Raimon Roda: 'Acabades restriccions, l'afluència a Collserola és pràcticament la mateixa que el 2019'

Les restriccions de mobilitat per la pandèmia han fet que molts santcugatencs i santcugatenques redescobrissin el Parc Natural de Collserola, un pulmó verd a tocar de la ciutat on gaudir de la natura. El nombre de visitants gairebé s'ha duplicat en deu anys. Dels 3,5 milions de persones que el van trepitjar el 2010, s'ha passat a 6,4 milions el 2021. 'Des que s'han acabat les restriccions perimetrals, l'afluència és pràcticament la mateixa que el 2019', explica Raimon Roda, director-gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, en una entrevista a Cugat Mèdia. Roda també aborda la sobrepoblació de senglars al parc, n'hi ha entre 1.300 i 1.500 exemplars, que suposen un repte per la gestió de la serra i assenyala que, més enllà del nombre d'exemplars, el problema és el comportament d'alguns senglars: 'no només n'hem de reduir la població, sinó que hi ha nuclis que s'han 'd'extreure' de l'entorn', assegura.

Escolta-ho

Durant aquests dos anys de pandèmia, sobretot durant les restriccions de mobilitat, Collserola s'ha convertit en un lloc d'esbarjo per a molts santcugatencs i santcugatenques fins al punt que no deu haver estat fàcil fer compatible la preservació de l'espai amb les activitats humanes. En els últims mesos, que ja no tenim aquestes restriccions, ha canviat la situació?
En aquests moments, l'afluència al parc no segueix creixent. El 2021 es van registrar 6,4 miliones de visites. Fins a l'abril la presència mensual era més alta que el 2019, però des que s'han acabat les restriccions perimetrals, l'afluència és pràcticament la mateixa que el 2019. La gent que ha vingut per primera vegada ha seguit venint.

Què n'ha quedat d'aquesta època de restriccions?
S'ha valorat tenir la natura a prop i, per tant, la reclamació dels espais verds. La gent que feia pràctiques esportives lluny de la ciutat ha descobert que les podia fer a prop, com per exemple els ciclistes.

Això us suposa un repte?
Hem de fer entendre que això és un parc natural i que l'aproximació a aquest espai s'ha de fer d'una determinada manera.

S'han plantejat limitar l'accés al parc? Pel que fa a aforament o amb limitacions horàries?
Hem de parlar de la càrrega que pot suportar un espai natural. No estem parlant només de xifres, sinó també del tipus d'activitats s'hi fan. En aquest punt hi ha un debat obert, no només a Collserola, sinó que és un debat de país. Només hem plantejat restriccions en matèria de prevenció d'incendis els dies més complicats de l'estiu. Vam demanar a la gent que no s'acostés al parc per protegir-lo.

La gent és conscient quan entra a Collserola que es troba en un parc natural?
Tinc la sensació que no, però també és cert que soc un nouvingut, fa pocs mesos que soc el director gerent del consorci. De fet, el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), dona alguns instruments per ajudar-nos a crear espais funcionals. És a dir, que el parc no s'acabi el límit de la figura de protecció, sinó que penetri als teixits urbans del voltant. Això vol dir que algunes activitats que es fan dins del parc es podrien traslladar a la perifèria.

Aquest 2022 insistirem i, de fet, serà el leitmotiv, que Collserola és un parc natural amb figura de protecció. La missió del consorci és vetllar per preservar el valor intrínsec del parc. Tenir una superfície arbrada, forestal i herbàcia amb biodiversitat és un patrimoni i la nostra missió és preservar-lo. Això no vol dir aïllar-lo, però cal garantir els serveis ecosistèmics.

Ho esmentaves fa un moment, des de l'any passat el parc s'ha dotat del PEPNat. Aquest instrument de més eines per preservar l'espai natural?
El que fa el pla és canviar la visió del territori. Als anys 70, 80 o 90, es deia que un espai natural ha de ser forestalment dens i que Collserola necessitava plantar arbres perquè tot sigui homogeni i forestal. La visió actual és que cal un paisatge de mosaic amb peces forestals i espais agrícoles.

El PEPNat també aborda l'ús públic del parc. Hi ha una xarxa dinàmica amb 340 quilòmetres de senders en els quals s'ha de compatibilitzar l'ús i el gaudi de l'espai natural amb uns serveis culturals, patrimonials i de salut amb uns serveis de biodiversitat que cal potenciar.

Que Collserola no tingui capacitat sancionadora, complica el compliment de la normativa al parc?
Sí. És una de les característiques dels ens de gestió dels parcs naturals. També ens afecta en la disciplina urbanística, que a Collserola es resol d'una manera força intel·ligent. Els ajuntaments deleguen aquesta capacitat de control urbanístic a l'àrea metropolitana.

