Josep Lluís Serrano (EdBuilding): 'Triar el camí formatiu és una decisió que s'ha de meditar durant tota l'etapa educativa'

Què volem ser de grans? Aquesta és una pregunta molt freqüent i més ara que s'apropen les dates de final de curs i les proves d'accés a la universitat. Cugat Mèdia parla amb el formador de l'entitat santcugatenca EdBuilding Josep Lluís Serrano, actualment creador d'espais d'aprenentatge i formador de professorat. Les seves tasques més significatives en el món educatiu han estat com a docent i director on es va dedicar a l'aplicació d'entorns globalitzats.

Escolta-ho

Quins són els factors que influeixen a l'hora de triar els estudis o una carrera universitària?
Crec que la tria d'itinerari i, per tant, l'imaginari que els joves tenen sobre com serà la seva vida futura, no pot ser la qüestió d'un moment ni una decisió tan difícil. La qüestió seria desterrar aquest concepte del moment, per parlar més d'un plantejament general durant tota l'etapa educativa perquè siguin etapes inspiradores en les quals l'orientació estigui sempre present i, per tant, quan arribi aquell moment just en el temps sigui una decisió senzilla de prendre perquè et ve donada per un propi itinerari.

Els joves elaboren el seu imaginari de futur fonamentalment a partir de tres grans factors de referència per triar el seu camí formatiu. El primer factor és tot allò que té a veure amb l'entorn familiar i com aquest incideix com a factor diferenciador quan ets jove. El segon factor és l'entorn escolar en el qual es desenvolupen diferents activitats on el jove es nodreix per crear aquest imaginari. I el tercer i més important, és l'entorn més íntim. Des d'un punt de vista més tècnic cal tenir en compte quatre qüestions. En primer lloc, ser molt conscients de quines són les competències i aptituds fortes de cada jove. Quins són els interessos tant professionals com vitals, ja que un itinerari no només té un interès professional, sinó també humà. D'altra banda, quins seran els títols que els donarà accés a un espai de feina. I, finalment, cal tenir en compte quin és el mercat laboral i com aquest es va desenvolupant.

I en cas que aquesta orientació prèvia no funcioni, què poden fer les famílies?
Tenim joves que no saben si estudiar enginyeria elèctrica o electrònica, o si estudiar biologia o química, però això és una qüestió de matissos. El que a vegades passa és que no saben si estudiar història o enginyeria aeronàutica. Els joves es coneixen molt més del que nosaltres creiem i es coneixen molt més del que ells són capaços d'acceptar. El problema és la capacitat que han de tenir per decidir. Decidir és responsabilitzar-se, i els hi hem d'ensenyar que d'una banda hi ha una cosa que guanyes i una que perds. I això és de les coses més difícils. Els joves tenen molta por de prendre una decisió i, per tant, de resposabilitzar-se.

El rol de les famílies ha de ser preparar-los al llarg del temps, entendre que l'orientació no és una qüestió puntual, sinó una tasca que fem al llarg del temps. En segon lloc, animar-los a que decideixin i permetre que prenguin decisions perquè sinó no aprendran a fer-ho. És molt important que davant d'aquests dubtes, les famílies intentem desdramatitzar el moment, i donar la possibilitat de que hi hagi errors. Com a família s'ha de fer una preparació al llarg del temps perquè els fills siguin capaços de prendre decisions i de responsabilitzar-se.

Pot passar també que un cop feta aquesta elecció, la carrera no satisfà al jove. Si decideix deixar d'estudiar, és factible que els joves reprenguin un cop més els estudis?
Com a societat no ens podem permetre que una persona, en un determinat moment i per diferents motius, decideixi no continuar amb un itinerari formatiu i que no hi hagi possibilitat de reenganxar-se. És una tasca molt important que tenim com a país i s'hi està treballant amb les eines i instruments que disposem, així com amb centres de formació de grau mitjà i superior, entre d'altres. Per tant, les noves oportunitats han de ser clau en el desenvolupament i, sobretot, han de servir per trencar els estàndards de que no tothom ha de fer el mateix.

Quines opcions d'estudis hi ha per aquests joves que no volen escollir l'opció universitària?
El que no podem permetre'ns a la societat és que el jove deixi de formar-se. Les persones hem de tenir una formació de manera continuada i més quan ets jove. Si aquest no vol accedir a la universitat o seguir al batxillerat, la primera gran opció que s'obre és la dels cicles formatius, que poden ser de grau mitjà o superior. La vida i la formació no s'acaba fent batxillerat o fent un grau universitari. Hi ha atres opcions que potser en aquest país no és gaire habitual però en altres països sí, que és l'opció d'agafar un any sabàtic o d'inspiració, posar-se a treballar, fer un voluntariat o estudiar idiomes.

Sovint pot passar que els pares estiguin en desacord amb la professió que els fills trien. Com s'hauria d'afrontar aquesta situació?
En primer lloc, amb contundència. Mai no es pot imposar a un jove quin ha de ser el seu itinerari formatiu perquè al final sempre surt malament. Hi ha famílies que aboquen les expectatives frustrades als fills i altres que creuen que s'han de mantenir certs rols familiars. I això és un error, que a més, acostuma a sortir malament. És fàcil dir-ho des de l'equador, però difícil d'entomar-ho en el seu moment. El que hem de fer és permetre que assumeixin responsabilitats i que la decisió la prenguin ells. D'aquesta manera, quan arribin els moments de dificultat, pel jove és més fàcil perquè tenen arguments per donar validesa a la seva decisió. La responsabilitat com a pares és que les decisions siguin meditades, mesurades, ajustades, tant a la realitat de l'entorn com que siguin coherents amb els tipus d'estil i espais de vida que ells necessiten i, tanmateix, que aquestes decisions siguin ajustades a les seves capacitats i a l'autoconeixement del jove i permetre que es pugui equivocar, ja que aquesta és la millor part de l'aprenentatge.