Kety Ramos, a Ràdio Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Vivia a la ciutat de Caracas, la capital de Veneçuela i la veritat que la meva infantesa va ser molt normal, molt feliç, dins d'una família gran, amb bastants cosins i germans. Per tant, puc donar les gràcies per tenir una família. Pel que fa als estudis, podem dir que vaig ser una nena bastant bona estudiant i molt enfocada.
De tots els germans, tu quina ets?
Jo soc la gran. Som tres, tinc un germà amb qui ens portem un any, i una altra de més petita que en té trenta-pocs.
Esteu tots aquí?
Avui dia ja estem tots aquí, sí. El que em queda a Veneçuela són cosins i tiets. Diguem que el nucli més petit de la família sí que estem aquí.
Com era aquella vida familiar de quan éreu petits?
Nosaltres teníem una masia on teníem cavalls, de fet allà vaig aprendre a muntar a cavall. La vida de la natura era molt propera a la nostra família. També ens agradava molt recórrer el país, per tant, puc dir que conec Veneçuela de punta a punta amb la seva bellesa natural. El que recordo és tenir una setmana laboral com tothom, amb els nens a l'escola; i un cap de setmana d'esbarjo. Ens ho induïen molt com a família, això.
Ho trobes a faltar?
I tant. Intentem fer-ho aquí. El que passa és que aquí es porta un altre ritme familiar (amb una activitat econòmica diferent), però en el que podem, sempre ho fem. Per a mi, aquí tot és nou, per tant, intentem fer qualsevol sortida. Tinc un únic fill i intentem conèixer tot el que puguem, la vida a la natura ens encanta.
Tenies clar què volies ser de gran?
La meva mare és odontòloga i llavors jo també ho volia ser. Fins a l'últim any de curs jo tenia molt clar que volia ser odontòloga, però sis mesos abans d'entrar a la carrera vaig passar tres mesos als Estats Units, per estudiar anglès. Quan vaig tornar, el què volia fer era Arquitectura. Com es podia fer per notes i exàmens interns, vaig tenir la sort d'entrar-hi sense problemes. I allà vaig obtenir el títol d'arquitectura i urbanisme.
Tu has fet diferents feines com a arquitecta en diferents àmbits a Veneçuela. Has estat arquitecta naval treballant a la Institució Militar de la Marina. Què vas fer allà?
Mentre estudiava també donava classes, sempre vaig estar molt connectada amb la part de ser professora. A més la meva mare i part de la meva família també ho són. I d'aquí també em ve una mica la connexió amb la part militar. Quan em vaig graduar d'arquitectura, la meva primera oportunitat laboral la vaig aconseguir gràcies un familiar, d'entrar allà com a becària i llavors vaig optar a una plaça fixa. L'experiència va ser extraordinària. És una experiència molt diferent, ja que l'àmbit d'estructures arquitectòniques és diferent, perquè treballes per fer habitatges i estructures militars a llocs fronterers. El programa que vaig realitzar va ser molt interessant, però el més divertit era poder-se desplaçar per tota Veneçuela en helicòpter, en fragates, en vaixells navals. El que no era tan divertit era la part autoritària, i per això mai em vaig fer militar, sempre em vaig mantenir com a civil i també va tenir part de per què ho vaig deixar.
També has estat professora universitària en les facultats d'arquitectura i d'enginyeria. Com se t'ha donat això de la formació?
Vaig passar part de la meva infantesa a dins d'una universitat. La meva mare era professora i jo em passava els dies a la facultat d'odontologia de la Universitat Central de Veneçuela a Caracas. De petita estava davant una pissarra, i mentre ella treballava, a mi em cuidaven les higienistes dentals i els alumnes. Com que sempre m'he mogut per aquest món, sempre m'ha agradat. De fet, mentre estudiava arquitectura, donava classes a l'Institut on vaig fer el batxillerat. Feia classes a fills de companys de la meva mare. I en el moment en què vaig estar treballant a la Institució Militar de la Marina, el meu cap estava fent de professor a una altra universitat a Caracas i em va convidar a participar alguna vegada a les seves classes.
Has estat directora de projectes a una constructora i també dissenyadora d'interiors autònoma. De tot el que hem comentat, jo m'imagino un món molt masculinitzat. Quantes dones t'has trobat tu en aquesta etapa de la vida professional?
Tot i que no ho sembli, sí que està molt masculinitzat, però també tenia moltes companyes. Érem bastants dones. No hi ha molta diferència, almenys a l'àrea laboral com a tal, a la constructora on vaig estar molts anys, podríem dir que érem 50-50. A la part més de construcció, de mà d'obra, allà ja sí que òbviament eren molts més homes. No et trobaves una fustera, etc. Però quant a producció, disseny i tot aquest àmbit era bastant paritari.
El 2013 és l'any que decideixes venir a Espanya. Per què marxes del teu país?
