Núria Alcalà (periodista): 'Tots teníem la sensació que estàvem cobrint un judici inèdit'
El 12 de febrer de fa quatre anys va començar el judici al Tribunal Suprem de l'1-O i Cugat Mèdia el recorda amb la periodista santcugatenca de RNE
Els dotze acusats en el judici a l'1-O, entre els quals el santcugatenc Raül Romeva, asseguts al Tribunal Suprem durant una sessió / Foto: EFE
Entrevista
Publicat el 12/feb/23 per Albert Solé
El 12 de febrer de 2019 va començar un dels judicis més mediàtics dels últims anys a Espanya, el Judici del Procés, o de l'1 d'octubre, al Tribunal Suprem que va durar quatre mesos. Dotze persones, 10 polítics en actiu la tardor del 2017 (el santcugatenc Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs), més dos activistes (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) van seure al banc dels acusats durant setmanes acusats de rebel·lió, sedició i malversació per organitzar el referèndum de l'1-O. Abans d'un any ja es va conèixer la sentència (fins a 13 anys de presó i inhabilitació) per a nou d'ells, cosa que va provocar dies de manifestacions i aldarulls al carrer, en especial a la plaça d'Urquinaona de Barcelona. L'estiu del 2021 van ser indultats pel govern espanyol, i més recentment s'han canviat els tipus penals pels quals van ser jutjats i condemnats. Cugat Mèdia fa memòria d'aquell judici amb la periodista santcugatenca Núria Alcalà, que va cobrir informativament aquell intens judici per a Ràdio Nacional d'Espanya (RNE).
Escolta-ho
La periodista de RNE Núria Alcalà va seguir els quatre mesos que va durar el judici de l'1-O al Tribunal Suprem / Foto: Cedida
Ara que fa ja quatre anys, com recordes aquell judici al Tribunal Suprem? Tots teníem la sensació que estàvem cobrint un judici inèdit, i un dels reptes principals era la retransmissió del d'aquell judici. No era gens habitual en aquell moment que es retransmetés per molts mitjans alhora un judici en directe. La gent del carrer no sap el funcionament dels judicis, i era farragós explicar-ho a l'hora de les retransmissions. I, d'altra banda, la responsabilitat que estàvem explicant una qüestió molt sensible a nivell social, inèdita a nivell jurídic i també a nivell mediàtic.
Precisament aquesta expectació mediàtica, a mi em feia la sensació que tothom feia un paper, en especial els jutges, fiscals i advocats, sabent que els estava veient tothom... Jo crec que tothom era molt conscient que estava sent retransmès i vist per moltíssima gent de moltes sensibilitats diferents. Al final, com a tribunal havien de mantenir un posat de neutralitat, ells són els responsables d'aplicar la llei i han de mantenir aquesta posició d'autoritat, però d'altra banda, conscients que ho veia molta gent, fins i tot observadors internacionals. Jo crec que els membres del tribunal, i en especial el president Manuel Marchena, que sí que n'era conscient i mirava de ser molt mesurat. I a mesura que avançaven les sessions vam veure que perdia els nervis amb algun testimoni o algun advocat.
Periodísticament, és el més interessant que has hagut de cobrir? Aquest és un judici que ha passat ja a la història. Sí, cent per cent. En el meu cas concret, jo treballava per a tres emissores a l'hora -Ràdio 1 (per Espanya), Ràdio 4 (per Catalunya) i Ràdio 5 (24 hores de notícies per tota Espanya)-i mai no havia viscut una intensitat com aquella. Hi havia feina mentre durava el judici, i també fora de la sala per obtenir més informació de les estratègies dels advocats.
Passat el temps, amb què et quedes de totes aquelles setmanes de declaracions i testimonis? Em quedo amb les imatges dels acusats, que havien passat prop d'un any a la presó i veies el seu aspecte i com es miraven amb els seus familiars... També com era difícil trobar l'equilibri veient les dues maneres oposades de veure aquells fets.
Tu ets catalana, però també ets periodista i treballes per a un mitjà espanyol, i precisament aquest judici posava en debat la relació entre Catalunya i Espanya, i no era igual com miraven el judici els mitjans catalans i els espanyols. Tu com ho vas portar? Vaig tenir la gran sort que no se'm va qüestionar mai el vocabulari que feia servir, era molt conscient de la neutralitat que havia d'imperar en el tractament d'aquella informació, i no perquè treballés per a un mitjà que es diu Radio Nacional de España (RNE). Jo defensava molt que una periodista de Catalunya també relatés aquells fets des de la perspectiva d'algú que va viure el 20-S i l'1-O d'una forma més o menys propera. No vaig tenir cap problema amb el relat, però sí que notaves aquell extra de responsabilitat per la matèria sensible que estaves tractant.
Curiositat de periodista, els mitjans vau poder treballar amb comoditat? Estava preparat el Tribunal Suprem per un judici així? El contacte amb el servei de premsa del Suprem va ser prou fluid, ara, com dius aquell espai no estava preparat per acollir tanta gent. Els primers dies allò eren les Rambles i van haver d'habilitar la biblioteca del Suprem com a sala de premsa. Va ser còmode, però difícil a l'hora, ja que a la sala de ràdios, a les hores en punt hi havia molt xivarri perquè tots entràvem en directe.
Hi va haver curiositats tècniques, com no deixar veure els vídeos on apareixien testimonis per poder-los rebatre per part de les defenses, i veure tots els vídeos al final. Des de fora es va veure molt estrany, no sé si és normal en un judici fer-ho així? Va ser objecte de debat això. No sabria valorar si va ser una irregularitat o no. És cert que els judicis sempre hi ha una part documental i el tribunal va voler concertar el visionat de tots els vídeos allà.
I jo recordo en especial la declaració del major Trapero, per esperada i per sorprenent. Ens va quedar la sensació que el major Trapero, que estava pendent d'un judici contra ell a l'Audiència Nacional, que estava preparant el terreny al Suprem de la seva pròpia causa, de la qual va resultar absolt. He de dir que la seva declaració en va donar molta 'vidilla' periodística.
Sense entrar en el terreny de l'opinió si no vols, després de sentir totes les declaracions, imaginaves una sentència tan dura? Tot era tan inèdit que fer suposicions sobre què acabaria sentenciant aquella sala era extremadament difícil. Era molt difícil també avançar una sentència absolutòria, ja que una sala del Suprem no desautoritzaria la instrucció del jutge Llarena, del mateix tribunal. Les acusacions eren molt contundents, però era difícil, pels precedents jurídics, que els acabessin condemnant per rebel·lió.
DECLARACIONS
Núria Alcalà
Tots teníem la sensació que estàvem cobrint un judici inèdit, i un dels reptes principals era la retransmissió del d'aquell judici. No era gens habitual en aquell moment que es retransmetés per molts mitjans alhora un judici en directe.