Michael Efeturi (doctorand nigerià): 'Quan demanava diners no m'ho pensava, però he pogut venir al Canadà'

Molts santcugatencs recorden segurament la història de Michael Efeturi, l'home que el 2021 demanava almoina davant d'un supermercat del carrer de Valldoreix per acabar de pagar els crèdits que li faltaven d'un màster a la Universitat Politècnica de Catalunya, amb l'objectiu d'anar al Canadà a fer el doctorat. Doncs el somni d'Efeturi es va fer realitat al setembre, ja que després d'obtenir el visat va establir-se al país nord-americà per començar el doctorat a la Memorial University of Newfoundland. Amb molt d'agraïment i records cap a la gent de Sant Cugat, Michael Efeturi ha atès la trucada de Cugat Mèdia per explicar com està vivint aquesta experiència.

RECUPERA EL REPORTATGE DE MICHAEL EFETURI

En què consisteix exactament la investigació que estàs fent a la Memorial University of Newfoundland?
La meva recerca és sobre navegació autònoma. Ja tenim cotxes autònoms, que poden conduir sols gràcies als avenços en tecnologia Big Data i a internet, i ha de ser possible també per als vaixells. Per tant, el que farem és estudiar i investigar les necessitats dels mariners que navegaran amb vaixells autònoms.

Quant de temps et quedaràs al Canadà estudiant el doctorat?
El programa de doctorat al Canadà és de quatre anys, així que seré aquí durant els pròxims quatre anys.

Com va ser la teva arribada a la universitat?
La meva experiència aquí a la Memorial University of Newfoundland i al meu campus és meravellosa. Quan vaig arribar, el meu supervisor i el meu tutor em van ajudar molt. Jo estava molt agraït, i també perquè tinc una beca d'investigació.

Recordes quan demanaves diners davant d'un supermercat de Sant Cugat? Devia ser un moment difícil...
I tant, perquè ara mateix soc molt feliç. Quan demanava diners, va ser com una pèrdua de l'esperança. I és per això que vaig prendre aquesta decisió tan extrema d'anar a un supermercat a demanar almoina. En aquell moment no pensava que tot plegat arribaria tan lluny, però gràcies que ho vaig fer vaig poder reunir els diners per pagar els crèdits i he pogut venir aquí al Canadà a fer el doctorat. Per tant, el moment que ara estic vivint és magnífic. Vaig arribar al punt de pensar que no seria mai possible, però finalment soc aquí.

I com et sents, ara que ho has aconseguit?
Molt feliç de ser aquí fent el doctorat. El meu somni sempre ha sigut tenir el doctorat, i estic aconseguint que el meu somni es faci realitat.

Penses en Sant Cugat?
I tant, aprecio molt els ciutadans de Sant Cugat. I particularment estic molt agraït a la Iratxe Marcos, que va donar a conèixer el meu cas a Sant Cugat. Però també estic agraït a tota la comunitat de la ciutat: són molt afectuosos i molt macos. Quan no podia pagar els crèdits per al meu màster, pensava que què faria. I vaig conèixer una persona que em va dir que anés a Sant Cugat, perquè la gent era molt maca i m'ajudaria. Que anés a un supermercat i que seria capaç de reunir els diners. És per això que vaig prendre la decisió, i no me'n vaig penedir: la gent va tenir compassió de mi, i en menys d'una setmana vaig recollir més de 2.000 euros i vaig poder pagar els meus crèdits. Per tant, estic molt agraït a Sant Cugat, a la Iratxe i al supermercat.

I mantens el contacte amb Iratxe Marcos?
Sí, és clar! De fet, tinc moltes ganes de venir a Espanya, i estic planejant venir l'any que ve a visitar la comunitat de Sant Cugat.

DECLARACIONS

Michael Efeturi

En aquell moment no pensava que tot plegat arribaria tan lluny, però gràcies que ho vaig fer vaig poder reunir els diners per pagar els crèdits, i vaig poder venir aquí al Canadà a fer el doctorat. Per tant, el moment que ara estic vivint és meravellós.

Your browser doesn’t support HTML5 audio