És veritat que en l'aplicació de les ordenances, les limitacions d'aquests òrgans intermedis hi és. De totes maneres, jo crec en la necessitat que hi hagi un consorci potent de gestió, però també penso que ha de ser una gestió compartida entre els municipis, la Generalitat i l'àrea metropolitana. Per tant, no em semblaria malament que hi hagués unes ordenances comunes si fóssim capaços de coordinar-nos i organitzar-nos.

Per exemple, els ajuntaments de Sant Cugat i Barcelona tenen projectes de pastura i això, segurament, s'haurà de coordinar amb una estratègia conjunta de tota la serra.

Estan preocupats pel risc d'incendi al parc, sobretot després d'aquest hivern tan sec que hem viscut?
Fa 30 anys que el consorci té una política activa de prevenció d'incendis de primera, segona, tercera i quarta generació amb bons resultats. Ara es posa sobre la taula el debat de què passaria si hi hagués un incendi de sisena generació. La Generalitat ja ha explicat quin és el seu pla, de fet ho va fer a Sant Cugat.

A Can Montmany precisament s'està fent una prova pilot de prevenció d'incendis que és molt interessant perquè conjura iniciatives públiques i privades amb projectes de mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Aquest també deu ser un repte pel consorci.
Sí! Hem de gestionar el bosc de les tres vessants amb una visió d'espai natural i, per tant, de protecció de la biodiversitat, però també ho hem de fer pensant en la prevenció d'incendis i en la col·laboració amb els propietaris dels boscos privats.

Quin percentatge del parc està en mans de privats?
Un 60% de la superfície aproximadament. S'han d'activar mecanismes per aquesta gestió compartida entre el sector públic i el privat, mecanismes de suport o de subvencions, per exemple.

Un dels sistemes de prevenció d'incendis natural és el paisatge de mosaic, però cada cop és menys present a Collserola. Tenen previst treballar per incrementar aquest tipus de paisatge?
Sí, el PEPNat preveu zones agrícoles prioritàries en què ja s'hi està cultivant o foc poc que s'ha deixat de cultivar, per tant, hi ha facilitat pel que fa a permisos. També hi ha una flexibilització de l'activitat agrària al voltant de les masies. Fa força anys es va fer una diagnosi de l'estat agropecuari de Collserola. Tenim el grup Alimentem Collserola que treballa en diverses línies per cohesionar el teixit productiu de la serra, que són unes 25 empreses i entitats agrícoles.

Aquest any estem impulsant el Contracte Agrari de Collserola, que és un instrument per donar suport als serveis ecosistèmics que contribueixen a la salut de la serra. Fer agricultura a Collserola és més costós que en un altre lloc, però al mateix temps aquesta activitat entenem que és important perquè contribueixen a mantenir espais oberts per a la prevenció d'incendis, augmenten la biodiversitat i produeixen aliments de qualitat. Amb aquest projecte es pretén reconèixer la tasca de l'agricultura i, d'alguna manera, compensar econòmicament els serveis de la pagesia al parc.

Ara que parlem d'agricultura et pregunto pels senglars, que són un maldecap per molts pagesos. Quants senglars calculen que hi ha a Collserola?
Estaríem parlant d'uns 1.300 - 1.500 senglars a la serra. Hem de distingir el nombre de senglars del comportament o l'impacte que tenen alguns exemplars. Collserola no és aliena del que està passant a la resta de Catalunya i de l'àrea metropolitana amb aquests animals. La conselleria ha anunciat recentment un pla de xoc dotat amb 10,7 milions d'euros per reduir en tres anys els danys que causa la superpoblació de senglar.

Més enllà del nombre de senglars el problema és el comportament: l'accés a l'alimentació, la pèrdua de por... Les mesures que hem d'aplicar no són només per reduir la població, sinó que hi ha nuclis que s'han "d'extreure" de l'entorn.

L'encreuament de les espècies tampoc hi deu haver ajudat.
L'encreuament, l'accés a una alimentació fàcil i la gent donant de menjar als senglars provoca comportaments no naturals. Cal continuar fent polítiques de contenidors, tractament de la vegetació perquè no tinguin refugi tan a prop dels nuclis urbans i també evitar que la gent els alimenti.

També cal baixar la població. S'està estudiant l'alteració de la conducta sexual dels senglars i els resultats sembla que funcionen. Ara caldrà veure si aquest és un bon instrument per gestionar poblacions, ja que s'ha de començar quan la població ja és reduïda. No podem pretendre reduir la població amb aquest sistema, però sí que ens pot ajudar a controlar poblacions estables.