Poderosa, íntima, valenta, delicada i a vegades incòmoda. Aquests són només alguns dels adjectius que podem fer servir per descriure 'Creatura', una pel·lícula dirigida, coguionitzada i protagonitzada per Elena Martín. Un film amb una mirada profunda i sense embuts sobre el desig, la sexualitat, els tabús, les vergonyes i l'autodescobriment i la relació que tenim amb el propi cos que ha comptat amb l'assessorament de la psicòloga i terapeuta santcugatenca Berta Clavera, amb qui hem pogut parlar sobre com ha estat el procés de creació d'aquest film que ha captivat tant la crítica com el públic en general. Una cinta, que amb paraules de Clavera, aborda 'l'escissió entre l'amor i la sexualitat'.
ESCOLTA-HO
Has estat una de les peces clau en el projecte de 'Creatura', acompanyant l'Elena Martín i la Clara Roquet en el procés de guió i en el rodatge com a terapeuta. Com va sorgir tot plegat i com ha sigut aquesta experiència? Ha sigut un plaer poder participar en aquest projecte. Tot va començar a la meva consulta, quan amb l'Elena Martín vam abordar temes al voltant de la sexualitat i el desig. Això va coincidir amb una performance que ella estava fent amb més dones on es van qüestionar temes al voltant de la sexualitat. A partir d'aquí es va començar a gestar aquest projecte en el qual he pogut aportar un context més teòric i he acompanyat el desenvolupament de la història.
De fet, tu coneixes l'Elena Martín i l'Oriol Pla, que interpreta en Marcel, la parella de la Mila adulta, perquè ets la seva terapeuta. En aquesta ocasió també ho has sigut dels personatges que interpreten a la pel·lícula. Això ha estat dels moments més divertits del procés. He treballat amb ells en l'àmbit personal, en el procés de creixement i de revisió de ferides, però vam anar una mica més enllà i vam portar a teràpia els personatges.
Berta Clavera fent teràpia amb els personatges que interpreten Elena Martín i Oriol Pla a 'Creatura' / Foto: Cedida
Com va ser això? Feien teràpia com a Mila i Marcel, no com a Elena i Oriol. Amb aquest procés intentàvem entendre quines coses els feia disparar les seves neures. Vam anar construint una relació de parella que durant la teràpia treia els seus fantasmes i les seves pors. Això ens va servir per elaborar tant els seus personatges individuals com la seva relació de parella. I no només això, sinó que vam construir tot el món que sostenia els personatges a través del seu sistema familiar. Va ser molt divertit.
El film és un viatge emocional que aborda el plaer, el desig sexual i la relació amb el nostre cos, principalment a través del personatge de la Mila durant tres etapes de la seva vida: la infantesa, l'adolescència i la maduresa. És un tema que ens afecta a tots i totes, però que no n'acostumem a parlar obertament. Per què costa tant parlar de plaer i desig sexual quan és una part important en la construcció de la identitat de les persones? S'ha normalitzat la sexualitat i la trobada amb l'altre des d'un lloc molt romàntic i limitat a les primeres trobades. Unes trobades on hi ha molta passió, com si el sexe es limités a això i, d'alguna manera, ja no es pogués transformar i madurar.
Una relació sexoafectiva passa per moltes etapes. Si t'entregues profundament en l'amor, sortiran ferides de moments en què no has pogut integrar tranquil·lament la teva energia sexual i amorosa. Per això, la pel·lícula parla molt d'aquesta escissió entre l'amor i la sexualitat. Quan ja no hi ha aquesta excitació més eròtica, costa integrar aquest amor més emocional i això és difícil de sostenir.
El que pot resultar més xocant és que tot plegat, tota la incomprensió i frustració que viu la Mila és des d'un entorn d'amor, no de violència ni d'abús. Absolutament. Són gestos d'amor, que la intenten cuidar i protegir, que estan mal col·locats. No l'escolten ni l'acompanyen, la reprimeixen i la frenen. Això parla d'un fet cultural que es percep en moltes llars on es reprimeix l'expressió del desig. Són petites agressions normalitzades que parlen d'una cultura que encara no s'ha desinhibit.
Ha sigut difícil portar tota la feina teòrica que hi ha al darrere a la gran pantalla? L'Elena, la Clara i la resta de l'equip han sigut molt artistes en trobar imatges poètiques que expressessin tota la temàtica que aborda la pel·lícula amb imatges.
