Maria Salarich: 'Em considero una artista creadora 360 graus'

'Fem un cafè?' és una obra teatral que vol explicar aquelles històries que succeeixen dins d'una cafeteria. Antics retrobaments, una cita a cegues o una classe de repàs són moltes de les trobades i posteriors conversacions que hi ha quan dues persones queden per fer un cafè. La santcugatenca Maria Salarich es troba a dies de portar la seva obra a un recinte emblemàtic de la ciutat Condal, que des de l'any 1916 ha rebut espectacles de noms com Federico García Lorca o Manuel Azaña. Ara, el Teatre Goya de Barcelona rep l'obra teatral dirigida de Maria Salarich, que des de la seva estrena a sales més petites, que han estat un èxit, també ha rebut diferents guardons.

Escolta-ho

Pocs dies abans de l'estrena de 'Fem un cafè?' al Teatre Goya de Barcelona, com portes els nervis previs de portar una creació teva a un lloc com aquest?
La veritat és que estic bé, estem molt bé tota la companyia, molt emocionades per aquest moment. Fins ara, hem fet l'obra a cafeteries i a llocs més petits, però ara, ens han donat l'oportunitat de fer-ho a un espai molt més gran amb més aforament i estem encantades de poder expandir aquest projecte per a què ho pugui veure més gent.

'Fem un cafè?' ha rebut premis com el Jaume Salés i Sanjaume per la fundació Miquel Martí i Pol o els Premis BCN Crea l'any 2021, quins trets diferencials té respecte a altres obres que us han permès guanyar aquests guardons?
Doncs no sé quins trets respecte a les altres obres perquè no les he llegit ni les he pogut veure. Però, el que sí que sé que té d'original el projecte, segons el nostre parer, és que són converses que passen en una cafeteria i parlen sobre la comunicació. És un projecte que també barreja els tres llenguatges, el teatre de text, el moviment i la dansa, i també la música en directe i el cant. Parla sobre totes aquelles històries i converses pendents entre les persones. Fa que el meu desig màxim quan vinguis a veure l'obra, sortís i puigs pensar o trucar aquella persona amb qui tens pendent dir-li alguna cosa i dir, ostres, doncs anem a fer-ho, atrevir-nos a comunicar-nos.

Gran part de la història de l'obra succeeix a una cafeteria, d'on sorgeix aquesta idea i per què és un espai idoni per desenvolupar un relat?
Aquesta idea sorgeix, principalment perquè jo jugava a un joc de petita amb el meu avui que era intentar endevinar que els hi passava a la gent que estaven en els restaurants o a les cafeteries. Quina relació tenien, si eren germanes, si eren parella, si eren avis si eren...? Intentar endevinar que els hi estava passant i que s'estaven dient per què clar, des de la taula on estàvem potser no els sentíem. Llavors aquest joc, durant aquells anys, ens ho passàvem molt bé intentant endevinar les històries de la gent se'm va quedar d'alguna forma. 

També em passava que de petita feia moltes activitats extraescolars, anava a dansa moltes hores a la tarda i sempre hi havia un espai quan acabava l'escola i començava dansa que era l'espai de berenar. Jo anava a les cafeteries diferents, des d'allà feia els deures i mentre els feia, escoltava totes les converses de la gent al voltant. I jo crec que això d'alguna forma se'm va quedar i mira, ara ha sortit aquesta obra.

Per als espectadors que vagin a veure l'obra al llarg de les pròximes setmanes al Teatre Goya, què es poden trobar?
Un espai dinàmic, un espai segur, un espai alegre, un espai expansiu, un espai que els permeti viatjat a través de les històries i sentir-se identificat amb els diferents personatges que hi ha, i alhora que sigui una experiència molt vivencial. Perquè, a part de les converses quotidianes que tenen els personatges entre si, també hi ha moltes parts més oníriques, que són les parts més de dansa o de música, que fan referència directament a aquella sensació o emoció que estan sentint les dues persones que estan parlant cara a cara. 

