Albert Rubí (Jeroni de Moragas): 'L'ideal és que passem de la integració a la inclusió'

Albert Rubí està al capdavant del Taller Jeroni de Moragas, l'entitat banderera del Sant Medir d'enguany. La proposta coincideix amb el 50è aniversari d'aquesta cooperativa que treballa per a la inclusió social i laboral de persones amb diversitat funcional intel·lectual, malaltia mental i trastorn de l'espectre autista (TEA).

Escolta-ho

El Taller Jeroni de Moragas ha estat escollida entitat banderera de Sant Medir. Com heu rebut la notícia?
Ens ha fet molta il·lusió, tant perquè Sant Medir és un esdeveniment molt important per Sant Cugat, com perquè ens ha semblat que també era un reconeixement al nostre 50è aniversari.

Després de 50 anys d'història, quin creus que és el grau d'arrelament a la ciutat de l'entitat?
Creiem que som una entitat arrelada amb una trajectòria important. Moltes de les entitats del sector de serveis socials, de persones amb discapacitat i de col·lectius d'exclusió social ens coneixen i compten amb nosaltres.

Com celebrareu aquest aniversari tan especial?
El sis de març, a les 18.30 h, inaugurarem al Claustre del Monestir la mostra 'Taller Jeroni de Moragas, 50 anys, 50 fotos'. A banda d'això, l'onze de març al matí farem un acte popular a la plaça d'Octavià relacionat amb Sant Medir, en el qual també participaran algunes entitats de cultura popular de la ciutat. Al migdia farem un acte més institucional amb polítics, persones del sector i usuaris de la cooperativa.

Com ha canviat el centre en tots aquests anys?
Ha fet un canvi important i transcendent. Pensa que nosaltres, com altres entitats del sector, vam néixer a partir de la iniciativa privada de famílies que tenien un fill o un germà amb una discapacitat. En aquells moments en l'àmbit públic no hi havia serveis per a ells. Per això les mateixes famílies van ser les que van buscar un local, van llogar-lo i van començar un projecte laboral i d'habitatge. Després, la cooperativa Moragas es va transformar en una cooperativa de treballadors i, a partir d'aquí, es va anar professionalitzant i els serveis per a persones amb discapacitat es van anar ampliant.

Quina nota li poses a Sant Cugat en termes d'inclusió?
Hi ha moltes coses a millorar, però també hi ha coses que es fan bé. Per exemple, algunes iniciatives esportives, com l'atletisme adaptat o el bàsquet. També valoro molt positivament les taules municipals de discapacitat, salut mental i TEA. Són espais de reunió dinamitzats per l'Ajuntament que faciliten el treball conjunt entre entitats. Sempre falta pressupost i recursos, però es van dinamitzant algunes coses. Gràcies a la taula de TEA, per exemple, s'ha pogut fer una cavalcada més accessible i s'ha tirat endavant un projecte de cinema més inclusiu. Tot i això, falta que es tingui en compte que la persona amb discapacitat hauria de poder fer qualsevol activitat. Per sort hi ha bona sintonia i creiem que hi ha camí per recórrer.

Per acabar, quins són els objectius del centre per als pròxims 50 anys?
Jo penso que ens hem de continuar obrint a la ciutat. L'ideal és que passem de la integració a la inclusió. Que les persones amb discapacitat puguin gaudir dels mateixos drets i deures que la resta de persones. Que puguin anar al cinema, que puguin apuntar-se a un club esportiu, que puguin fer activitats més normalitzades, i per això hem d'anar fent canvis com a societat.

I com a Taller Jeroni de Moragas, la idea és continuar oferint serveis a les persones, no només amb discapacitat, sinó també a persones amb alguna afectació de salut mental, que també estan molt desateses. I suposo que haurem d'anar creixent per adaptar-nos a un àmbit més ampli de persones amb risc d'exclusió social en general.