Andreu Martín: 'El gènere negre per fi s'ha col·locat a la lleixa de la llibreria que li correspon'

El referent en novel·la negra, l'escriptor afincat a Sant Cugat Andreu Martín, ha avançat a Cugat Mèdia el títol provisional de la seva nova obra: 'El que sempre els passa als altres', amb un advocat que fa de detectiu com a protagonista. També ha avançat que la següent proposta serà una novel·la que escriurà mentre faci la volta al món, coincidint amb els 45 anys de la seva carrera. Tot plegat ho ha explicat en una entrevista a Cugat Mèdia amb motiu de l'inici, el 28 de setembre, del cicle 'Qgat Negre'. Una proposta, en la qual ha col·laborat, organitzada per l'Ateneu, El Siglo i altres entitats. Amb Martín parlem també de l'auge del gènere negre al cine i la televisió, de Rosa Peral, de la relació del 'noir' amb el jazz i el tango i del crim més remarcable de Sant Cugat: 'Pedra i Sang'.

Escolta-ho

CONSULTA AQUÍ EL PROGRAMA

Què el va portar a organitzar aquest cicle a Sant Cugat?

És un tema ambiciós i estem espantats perquè seria com fer un festival com aquests que existeixen de novel·la negra però que dura tot l'any. Aquesta és la proposta. Va néixer perquè em van cridar de l'Ateneu per fer una presentació d'un llibre meu i vam estar parlant. Jo teia ganes d'incorporar-me a qualsevol dinàmica cultural que pogués haver a Sant Cugat i em van agafar la paraula. A Sant Cugat hi ha un moviment cultural impressionat i entorn la novel·la negra, encara més. Per exemple, José Luis Muñoz al Mercatic està muntant un dijous al mes una sèrie de taules rodones. I feia pena que hi hagués poca gent i faltava infraestructura. També em vaig assabentar que a l'Ateneu hi havia un club de lectura dedicat a la novel·la negra. També la Biblioteca de Volpelleres té un club de lectura dedicat al mateix. A més tenim el Memorial Vázquez Montalbán, que va viure a Valldoreix. Tenim "Pedra i Sang" que és el crim anual de Sant Cugat per excel·lència. Simplement calia aglutinar tot el que s'estava fent per donar lloc a "Qgat Negre". Els he unit a tots i aixi molts més es beneficien.

Un cicle on vostè participa, activament. Presenta, el 5 d'octubre, 'Encara maten els cavalls' d'Anna Maria Villalonga. Després de 45 anys, què li agrada de les generacions posteriors d'escriptores i escriptors?
La frescor. Veure com els nous autors van descobrint coses en unes direccions que a tu no se t'havia acudit mirar. L'experiment que fa l'Anna Maria Vilallonga retent homenatge, llunyanament, a l'obra de l'Horace McCoy m'agrada especialment.

També el veurem el 26 d'octubre a El Siglo amb la Cugat Vintage Band. Per què la música va tan lligada al gènere negre?
Sempre ha estat lligada, fins i tot existeix un 'blues noir'. La novel·la negra des dels seus inicis s'ha alimentat moltíssim del cinema i el cinema sempre ha vingut amb la música 'noir'. El saxo, el blues... En el tango, la mateixa lletra és una novel·la negra de dalt a baix. Sempre ha anat unida. L'acte d'El Siglo és perquè volia fer un acte amb un plus d'atractiu i un plus d'espectacle.

I el 9 de novembre presenta 'Cabaret Pompeya', que acaba de ser reeditada... A més, aquest 2023 ha presentat el seu últim llibre 'La quart noia per l'esquerra'. Amb més de 100 llibres, ara diu que farà un llibre a l'any... Ho complirà o ja està treballant en quelcom nou?
No em podria comprometre massa, ha ha... Ara mateix estic en la caiguda lliure que es produeix quan acabes de fer una novel·la. La vaig enviar abans d'ahir a l'editor. I llavors els dies que continuen són uns dies en què sembla no passa res al teu voltant i veus a la taula tot el que s'ha acumulat. El títol provisional de la nova obra és 'Allò que sempre els passa als altres', allò que mai et passa a tu. És un advocat que farà una mica de detectiu.

