Claudia Costafreda (directora i guionista): 'Les dones directores no només fem cine dramàtic o íntim, també podem fer un 'blockbuster''

La santcugatenca és una de les creadores de la sèrie 'Cardo', que aquest any ha guanyat dos Premis Feroz


  • Comparteix:

La directora de cinema de Sant Cugat Clàudia Costafreda / Foto: Toni Vidal (Cedida)

La directora de cinema de Sant Cugat Clàudia Costafreda / Foto: Toni Vidal (Cedida)

Claudia Costafreda és directora i guionista. També és santcugatenca i una de les creadores de 'Cardo', una sèrie que ha estat guardonada com a millor sèrie dramàtica i amb la millor actriu protagonista als Premis Feroz d’aquest 2022. Cugat Mèdia parla amb ella d'aquesta sèrie, de la indústria cinematogràfica, de les dones que treballen de directores i dels seus nous projectes.

ESCOLTA-HO

Amb aquests guardons i la crítica que ha tingut, es pot dir que 'Cardo' és una sèrie d’èxit. És un èxit que us arriba joves, tant a tu com a bona part del teu equip. I això no sempre passa...
No, no sempre passa. Però hauria de passar. Jo tinc 30 anys i sí que soc molt jove, però la indústria s'hauria d'acostumar a donar més projectes a la gent jove. I ben pensat, jo tampoc no soc tan jove: ja fa anys que vaig acabar els meus estudis! El que passa és que estem acostumats al fet que costi molt, i per això ens sembla que sigui molt excepcional. Però no hauria de ser així.

La sèrie té una protagonista que és la Maria, amb la qual ensenyeu que pots brillar per fora, però que per dins no sigui així. Era un tema que creieu que feia falta tocar, que és una cosa que passa a la nostra societat, especialment entre els joves?
Sí. Parlar del tema del físic i de la bellesa és una qüestió que ve per una inquietud de l'Ana Rujas. I és molt important parlar-ne i tractar aquest tema. També per la nostra exposició a les xarxes i per la imatge que volem donar, som una generació amb molts problemes de salut mental, amb moltes inseguretats. I amb una societat que et fa ser tota l'estona productiu i exitós. Però que és l'èxit? Tot passa molt de pressa, i al final tot està connectat amb un bucle tòxic.

Fa unes setmanes vam entrevistar Júlia de Paz, que també és santcugatenca i directora, i ens va dir que la quantitat de diners que es dona a una producció dirigida per un home és molt diferent dels diners que es donen a una producció dirigida per una dona. Hi estàs d’acord, tu? T’has trobat en alguna situació en què això passi?
Jo no m'hi he trobat personalment, perquè he seguit un altre camí. Però sé perfectament que això passa. Tinc moltes companyes que estan fent produccions més petites que les que fan els companys. Jo crec que amb això ens falta molt, però tinc l'esperança que això vagi canviant, perquè cada vegada som més directores. I al final, no hi haurà un altre remei.

De fet, darrerament ja s'està veient un auge de reconeixements entre les directores catalanes.
Les directores sempre han existit, però no n'hi havia tantes. I també és perquè des de l'educació, d'alguna manera se'ns ha dit que els rols de poder no ens pertanyen a nosaltres. D'entrada, veus que a l'especialitat de direcció de l'ESCAC, normalment hi ha més homes que dones. Ara no sé com és, però tradicionalment ha sigut així. I aleshores ja no et formes, perquè penses que no és per a tu. I perquè al final també hi ha la imatge que un director és una persona autoritària, algú que ha de tenir molt caràcter, o algú que s'ha d'imposar. I això no és així: és una feina com qualsevol altra on t'has de fer entendre, on tens un equip, i on has de capitanejar un vaixell, però sense agafar el "rol masculí" o del caràcter que s'associa a la masculinitat. Tot això s'està aprenent ara, i per això hi ha moltes noies que s'estan animant a fer el pas.

I creus que encara ha d'anar a més això, que hi haurà més noies que faran el pas?
Sí, jo crec que sí. Ara ja es fa perquè ja comença a haver-hi referents. I suposo que ara el que falta és el que deia la Júlia: que a les dones, no se'ns posi al sac que expliquem les nostres històries i fem cine dramàtic o íntim. També podem fer un 'blockbuster'. Es tracta que tothom pugui fer de tot!

Tu ets de Sant Cugat. Però ara, si no m’equivoco, vius a Madrid.
Sí, visc a Madrid des de fa tres anys.

I com hi estàs, a Madrid?
Molt bé, hi soc molt feliç! Hi ha molta feina, molt auge de projectes i d'artistes. És una ciutat molt agraïda en aquest sentit. Els projectes més grans dels últims anys de la meva vida professional s'han donat aquí a Madrid, i de moment em quedaré aquí. Però a Catalunya s'haurien de posar les piles perquè no tothom marxi: les noves les veus i els creadors locals s'han de cuidar molt. Hem de poder tenir oportunitats a casa nostra, també. I no és el cas. És molt divertit viure a Madrid i hi estic molt bé, però és important que no sigui l'única opció per treballar, que es pugui escollir.

Tu ho has trobat a faltar, haver pogut tenir oportunitats a casa?
Sí, sí, totalment. Em consta que hi ha productores que lluiten per això, però és veritat que no s'inverteix tant, que no hi ha una indústria tan gran ni que flueixi tant. No sé a qui assenyalar, però és el que està passant.

En el teu temps lliure, t'agrada mirar sèries?
Sí. Bé, ara no perquè no tinc temps perquè estic escrivint una pel·lícula i la segona temporada de 'Cardo'. I intento fer altres coses durant el meu temps lliure, que no sigui consumir audiovisual. Però sí, miro sèries.

I ets més de sèries o de cinema?
Doncs entre les dues coses, de cinema, segurament. Perquè hi ha molta més història del cine que de sèries. Hi ha milers més de pel·lícules que de sèries, però també és veritat que s'estan fent sèries molt bones.

Quins altres productes culturals consumeixes, fora de l'audiovisual, com deies?
Intento llegir, i aquí Madrid hi ha força xarxa d'exposicions. Fa dues setmanes, per exemple, va ser ARCO, i miro d'assistir a aquestes exposicions.

Has dit abans que estàs escrivint una pel·lícula. Què ens en pots explicar?
Doncs és una pel·lícula codirigida i cocreada amb el Lluís Sellarès, que també és un director sortit de l'ESCAC. També l'escrivim amb el guionista Edu Sola. La pel·lícula es diu 'Olimpo', i encara no tenim productora, però l'estem buscant. I no puc dir gran cosa més: l'estem escrivint aquest any i esperem rodar-la l'any que ve.


Claudia Costafreda

A Catalunya s'haurien de posar les piles perquè no tothom marxi: les noves les veus i els creadors locals s'han de cuidar molt. Hem de poder tenir oportunitats a casa nostra, també. I no és el cas. És molt divertit viure a Madrid i hi estic molt bé, però és important que no sigui l'única opció per treballar, que es pugui escollir.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.