Sí, soc de Sant Cugat i soc molt de Sant Cugat. M'encanta ser de Sant Cugat. Des de sempre, he fet molta vida a Sant Cugat, vaig anar a l'escola aquí, de fet, me'n recordo quan els divendres a la tarda sortíem de l'escola i anàvem a passejar pel poble o aprendre alguna cosa al Gina. A mi ser de Sant Cugat és una cosa que crec que em defineix i que m'agrada molt. Ser d'un poble que és una ciutat amb esperit de poble.
Actualment, exerceixes el que popularment es coneix com a influenciadora, però a tu no t'agrada aquesta paraula, oi?
No, no m'agrada gaire perquè sí que és veritat que amb els anys se li ha anat agafant una connotació una mica negativa. Ara hi ha una paraula que m'agrada una mica més que és creadora de contingut. Jo no considero que influeixi ni tampoc pretenc influir ningú, a mi m'agrada crear contingut que pugui interessar i si la gent el vol consumir que el consumeixi. I és més o menys aquesta diferència és el que fa que jo prefereixi creadora de contingut i no influenciadora.
Com comences a endinsar-te en aquest món?
Jo començo a endinsar-me en aquest món d'una manera que molts ho vam fer, que és durant la quarantena. Tots estàvem avorrits i amb el mòbil i va començar a popularitzar-se l'aplicació de TikTok. Ens hi posàvem i fèiem el "lipsync", allò de fer vídeos xerrant que no era la nostra veu. I allà jo vaig començar parlant en castellà, jo feia vídeos parlant del meu dia a dia o explicant coses en castellà.
Fins que un dia, vaig tenir una il·luminació de dir, és que no em sona bé. Jo no parlo castellà a casa meva, no és la meva llengua materna, ni res. Què passa si faig un vídeo català? Vaig fer el mateix parlant català i va tenir molt bona acollida, millor que la que havia tingut en castellà. I sí que és veritat que aleshores vaig dir: parlem-ne. Perquè a mi xerrar m'agrada molt, però els comentaris també van començar a ser molt positius. I una cosa va portar a l'altra i fins aquí, que no he deixat de fer vídeos.
Tu vas fer el que es consideraria el procés invers. Sovint es comença fent vídeos en català i per patrocinis i marques es canvia al castellà. Ha sigut fàcil mantenir-te fidel al català?
És una cosa que tinc molt clara i que no penso canviar per res. Les marques que siguin de casa, és a dir, de Catalunya i vulguin col·laborar amb mi en català tindran sempre les portes obertes. Perquè al final és la llengua que parlo i l'idioma amb el qual em sento més còmode parlant. I qui vulgui col·laborar en castellà no soc la seva creadora o "influencer" de confiança i no passa res. Hi ha mercat per a tots. Però jo trobo que seria ser molt infidel a mi mateixa i als meus seguidors. Perquè tu quan comences a tenir la teva comunitat, tens "l'engagement", xerres amb els teus seguidors, que a mi és una cosa que m'agrada molt. Si ara de cop i volta decidís canviar la llengua, no tindria sentit. Primer, perquè perdria tota la credibilitat i també soc molt conscient, que soc on soc per parlar la llengua que estic parlant.
Al final, el mercat en castellà està molt massificat, hi ha moltes "influencers" i cada vegada en surten més. Jo crec que el fet diferencial de totes les que ho fem en català, és justament això, que ho fem en català. Jo sé que no em canviaré mai al castellà.
El teu contingut se centra en l'àmbit cultural, però principalment en la lectura, que és una passió que t'acompanya des de petita. Com ha estat fer pública aquesta passió?
A mi els llibres i xerrar m'ha encantat sempre, per tant, xerrar de llibres, només podia sortir bé. Ara corre molt per xarxes, el fenomen "booktok" al qual m'hi he sumat. En el meu cas, faig contingut de moda, xerro sobre coses que em preocupen... Però sí que és veritat, que hi ha molta gent que només parlen de llibres. I jo m'hi he volgut sumar també perquè trobo que és una manera que si a tu t'agrada la lectura potenciaràs també que els altres joves puguin llegir i puguin parlar de llibres a les xarxes, que al final és una cosa molt bonica de fer.
