Xavier Tor (actor): 'Amb la tuna vam arribar a actuar a la Casa Blanca'

L'artista gracienc, urgellenc i santcugatenc, Xavier Tor, va ser veu d'escolanet i pastor als Pastorets. Intèrpret de llarga trajectòria, amb més de 500 representacions fent el Manelic i, qui més vegades ha representat Terra Baixa a Catalunya, ha passat pel programa 'Connectats' de La Xarxa, produït per Cugat Mèdia, per repassar la seva carrera.

Escolta-ho

Vas néixer al barri de Gràcia?
Sí, jo soc de Gràcia. Del barri de la Salut de Gràcia, del carrer de Providència. O sigui, tinc providència, gràcia i salut.

I al cap de pocs mesos amb la família marxeu a la Seu d'Urgell.
Sí, perquè el meu pare tenia una plaça de feina i vam anar a viure allà, i mira, vam estar-hi fins als catorze, quinze anys.

I després cap a Sant Cugat?
No, a Barcelona, allà va ser quan vaig anar a treballar a La Caixa.

I com recordes la teva infantesa?
Jo em considero urgellenc, perquè vaig estar allà tota la infància. En aquelles èpoques, com que no hi havia tanta ràdio, tanta televisió, ni res de tecnologia, vaig ser escolanet de la catedral de la Seu d'Urgell. Vaig arribar a ser solista de l'escolania de la catedral. A més, era alumne de la Salle i al final de curs havíem de fer alguna cantata, recitar poemes... Sempre feia alguna cosa.

Ho feies de gust o era una obligació?
M'encantava. És més, el mossèn em venia a buscar a l'escola i em deia si podia anar a cantar per la mort d'una persona.

Com i quan arribes a Sant Cugat?
Fa cinquanta-cinc anys que soc aquí, i vivint fix fa cinquanta anys. Va sortir la sucursal de La Caixa de la carretera de Cerdanyola aquí a Sant Cugat. La vaig demanar i me la van donar. Vaig ser director durant molts anys.

Quan comença la teva trajectòria del teatre professional?
A l'arribar a Barcelona, al barri de Gràcia. La majoria de carrers de Gràcia tenien el seu 'teatret'. I jo vaig entrar a l'Agrupació Artística Delfos, al carrer Sant Antoni. Allà vaig començar amb quinze anys al cor de sarsueles. Van començar a donar-me papers per obres de teatre, fins avui dia.

Vas fer formació de les arts dramàtiques?
Vaig anar a l'Institut del Teatre, però només vaig fer un curs perquè em van venir a buscar diferents directors, entre ells Mario Cabré. Feia les proves i em deien 'aquest xicot té futur'.

Com combinaves les dues facetes de La Caixa i el teatre?
A La Caixa a les tres de la tarda acabàvem i tenia totes les tardes lliures. Llavors donava temps a fer dues coses.

T'has parat a pensar quin ha estat el paper de la teva vida? O encara no t'ha arribat?
Sempre penses que ho has fet tot i hi ha personatges que t'agradaria fer-los, però no em puc queixar. Encara que Terra Baixa m'ha permès anar per tot arreu. He arribat a fer-la per tots els pobles i poblets que et puguis imaginar, inclús al Casal Català de Madrid i a Perpinyà.

De tots aquests escenaris quin ha estat el més especial?
Tinc bastants records, un d'ells a Balaguer, va ser un èxit total. Acabaves de recitar un fragment i la gent aplaudia. Sempre sortia molt content.

Hem parlat de teatre, però també has estat a la televisió. Has participat en sèries com Merlí, La Que Se Avecina... I després publicitat amb Gillette, Casa Tarradellas...
Amb Gillette vaig tenir exclusivitat, només podia sortir als seus anuncis, com ara Joaquín del Betis. Amb Casa Tarradellas va ser un rodatge genial, va durar aproximadament una setmana.

La publicitat t'ha donat per viure?
M'ha donat cèntims evidentment, però jo soc de teatre. La publicitat podies repetir cinquanta vegades, el teatre, en canvi, no podies repetir. Per contra, la publicitat és molt fals. També he fet moltes coses de cinema i també veus aquella falsedat. Tinc una anècdota amb el cinema. Vaig fer una pel·lícula amb l'Emilio Gutiérrez Caba i tenia totes les seqüències amb ell. La primera la van fer al pont de Gerri de la Sal, on representava que havia de caure al riu i ell em recollia. Vam anar després a gravar a Suïssa, vam repetir l'escena que em recollia de l'aigua perquè al director no li va agradar, en aquest cas en un llac i al director tampoc li va agradar. Al final, em truquen per anar a Santa Perpètua de la Mogoda que hi ha una piscina de 4x4 i la farem allà. Imagina si és fals.

Tornant al teatre, quantes representacions portes de l'Abat Biure de Pedra i Sang?
Jo faré quatre aquest any, perquè he estat de baixa vuit mesos.

Ara et queda temps lliure? Perquè estàs jubilat.
Sí, de fet, vaig crear el grup d'havaneres 'Els Nois de l'Eixida' a Sant Cugat. Estic encantadíssim, tenim un èxit total, portem quatre o cinc anys que la festa major la fem nosaltres.

A banda de l'art i la teva professió, què és el que t'agrada fer en el teu temps lliure?
A casa tinc un hort molt maco, abans sortien mongetes i tomàquets, ara ja no. Però, m'entretinc moltíssim. Tinc arbres que de vegades els he de podar. No tinc hores avorrit.

Quina relació tens amb Joan Manuel Serrat?
Durant la meva adolescència, quan vaig anar a la universitat, vaig formar part de la tuna universitària de Barcelona. I el Serrat també en formava part. Imagina si fa anys. Amb la tuna també he rodat el món, he arribat a anar a Hèlsinki, i als Estats Units vam anar per fer quinze dies d'estada a Nova York quan la Fira Mundial l'any 1965, i al final vam estar tres mesos perquè vam agradar. Però, el Serrat no hi anava, ell en aquella època ja feia carrera en solitari. Joan Manuel Serrat va ser un gran company, quan ens veiem encara ens donem l'abraçada, recordant aquelles èpoques de joventut.

En aquesta gira pels Estats Units vas poder saludar a una primera dama?
Sí, vam actuar a la Casa Blanca i allà ens va rebre la senyora Johnson i la filla Linda Johnson. Tinc fotografies d'aquella època posant la capa de tuna a la senyora Johnson, són records molt macos.