Àlex Romaguera: 'Tots els testimonis que apareixen en el llibre són grans resilients'

El periodista Àlex Romaguera ha presentat a la Casa de Cultura el llibre 'Víctimes en so de pau', una obra emmarcada dins del cicle de les nits temàtiques que organitza la Universitat Internacional de la Pau (Unipau). El llibre recull el testimoni de 15 persones que han perdut un familiar en els milers d'assassinats que s'han produït a l'Estat espanyol en els últims 50 anys per qüestions polítiques; és a dir, morts causades per grups com ETA, els GRAPO o gihadistes. Cugat Mèdia ha parlat amb Romaguera per conèixer més detalls sobre un llibre que ell mateix ha descrit com a un 'antídot per créixer com a comunitat' i conformat per 'testimonis veritablement exemplars'.

Escolta-ho

Com és que vas decidir parlar d'aquest tema? Tenies algun interès personal?
La idea va sorgir arran de conèixer Maixabel Lasa, que va tenir una trobada amb els botxins que van assassinar el seu marit. Conversar amb ella em va animar a buscar familiars d'altres persones assassinades per qüestions polítiques i que haguessin experimentat un procés de resiliència. Volia trobar a persones que, lluny de quedar-se en l'odi i en la rancúnia, haguessin entès que el diàleg és fonamental i que podien aportar el seu gra de sorra en explicar la seva vivència per avançar cap a una societat més justa.

En el llibre parles amb 15 testimonis, tot i que, malauradament, hi havia molts possibles candidats. Quins criteris vas seguir a l'hora d'escollir els protagonistes del teu relat?
Vaig buscar persones que em semblaven paradigmàtiques i que amb el seu exemple i testimoni poguessin ajudar a la societat. Alhora, també vaig tenir en compte que fossin persones que, malgrat viure en una doble victimització (el dol i el menyspreu de les autoritats), oferissin un discurs pedagògic, humanitzador i d'empoderament.

Com ha estat parlar amb ells? Et va ser difícil trobar testimonis que volguessin parlar obertament sobre la seva situació personal?
Són entrevistes llargues i delicades, on les emocions acaben aflorant en un moment o altre. Abans de parlar amb elles, vaig tenir unes sessions amb la psicòloga que atén a les famílies de les víctimes de l'atemptat de La Rambla i Cambrils, Sara Bosch, perquè em facilités les eines adequades per abordar aquestes converses. El que vaig fer va ser que elles m'expliquessin com van viure l'assassinat del seu familiar, tot el procés de dol i com han passat a ser persones actives pel que fa a la lluita a favor dels drets humans.

Com a periodista diries que han estat les entrevistes més difícils que has fet?
Sí. Penso que és important tenir una empatia i una assertivitat cap als entrevistats. Jo ja tenia experiència prèvia en tractar temes delicats perquè durant la meva trajectòria professional ja m'havia trobat en altres casos d'assassinats, tot i que fossin per altres motius.

Hi ha algun testimoni en especial que t'ha tocat més?
Potser destacaria la Pili Zabala, la germana del Joxi Zabala, que va ser segrestat, torturat i assassinat pels GAL el 1983. Al conversar amb ella em vaig trobar amb una dona amb empoderament, empenta i amb moltes ganes de justícia; no només per ella sinó per totes les famílies que han patit algun abús de poder o violència pel cantó que sigui. Realment és una persona amb un raig d'esperança i vitalitat extraordinari perquè exemplifica aquests familiars silenciats que estan fent un treball molt positiu per construir una societat més justa i humana.

Quin objectiu té el llibre?
D'alguna manera, 'Víctimes en so de pau' és un antídot per créixer com a comunitat. Els relats dels testimonis tenen una funció pedagògica i humanitzadora perquè a través d'aquestes històries, encara que siguin tristes, els lectors poden comprendre que la violència és un mitjà que no condueix enlloc i que l'únic que fa és desestructurar la societat.