Júlia de Paz (directora de cinema): 'Si la gent em considera una directora feminista, és un regal'

La directora de cinema santcugatenca Júlia de Paz ha guanyat el premi Gaudí al millor curtmetratge per 'Harta', escrit per ella mateixa i Núria Dunjó, i produït per Sergio Grobas. El curt narra la història d'una nena de dotze anys que es troba obligada a veure el seu pare mentre aquest compleix una sentència per violència masclista cap a la mare. De Paz ha passat aquest dilluns per l'Ajuntament a signar el Llibre d'Honor de Sant Cugat, i després ha atès els micròfons de Cugat Mèdia per explicar com ha viscut aquest reconeixement.

D'entrada, la directora confessa que no s'esperava gens guanyar el Gaudí: "No em vaig voler preparar ni un discurs perquè jo creia que guanyaria un altre". "Vaig anar a la gala pensant que ja era un regal ser allà. I en el moment que van dir que érem els guanyadors, vaig pensar que què diria, perquè no m'havia preparat res!", assegura rient. "Però estava molt emocionada", afegeix. També comenta que ha treballat amb Núria Dunjó des que tenen divuit anys, i que aquest projecte els ha portat "molt de dolor": "És un projecte que ha obert moltes ferides, tant seves com meves, i el fet que es reconegui la nostra feina i de tot l'equip et fa veure que ho estem fent bé". "Perquè és un tema molt dolorós que, com a dones, ens afecta directament", conclou.

Malgrat que les obres de Júlia de Paz tenen un clar segell feminista, ella diu que no considera que faci cinema feminista, ja que no és el que busca: "Jo tinc molt de respecte al feminisme, i crec que encara em queden moltes coses a aprendre. Per tant, no em venc com a directora feminista perquè encara faig molts errors". Tanmateix, aclareix que en el moment en què crea, ho fa "des d'una necessitat per manca de referents i per denúncia". "I vulguis o no, la meva necessitat i la meva denúncia ve d'un caire feminista", remarca. Amb tot plegat, reconeix que si el públic veu com a feminista la seva obra, per a ella "ja és un regal".

A banda, creu que és molt important que l'Acadèmia del Cinema Català premiï treballs que donen visibilitat a la realitat que són les violències masclistes: "Perquè és una manera de posar-ho sobre la taula i d'atorgar un espai a temes als quals políticament no se'ls atorga". "Aleshores, que ahir les protagonistes de 'El sostre groc' poguessin recollir el premi i poguessin tenir veu és un pas enorme", destaca. Així i tot, pensa que això no significa "que estiguem aconseguint totes les eines i tots els avenços que necessitem". De fet, a l'hora de recollir el Gaudí, la directora va dedicar el premi a les set encausades pel tall de vies dels FGC durant la vaga del 8-M del 2018. "Totes són col·legues meves, comparteixo amb elles el meu dia a dia", ha explicat. "I també he viscut amb elles el patiment i la injustícia que s'estigui arribant a aquest punt per voler reclamar el 8-M, que és un dret que tenim. Mentre que en altres casos, no s'està arribant ni a la meitat", acaba reivindicant.

De Paz també ha esmentat que ara mateix està escrivint un llargmetratge que serà la continuació del curt 'Harta', amb ambientació a Sant Cugat. Quan li demanem que ens en doni més detalls, observa que el format del curt "no et dona tant d'espai com per poder tractar totes les capes que voldries". "I ara amb el llarg estem intentant no centrar-nos tant en la relació entre la filla i el pare, l'agressor, sinó en la relació amb la mare i amb l'àvia. També en l'herència de la violència i la construcció de la feminitat", exposa. D'aquesta manera, assegura que amb el llargmetratge tindrà més espai "per poder treballar més a fons el que ens interessa".

DECLARACIONS

Júlia de Paz

Totes són col·legues meves, comparteixo amb elles el meu dia a dia. I també he viscut amb elles el patiment: he viscut la injustícia que s'estigui arribant a aquest punt per voler reclamar el 8-M, que és un dret que tenim. Mentre que en altres casos que no esmentaré no s'està arribant ni a la meitat.

Your browser doesn’t support HTML5 audio