesbian és un grup que m'agradaria molt perquè a més els conec i m'agraden molt com a persones. I si anem molt més enllà, m'agrada molt The National i crec que podríem fer bona feina plegats.
Algun que no representaries mai?
Em costaria molt representar, conceptualment, coses més llatines, "reggaetoneras" amb lletres masclistes i que ara sembla que triomfen. I des de la part femenina, coses que són tota l'estona de pit i cuixa.
Per tu és important més enllà del negoci que hi ha la proposta artística?
Com més autèntica sigui la proposta artística millor pots treballar-ho. La indústria musical treballa molt els artistes com a productes, que ho són, però tu pots fer-lo d'una manera o altra. Soc fanàtic dels vins naturals i això ja diu una sèrie de coses sobre la persona: l'autenticitat, la personalitat... Al final, però també hi ha els diners.
On et veus d'aquí a dos anys?
La intenció és créixer una mica, però tampoc molt per no anar en contra de com volem ser. Estem començant a treballar amb marques des d'un punt de vista experiencial i ens agrada que a partir d'una idea puguem crear una experiència relacionada amb l'art.
Em veig tenint molts més clients en aquest sentit, no sé si més clients com artistes, perquè al final de fill en tinc un i no sé si en vull molts més. Amb els artistes has d'estar pendent de tot un equip, amb la gira d'Antònia Font som quinze persones i han d'estar a gust. A vegades es fa difícil que tothom estigui cent per cent content amb les decisions que prens i això també et fa sentir malament.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.