La situació política es va tornar bastant complicada. Vas esperant, vas aguantant certs canvis polítics... però al mateix temps també hi ha la part d'inseguretat. La situació es va tornar bastant insostenible. Vam patir molts robatoris i assetjaments en la part personal i laboral. Quan aquesta situació ja afecta al teu nucli principal és quan et planteges canviar: deixant cases, propietats, feina, estabilitat, etc. També perquè tenia un nen de tres anys, abans que en tingués 10 o 14 i canviar-li el seu ambient i que ja estigués molt establert escolarment, preferia fer-ho de petit i que pogués aprendre un nou idioma i es pogués adaptar més ràpidament. De petit crec que no costa tant. Per ell ho vam fer en aquell moment. Si hagués estat per nosaltres, hauríem aguantat una mica més. Teníem casa i feina. Però pensant amb els nens ho vam fer en aquell moment. També vam escollir Espanya perquè ja hi teníem familiars: el meu marit és espanyol i els avis estan aquí i a Alemanya. Primer va venir el meu germà i després ho vam fer nosaltres.
Quan arribes a Espanya, al primer lloc que arribes és a Sant Cugat?
Sí perquè ja hi teníem família aquí.
Què et va semblar la ciutat quan vas arribar?
Ens ha encantat, ja que, precisament, el lloc on nosaltres vivíem a Veneçuela està als afores de Caracas, i Sant Cugat s'hi assembla pel fet que està a prop de Barcelona. És un lloc amb un espai molt obert, pròxim a la muntanya... Hi ha una semblança amb entre els dos municipis. M'hi he trobat molt còmoda.
Actualment ets propietària del Petritxol. Els teus pastissos i càterings per a celebracions s'han fet molt coneguts a la ciutat. Com acabes sent la propietària d'una pastisseria i dedicant-te a això?
Aquesta no era la idea inicial que tenia. Però mentre feia l'homologació dels títols -el meu marit sí que ho va poder fer- vaig conèixer a la propietària d'aquest local. Vam començar a treballar juntes, però ella va decidir canviar de feina i ens va oferir l'oportunitat de poder comprar-li el local. Abans vam tenir un altre negoci que no va funcionar. Ho vam intentar amb aquest (el Petritxol) i ja portem vuit anys. La botiga en té 14, però nosaltres com a propietaris en portem vuit.
T'hauria agradat dedicar-te a l'arquitectura aquí a Espanya?
Aquesta era la idea inicial. De fet, encara estic gestionant treballs a distància. Però el camí et va portant a la sostenibilitat urgent de moltes coses. Vam decidir invertir en el negoci i sempre he dit que el meu hobby ha estat la pastisseria, la creativitat. Sempre he estat molt manetes. Ara faig dolça arquitectura.
De quina manera t'ha ajudat la teva formació professional per desprès construir aquests pastissos que es poden veure a les sèries americanes? Ho gaudeixes?
Sí, ho gaudeixo molt. Al final l'arquitectura també és creativitat i fa molta il·lusió quan crees alguna cosa. Amb aquest negoci se'm permet aquesta creativitat. De fet, és el que sempre demano. Intento no estar tan lligada a què em demana el client, sinó que m'agrada que em deixin ser més lliure. Quan la creativitat no se'm limita, és quan millor em sento treballant. És veritat que tendeixo a ser una mica perfeccionista, amb les línies, rectes, etc. Quan l'encàrrec em ve amb algun edifici, ho gaudeixo més. He fet fins i tot un pastís de boda en forma d'edifici, l'edifici de la sèrie 'Friends'. Aquests són dels projectes que més he gaudit.
En general aquest l'ofici de pastissera em permet desenvolupar la creativitat i això em motiva. Tot el que faig, o el que intentem fer, ha de ser amb il·lusió. Si no ho fem així, les coses no sortirien bé. S'ha de posar un granet d'il·lusió a tot el que se't posi pel camí i fer-ho bé.
Has acabat venint a un país on la pastisseria està contínuament de referència per totes les tradicions i festes que se celebren?
Doncs he de donar gràcies a la persona que em va vendre el local, perquè m'ha ensenyat a fer els tortells de Reis, les coques de Sant Joan, però també hi mesclem alguna novetat, perquè vagin surtin coses noves. Agraeixo molt als clients, perquè es nota que a la gent li agrada el que fem i venen a la botiga. Hem passat la pandèmia i hem passat tantes coses que veiem que la gent encara confia en nosaltres. Això vol dir que estem fent les coses bé, no som perfectes, però anem millorant dia a dia.
Com t'imagines tu i la teva família en un futur?
No sé si a la pastisseria. L'hostaleria és una feina esgotadora, però, de moment, veig que encara queda molt per dedicar-li i créixer una mica amb això. El que sí que m'imagino és estant aquí, per ara no m'imagino enlloc més. Estic sempre oberta als canvis, però aspiro a la tranquil·litat i a tenir salut. I que se superin moltes coses, que estan passant moltes coses al món per estar pensant en altres coses. A vegades hem de pensar més en el que tenim ara i no tant en el futur. El dia a dia.
Tu dius que el teu hobby és la pastisseria. Però què t'agrada fer per desconnectar de la feina?
M'encanta anar a la platja i soc molt amant del cinema. Anar a veure una bona pel·lícula per aclarir-me les idees. El que més m'agrada és anar a la platja o la muntanya.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.