Sant Cugat ha estat escenari de crims: el cas Alsina, el parricidi de Valldoreix... sense anar més lluny l'assassí dels sensellaristes vivia en una caravana a les Planes.... Episodis com aquest no alimenten la seva imaginació per escriure alguna història a Sant Cugat. Una ciutat tan verda, bonica i benestant pot funcionar amb un contrapunt negre...
Visc a Sant Cugat des d'abans de la pandèmia. I el crim que m'agrada a Sant Cugat és el de 'Pedra i sang', on m'agradaria fer un paper. Al llarg de la meva trajectòria he procurat no ficar el dit a l'ull perquè juguem amb víctimes i victimaris, que s'ha de respectar. Que no passi com amb la Mayka Navarro i el seu 'Desmuntant el crim perfecte'. He reproduït crims reals i encara arrossego recriminacions pel que he dit als meus llibres.

Parla'm de Rosa Peral
Aquest migdia he dinat amb el meu policia de capçalera i hem parlat d'ella. Hi ha crims que porten històries darrere. La històrica policíaca no és una història de crims, de crims n'hi ha molts. Si ens interessen els crims és per les persones que les protagonitzen, depèn de les persones que siguin aquestes històries ens agraden més o menys. És evident que Rosa Peral és especialment emblemàtica, com Angie. Són les persones i Peral atrau, i a més acaben d'estrenar una sèrie a Netflix i fa que la gent en parli més. Són persones que es converteixen en personatges.

Què ha passat que, de cop, el gènere negre, els crims, allò policíac, ha tingut una eclosió?
El gènere negre per fi té el lloc que li corresponia a la lleixa de la llibreria. Als 70 i 80 va haver-hi un fals 'boom' de la novel·la negra. Poc a poc el gènere va créixer i ens vam posar al nivell de qualsevol país civilitzat. En aquest país no hi havia cap oferta cultural, i fins que no hem posat la novel·la amb tanta més dignitat que qualsevol altre aquesta no ha obtingut el seu reconeixement. Durant molts anys no es podia trobar a cap lleixa.

Ara la conversa social del gènere negre s'ha generalitzat. No teniu por que ara hi hagi gent que desvirtuï una mica el gènere negre?
No t'equivoques. Per a mi es desvirtua una mica perquè el que ens revela molta curiositat és el crim real, el 'true crime'. Quan, de fet, el gènere negre el que feia era agafar tot l'element de la realitat i convertir-lo en ficció. La ficció converteix la realitat en un paradigma per extreure una lliçó d'un fet concret. La ficció et diu 'aprenguem-ne de tot això. Fabulem què hi havia darrere de tot això.

100 llibres, gairebé 45 anys de carrera.... Què li queda per fer a vostè que ha fet relats curts, infantil, juvenil, novel.la, teatre, cinema, televisió, eròtic....
La propera novel·la que faré serà una volta al món. Aniré a fer la molta al món mentre faci una novel·la.

Seria igual vostè sense escriure la saga Flanagan, amb Jaume Ribera... Diverses generacions s'han iniciat amb els detectius amb vostè...
No seria igual sense cap de les experiències que he passat. Sense 'Muts a la gàbia' no seria igual, ni sense 'Protèsi' o 'Cabaret Pompeya'. He tingut èxits i fracassos, obres bones i dolentes. Són esglaons sense els quals no saltaria al proper.

Què recomana als que volem escriure i mai no trobem temps en aquest món fugisser i tecnològic en què llegim poc i escrivim menys?
No relaciono lectura amb escriptura. Són contràries. Un escriptor és com un prestidigitador. Surt a escena i del barret de copa treu un conill. Cal una feina prèvia i avorrida d'investigar com treure el conill, la feina prèvia és de l'escriptor i la feina del lector és dir: "Oh!". Són dues feines contraposades.

Andreu Martín gràcies per idear "QgatNegre" i ubicar-la a Sant Cugat. Comença el 28 de setembre. Més info a Cugat Mèdia.