En aquesta línia, també hi ha aquesta creença que els joves no llegeixen. Això és mentida, els joves sí que llegeixen, simplement que potser no ho hem dit en veu alta, perquè tampoc no hem cregut necessari fer-ho. Però, una cosa que també és molt bonica de les xarxes, si les saps portar bé, és el fet de compartir. I a mi no hi ha cosa que em sembli més bonica que compartir una lectura. Ara m'estic llegint "Orgull i Prejudici" de Jane Austen i ja tinc pensant el vídeo que faré un cop me l'acabi, perquè tinc unes ganes d'expressar que aquesta protagonista m'ha encantat. No és que llegeixi per fer els vídeos, però sí que els vídeos s'estan menjant una mica la lectura, de dir és que tinc ganes de parlar-ne ja d'aquesta lectura.
Tu has estudiat periodisme i has fet un màster en comunicació. La majoria, però, d'aquests creadors de contingut no tenen una formació en l'àmbit. Com creus que això es veu reflectit a les teves xarxes socials?
Jo vaig cursar la carrera de periodisme, perquè al final quan em preguntaven que vols estudiar jo deia, periodisme perquè m'agrada llegir i m'agrada escriure. Partint d'aquesta base, podria haver estudiat altres coses com filologia. Però sempre m'ha definit això. A mi el món de la comunicació, comunicar, m'agrada molt i sempre m'ha agradat. Tu pots ser una persona que t'agradi xerrar o no, que t'agradi comunicar coses que penses o que siguis més introvertit i no ho facis. Crec que és una cosa que ve dins de cadascú.
Sí que s'és periodista perquè una carrera et diu que ho ets, però pots ser molt bon comunicador sense la necessitat de ser periodista. Potser un comunicador molt bo ha estudiat arquitectura i ha acabat la carrera amb 21 anys, que és molt poc d'edat per saber que és el que realment vols fer amb la teva vida, i adonar-se que el que li agrada és xerrar sobre les guerres que passen al món. Un comunicador més. No crec que el fet de ser comunicador es pugui estudiar o no.
Considerés que actualment la professió de creador de contingut està poc valorada o té un estigma establert?
Aquí Catalunya hi ha una cosa que ens agrada molt que és el fet que es parli català, ens encanta quan es fan les coses en català i quan es fan públicament. Per tant, no crec que a Catalunya, el fet de ser creadors de contingut estigui desvaloritzat. La gent, de moment, perquè això canvia d'un dia per l'altre, ho atribueix a un valor molt gran. Et diuen que és increïble que facis això i que ho facis en català. És veritat, però que comencen a haver-hi veus que diuen com és que aquests creadors de contingut estan agafant llocs a la televisió o a la ràdio pública. Bé, potser és perquè comuniquen molt bé. Si tu haguessis fet la carrera, i haguessis començat a comunicar, potser també podria ser el teu lloc, el que passa és que ells ho han fet abans.
Sempre hi ha també els que diuen, no entenc com aquesta gent només fa vídeos i cobren això. Fes-ho tu. Jo crec que el fet de fer vídeos és una cosa que tothom pot fer. M'he trobat a vegades que m'han dit, cobrar això per fer aquests vídeos si només has de gravar i editar. Primer posa't tu a gravar i editar aquests vídeos i segon, fes-ho. Ningú t'està dient que no ho pots fer perquè no necessites presentar un diploma. Per tant, de moment està tenint una bona rebuda a la llarga ja es veurà.
Ara bé, no tot són flors i violes, les xarxes també tenen els seus costats foscos, amb quins t'has trobat tu?
Sí, que els tenen. Tinc els meus "haters", evidentment. Amb el fet de fer-ho en català tens un "hater" bàsic, que és el que vol que ho facis en castellà. Quan és un vídeo que funciona bé i que funciona dins dels teus seguidors, no hi ha gaires "haters", perquè són gent que et segueix i si no et volen veure en més vídeos et deixaran de seguir. Però en el moment en que es fa viral un vídeo en català, allà és el problema, perquè arriba a públics que no són els teus. Són gent de fora de Catalunya o de Catalunya mateix que no acaben d'entendre que es puguin fer coses així en català. Aleshores el meu "hater" principal són gent que diu "en castellano llegarías a más gente", però també hi ha gent que et diu coses que penses; no seria necessari que m'ho diguessis perquè a la cara no m'ho diries, i no entenc perquè m'ho estàs dient aquí. Però de moment ho estic portant bé.
S'ha parlat molt de la influència que aquesta gent exerceix en els joves. Diries què les xarxes socials són un espai segur per als joves i adolescents?