Per mi hi ha una cosa molt important que és que l'obra posa en rellevància les tecnologies, l'ús dels mòbils, de les pantalles, sigui una cosa perquè tu tries fer-ne un ús i no sigui una cosa que et sobrepassi. Llavors parla molt d'aquest tipus de comunicació, de tenir uns ulls a davant, i parlar cara a cara o que passa amb la comunicació virtual i la comunicació que no és directe, també et fa reflexionar sobre això. Per tant, crec que entres allà i entres en un univers on et pots sentir molt identificat i pots treure conclusions que et poden aportar moltes coses.

S'ha d'explicar que 'Fem un cafè?' fa temps que porta triomfant a sales de teatre més petites que les que es trobaran ara, per tant, al llarg d'aquest temps, quins aspectes heu pogut millorar o com ha crescut l'obra des del seu origen?
Mira, l'obra va començar fent-se a cafeteries reals, en bars, al bar La Muriel, al Siglo de Sant Cugat al Mercantic. Era un tipus d'interpretació i un tipus de proposta molt més propera a l'espectador perquè teníem literalment el públic molt a prop, a tres pams, tenies el públic al voltant de les taules i tu com a públic podies estar prenent una cervesa o una beguda mentre estaves veient l'obra. En el moment en què vam anar a la cafeteria del Teatre Comtal, ja vam posar al públic d'una forma més a la italiana, tot i que l'aforament no era tan gran com ara. Però ja va ser com un primer pas a veure que això podia créixer. 

En aquesta última proposta al Teatre Goya, doncs, els actors fan una interpretació molt més oberta, més expansiva, més projectada, intentant no perdre la quotidianitat i la cosa aquesta propera de la cafeteria amb el públic, però a l'hora fer-ho gran perquè estem a un teatre amb un aforament per a 500 persones. Per nosaltres és un repte, però en tenim moltes ganes i estem molt emocionades.

Durant la teva carrera has aparegut com a actriu en algunes sèries i t'has dedicat molts anys a coreografiar espectacles, això com t'ha influït per pensar i crear aquesta obra?
Jo considero que soc una artista creadora en 360 graus, que li dic, que vol dir que toco diverses tecles de l'art. La primera és el moviment, el teatre de text és l'altre i es poden vincular i un llenguatge, a pesar de ser diferent de l'altre poden conviure. Quan no pots arribar amb la paraula o expressar una cosa entra el moviment, o quan amb el moviment vols profunditzar sobre alguna cosa, entra la paraula. Llavors tot aquest 'background' i aquesta oportunitat que he tingut per assessorar espectacles de teatre o per coreografiar festivals o musicals m'ha donat moltes 'tables' com per ara poder fer un espectacle que pugui ser tridimensional i que pugui tenir tots els llenguatges.

Després de portar l'obra al Teatre Goya, ja hi ha planejat dur el 'Fem un cafè?' a altres indrets del país?
Ens encantaria que el projecte pogués expandir-se més i més. Anem una mica a dur el projecte en el present, a veure quines són les portes i les finestres que s'obren ara mateix. Er tant, ara estem molt focalitzades en aquestes tres funcions que tenim en el Teatre Goya els propers diumenges de maig. A partir d'aquí, ens encantaria poder entrar dins d'un sistema de xarxa per poder-ho fer a més teatres de tot Catalunya.

Per tancar, tens pensat el teu pròxim projecte o idea per dur a terme?
Sí, s'està cuinant aquesta idea. És un projecte que farem conjuntament amb una amiga meva que és música i cantant, Andrea Mir, què és de Rubí. Ho estem cuinant, mà a mà, les dues i va néixer durant el confinament perquè estàvem a casa pensant és que hem de crear alguna cosa i hem de fer alguna cosa aquí. Vam començar a elaborar unes idees i vam fer algunes residències artístiques, vam anar a la muntanya a escriure i a compondre. Esperem que pugui sortir aviat.