Per exemple, el malestar corporal, que és molt subtil i íntim, es canalitza amb la imatge de la urticària per fer-lo visible. D'altra banda, per parlar del cos i les dificultats d'anar cap als records corporals es fa servir la casa de l'àvia on hi ha teranyines, que ens serveix de metàfora.
La pel·lícula està farcida d'imatges que em semblen una obra artística que aconsegueix plasmar coses molt íntimes.
L'equip de 'Creatura' al rodatge de la pel·lícula / Foto: Cedida
Una de les grans preguntes que ens fa plantejar la pel·lícula un cop l'hem vist és com ho fem per acompanyar el descobriment de la sexualitat a la infantesa? Per començar, hem de treure el tabú. Quan apareix el despertar de l'energia sexual hi ha un erotisme de descoberta del propi cos. Totes les terminacions nervioses estan madures i, de cop i volta, l'infant sent una explosió de vida. Això és un moment meravellós, ric i ple. Ara bé, si tu com adulta estàs incòmode amb aquest tema, quan se t'apropa un infant amb aquesta expressió tan expansiva et pot fer por donar-li una resposta i generar una situació confosa. De cop i volta, es mouen peces internes que incomoden i que la criatura que ve ho nota i es pot retreure en si mateixa i sentir que no és un espai segur on compartir aquestes emocions.
Quines serien les maneres d'acompanyar aquest descobriment de la sexualitat sense donar resposta eròtica ni reprimir-ho? Jo parlo d'acompanyament en criança respectuosa. Tu pots posar un límit amorós, amb cura i tendresa, honorant i venerant aquesta energia i, alhora, reconduint-la cap als iguals. No només això, sinó que has de fer un acompanyament per protegir la situació. Això es pot fer basant-nos en tres criteris: amb una mateixa, amb els altres i amb l'entorn.
Explica'ns-ho. En una mateixa seria assegurar-nos que l'exploració que pugui fer la criatura, sigui tocant-se o jugant amb algun objecte, sigui segura i no sigui dolorosa. Aquest és el primer límit. Després hauríem de tenir en compte amb qui està experimentant. És una relació simètrica entre petits, entre mitjans o entre grans? És un espai segur i totes les persones implicades podeu expressar que esteu a gust i d'acord i és un consentiment ple? I una tercera seria l'entorn. Aquesta exploració es produeix en un entorn no cuidat, per exemple, al mig de carrer o en un espai no segur per investigar? L'exploració és fantàstica, però ha de ser en un espai segur i on no et sentis sobreexposada.
Com a resum, diria que hem de preservar aquest descobriment natural sense exposar-los. Hem de posar límits cuidats, sense una càrrega cultural o d'incomoditat que faci que el límit no sigui amorós.
Ha estat terapèutic per tu també participar en aquest projecte? La meva implicació i estima cap al projecte no pot sortir d'enlloc més que del meu propi procés personal. He pogut explorar incomoditats, malestars, incomprensions i moments de no entendre què estava passant amb la meva sexualitat i de com la podia compartir-ho amb la meva parella.
A través de fer el meu procés terapèutic i d'anar deixant fantasmes he tingut una descoberta preciosa que encara continuo fent. Aquest procés m'ha interpel·lat profundament com a persona. Acompanyar l'Elena amb el seu procés ha estat molt bonic. Hem pogut posar un altaveu perquè la gent es pugui sentir interpel·lada i es pugui qüestionar com vol viure la seva sexualitat i no normalitzi situacions d'apatia, incomoditat i sàpiguen que li poden donar una volta i gaudir-ho.
Guardons La carrera de 'Creatura' va començar amb un premi a la Quinzaine des Cinéastes del Festival de Canes i s'ha convertit en una de les pel·lícules més nominades de la història dels Gaudí, amb 15 candidatures, que s'han materialitzat en sis estatuetes: millor pel·lícula, millor direcció, millor actor i actriu secundaris (Àlex Brendemühl i Clara Segura), millor interpretació revelació (Clàudia Malagelada) i millor muntatge (Ariadna Ribas).
D'esquerra a dreta: Berta Clavera, Elena Martín i Oriol Pla amb un dels sis Gaudí que es va endur el film / Foto: Cedida
DECLARACIONS
Berta Clavera
Quan estaven fent un pussypicnic es van obrir moltes preguntes sobre sexualitat i es va començar a gestar aquest projecte
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.