Nani Usé (hoquei herba): 'L'Egara m'ha permès competir al millor nivell'

El jugador santcugatenc d'hoquei herba Nani Usé penja l'estic després de 23 anys practicant aquest esport. El migcampista ha jugat gairebé tota la seva vida a l'Egara amb un període de dues temporades a Bèlgica. Usé suma cinc títols amb el conjunt egarenc amb una lliga, cinc Copes del Rei i una EHL Ranking Cup. El jugador santcugatenc ha explicat, en una entrevista a Cugat Mèdia, que 'deixa l'hoquei per problemes laborals' i es mostra feliç 'per haver competit al més alt nivell'.

Escolta-ho

Explica'ns, amb 28 anys prens aquesta decisió. Quin és el motiu principal?
És difícil prendre aquesta decisió tan important. Clar quan t'has dedicat tota la vida a anar a entrenar entre setmana i partits els caps de setmana, dir prou costa. I més quan és per tema professional més que res, ja que l'hoquei no és un esport professional i aquí no cobrem res. Llavors, he hagut de decidir entre la feina i l'hoquei.

I, malauradament, ha guanyat la feina no?
Exacte.

Suposo que és una decisió de molt de temps, meditada, molt pensada. T'imagines la vida sense l'hoquei herba?
Primer de tot, la decisió la vaig prendre a principi de temporada, quan ja veia que acabava de treballar tard, arribava tard als entrenaments, anava de cul durant tota la setmana, cansat a la feina i tot això. No rendia del tot ni a una part ni a l'altre. Llavors vaig prendre aquesta decisió, que porto meditant un any, més o menys.

Què pots dir que t'ha aportat l'hoquei herba durant tots aquests anys?
Primer de tot, el més important, és poder gaudir i poder competir a alt nivell. Encara que no sigui un esport professional i no puguem viure d'ell. Però sí que el poder viatja i competir per lligues, per copes del rei, per copes europees, doncs al final t'ho prens d'una manera que és quasi professional. Per això, jo sempre ho he viscut al mil per mil, com qui diu.

Hi ha algun títol que t'hagi fet especial il·lusió o que recordis amb molta estima?
Els primers títols que he aconseguit sempre són molt especials, però l'últim per mi és el més especial perquè hem jugat contra els equips que hem jugat, per mi ha sigut aquesta passada Ranking Cup. Al final, jugues contra els millors o els segons millors equips de tota Europa.

També podem explicar l'anècdota de l'última Copa del Rei que vau guanyar a València no?
Sí, va ser molt especial, perquè jo vaig arribar mot just. L'entrenador em va dir que no comptava amb mi, perquè jo estava lesionat. M'havia trencat feia un mes o dos i passava per un període de recuperació, però vaig força al màxim i vaig tindre sort, no sort del tot, perquè es va trencar un company. Llavors, jo era la segona opció, vaig anar amb pinces i per sort no em vaig trencar i, a sobre, vaig marca el gol de la victòria.

També has tingut una etapa a Bèlgica no? Explica'ns una miqueta el que t'ha portat aquesta vivència a l'exterior, a fora de Catalunya.
Sí. Jo sempre tenia pensant que en algun període de la meva etapa esportiva me la volia passar a Bèlgica o a Holanda, que són les dues millors lligues, perquè jugues contra gent professional, gent que s'hi dedica a jugar quasi tot el dia. Vaig tenir la sort de què vaig contactar amb un equip, que va pujar de segona divisió a divisió d'honor A. Vaig anar a fer la prova, ho vaig fer bé i em va donar aquesta oportunitat de poder dedicar-m'hi professionalment a Bèlgica, va ser una etapa molt especial.

L'Egara, què significa per a tu?
Al final, ha sigut una part molt important de la meva vida, perquè al final durant sis mesos a l'any estic allà. He anat a entrenar tres o quatre cops per setmana, jugant als caps de setmana, al final, és tota la vida. M'hagués agradat dedicar-m'hi de manera professional, però no ha pogut ser. Però, bé tal com et dic, una part molt important de la meva vida , perquè, a sobre, he fet uns amics molt importants, que sempre portaré al meu cor i que encara m'hi emportaré relacionant.

Què faràs a partir d'ara sense l'hoquei herba?
Doncs, a partir d'ara, un dels meus hobbies sempre ha sigut el pàdel i, a veure, no dedicar-m'hi al cent per cent com a manera professional, però sí que entrenar dos cops per setmana, jugant partits amb els amics.