Si la pregunta és sí o no, jo et diria que no ho són. Et trobes tu davant de milions de persones que no saps qui són perquè poden amagar la identitat i al final tu pots dir una cosa i se't poden tirar 50 persones dient-te el contrari i amargar-te l'existència. Perquè cada vegada més estem vivint més dins la pantalla que no pas fora. I ens afecta molt el que ens diguin a les xarxes. Per tant, jo crec que te l'has d'anar fent segur tu a la teva manera.
A mi al principi, em costava molt bloquejar o esborrar comentaris, perquè pensava en la credibilitat. Però al final ha arribat un moment en què penso que és el meu perfil i que no vull que gent així em miri o sàpiga que és el que faig amb la meva vida, per tant, a la mínima, tinc el dit que no dubta a bloquejar o esborrar el comentari. Al final és el meu perfil, i no acceptaré que hi hagi comentaris que tampoc no permetria que se'm fessin cara a cara. Aleshores crec que a les xarxes ens queda molta feina, però igual que a les xarxes, també tenim molta feina com a persones perquè aquestes crec que són un reflex de la societat. Treuen coses que potser no trauríem cara a cara, però el fet de tenir una pantalla davant permet que les fem. Per tant, tenim molta feina per fer encara.
El 13 de març es va publicar el teu llibre, "Petar-ho a les xarxes en català". Quin contingut hi podem trobar?
És un llibre que en el primer i el segon capítol sí que parlo una mica més sobre mi, i m'obro més. Tot el procés de com va ser començar a crear contingut a les xarxes... És com un diari. Després ja començo a parlar de les xarxes, hi dono consells, per si aquells que llegeixin el llibre volen començar a crear contingut. És com un manual. No és un llibre molt carregat d'informació, hi ha destacats, molt color, és molt amè a la lectura. Per tant, si algú vol començar a crear contingut i no sap com fer-ho, el llibre ho explica una mica.
Alhora de fer contingut, has comptat amb una aliada inesperada, que és la Bibi. Qui és ella per tu?
La Bibi és la meva mare i la meva millor amiga, per dir-ho d'alguna manera. Jo tinc dues millors amigues que són la Diana i la Bibi. A la meva mare tot el tema de les xarxes sempre li ha agradat molt, perquè li agrada molt la moda, aleshores, va molt lligat. Quan va sortir Instagram, també va ser de les primeres que s'hi va apuntar, però ella penjava les típiques fotos que penja una mare com "diumenge tots junts a la platja". I a la meva mare li encanta la moda i li agrada molt vestir-se bé i jo veig que són looks que podrien funcionar.
I un dia li vaig dir escolta que et sembla si penjo un vídeo en el meu perfil on tu xerres i expliques quin és el "looket del dia" que portes. I ella em va respondre que no, que no ho volia pas fer, però després d'una mica d'insistència el vaig acabar penjant. De cop el vídeo es va viralitzar, el van començar a republicar altres creadors de contingut, i jo vaig pensar, quina bogeria, això no ha passat amb els meus "lookets". Li vaig proposar que cada dissabte féssim vídeos d'aquest tipus. Ho vam començar a fer, i cada vídeo es viralitzava.
Fins que va arribar un punt que li vaig dir, fem "reels", fem el teu Instagram, cada dia expliques una mica el que portes o el que vulguis explicar. I hem trobat com un nínxol. Som moltes les noies joves que parlem de roba i del que duem, per què no ho poden fer les mares també? I la meva mare té els missatges directes plens de dones que li diuen que els encanta el que està fent o els pantalons que porta.
T'has sentit mai com una impostora?
Crec que sentir-se un impostor quan de sobte et ve una popularitat o tens l'oportunitat de fer un llibre, passa. És una cosa que 100% passa, a mi em va passar i de fet en el llibre en parlo en un dels capítols. I encara em passa, no sé si mai deixa de passar això, ja m'ho diran els que porten més temps. Però clar, arriba un moment que penses: Què tinc jo? Per què em segueix tota aquesta gent? Per què m'estan comentant?
És estrany, no deixa de ser una mica una situació en la qual no saps on posar-te. I alhora dius: M'està agradant però estic deixant de tenir privacitat. És com una barreja de sentiments una mica estranya i no sé si se'n va mai aquesta sensació. Però ho estem treballant, perquè al final també penses, però és que t'ho has treballat, les hores que passes editant, el fet de pensar... Perquè per exemple, jo penjo un vídeo al dia; he de pensar-los, fer el guió, veure quin té més sentit i com poden encaixar. És tota una feina que molta gent no veu perquè aquesta "professió", porta incorporada aquesta frivolitat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.