Gerard Passola (arboricultor): 'La natura pot transformar la vida ordinària de les persones'

La ciutadania és cada cop més conscient dels beneficis que comporta viure en una ciutat arbrada com Sant Cugat. Diverses investigacions apunten que la presència d'arbrat millora el benestar de les persones, redueix l'estrès i afavoreix la salut psicofísica del ciutadà. 'La natura pot transformar la vida ordinària de les persones', explica en una entrevista a Cugat Mèdia Gerard Passola, biòleg expert en arboricultura i fundador de Doctor Árbol. Així i tot, moltes vegades pesen més les molèsties que poden generar els arbres a la trama urbana que els beneficis que suposen, lamenta Passola. 'Penso que l'estratègia política més important és la protecció de l'equip tècnic respecte la pressió ciutadana, que moltes vegades ignora els beneficis de la natura', insisteix el biòleg.

Escolta-ho

Ets expert en arboricultura, explica'ns en què consisteix aquesta disciplina.
L'arboricultura és una ciència força nova que estudia els arbres perquè estiguin sans, siguin eficients, no siguin perillosos, etc. L'objectiu no és produir res, sinó vetllar perquè l'arbre estigui en bon estat.

Ja que ens parles de la salut dels arbres, com neix doctor Árbol?
L'arboricultura va néixer als Estats Units i cap als anys 90 va arribar a Espanya. Vaig descobrir aquest món i em vaig adonar que tenia traça i que m'agradava. Els últims anys hi ha hagut una revolució verda molt important que li ha donat un sentit nou als arbres, però fa anys no es donava valor a la infraestructura verda. Els arbres eren considerats elements ornamentals, però no se'n coneixien els beneficis ecosistèmics.

Entre altres tasques, des de l'empresa, amb seu a Mira-sol, assessoreu administracions amb el pla director del verd urbà. Quins beneficis suposa tenir una ciutat amb la trama urbana arbrada?
La veritat és que si busquem a Google els beneficis que ens aporten els arbres, tardaríem dos o tres anys en llegir-ho tot. Els beneficis són brutals, al·lucinants. La natura pot transformar la vida ordinària de les persones. Tot i que no en siguem conscients, tots ens beneficiem d'estar envoltats de naturalesa i ho fem tant en l'àmbit psicològic com en el fisiològic. Per exemple, hi ha estudis que demostren que els infants que creixen en un entorn verd desenvolupen més substància grisa i tenen més capacitat de concentració.

Com ha canviat la gestió de l'arbrat urbà en els últims anys?
Molts ajuntaments han apostat per fer plans directors i tenen clara la importància del verd urbà. El problema és quan arriben les queixes del veïnat. Per un costat tenim la certesa del benestar que ens proporciona la natura urbana, però encara es prenen decisions en funció de les molèsties personals que aquesta pugui ocasionar.

Parlem de molèsties com la fullaraca a terra a la tardor o de branques d'arbres properes a les façanes, per exemple?
Exacte!

I com influeix això exactament en la gestió?
Tu imagina't que ets el tècnic municipal i cada dia reps les queixes dels ciutadans. Quan el tècnic fa el pla director, està temptat a eliminar aquelles coses que li puguin suposar queixes en un futur. És per això que penso que els plans directors de l'arbrat no els poden fer les persones que reben les queixes, perquè estan sota pressió constantment. Les molèsties existeixen, però si només ens fixem en això, els arbres desapareixerien. Estem en un nivell d'acceptació de molèsties molt baix perquè encara no ens hem convençut dels grans beneficis que tenen els arbres.

Pel que expliques, falta pedagogia
Sí, i no només ciutadana, sinó també en els tècnics, que són els primers que han de creure que tenen una eina meravellosa de transformació.

Què es té en compte a l'hora de proposar una espècie per davant de l'altra. Quins criteris hi ha en la tria de l'arbrat?
En principi qualsevol arbre gran, ja que hi ha correlació entre la magnitud de l'arbre i els beneficis que genera. Hauríem d'aconseguir una cobertura del 50% de l'espai amb arbrat i això vol dir treballar amb arbres grans.

I com ha de ser la gestió d'aquest arbrat?
Hem de mirar que el cost sigui baix perquè sigui viable econòmicament. No podem posar molts arbres si els podem cada dos anys, perquè és un cost més elevat. L'estratègia passa no només per tenir arbres més grossos, sinó també per la gestió de la poda.

Quina radiografia en fas de l'arbrat a Sant Cugat?
A l'ajuntament de Sant Cugat hi ha tècnics excel·lents que no s'escapen a la pressió que reben tots aquests professionals. Crec que els tècnics del consistori tenen molt clar el model que volen: arbrat natural de baix cost i alts beneficis; però encara reben la pressió veïnal i política. Jo diria al govern que tenen tècnics meravellosos que són capaços de fer una ciutat més arbrada i que a ells els toca defensar aquest model, arbre per arbre. Penso que l'estratègia política més important és la protecció de l'equip tècnic respecte la pressió ciutadana, que moltes vegades ignora els beneficis de la natura.

Les xarxes socials són un canal on sovint veiem aquestes queixes.
Precisament en parlem molt a les formacions que fem als representants polítics. La relació amb l'arbrat es tradueix en una campana de Gauss. Hi ha gent molt emocionada que defensa els arbres per sobre de tot i gent que odia els arbres amb la mateixa intensitat. La gran majoria de població es troba en una zona neutra i aquests són els que hem de convèncer dels beneficis de l'arbrat. Sinó, el més fàcil és apuntar-se a la crítica.

El nom de l'empresa és Doctor Árbol? Quines són les malalties més comunes dels arbres? Qui o què és el seu principal enemic?
Clarament, les persones. Les podes dràstiques, per exemple, són perjudicials per als arbres com també ho són els sòls urbans, que són molt compactes i els hi generen moltes malalties. De manera més puntual també hi ha les plagues, que poden afectar a alguna espècie.