Sara Bañeras (soprano): 'El cant és molt terapèutic; quan una persona canta, de seguida es posa contenta'

D'estudiar economia a cantar al Gran Teatre del Liceu. Sara Bañeras és un clar exemple que a la vida, cal lluitar pels somnis. La soprano santcugatenca va apostar per la música, concretament, pel cant líric. Això l'ha portat a actuar al costat d'intèrprets de prestigi internacional, així com rebre classes magistrals de les veus més importants de l'òpera, com, per exemple, Montserrat Caballé. En una entrevista a Cugat Mèdia, Bañeras reflexiona que la música clàssica i el cant líric encara tenen molt recorregut, ja que veu com els joves que s'inicien en aquest art ho fan amb il·lusió i entusiasme, dues virtuts que, segons la soprano, han de mantenir fins al final.

Escolta-ho

A banda dels teus estudis musical, ets llicenciada en economia.
Sí, el cant és una professió difícil i sempre vaig apostar per fer una doble carrera, en cas que pogués fallar la sortida del cant. A part sempre m'ha agradat molt conèixer i estudiar el meu entorn.

En quin moment vas decidir apostar per la música clàssica?
Vaig començar al cant quan era molt petita, a través del mètode Suzuki, i allà va ser la meva primera introducció a la música. He de dir, que des de petita tenia clar que volia dedicar-me al cant quan fos gran. El fet de música clàssica va ser una mica aleatori. Com vaig continuant estudiant cant, això em va portar a estudiar els clàssics i em va agradar molt. Vaig veure com més podia treure el màxim partit a la meva veu i expressar més emocions. De manera més professional, en acabar la carrera d'economia, vaig decidir apostar uns anys pel cant a veure què passa.

Què té la música clàssica i el cant?
El cant és poder expressar coses que no poden expressar el llenguatge i personalment és un mètode que et porta molta satisfacció. Quan una persona canta, de seguida es posa contenta, és molt terapèutic el cantant. M'encanta cantar. Ho he fet tota la vida i m'agradaria fer-ho quan sigui velleta.

El 2018 vas assolir el màster en òpera al Conservatori Superior de València. En què consisteixen aquests estudis i què s'aprèn?
El màster d'òpera té una duració d'un any i sobretot és per perfeccionar la tècnica del cant. Aquest màster està molt bé, perquè et dona l'oportunitat de fer una òpera i et donen moltes oportunitats de fer concerts. És una bona manera de fer aquest pas entre els estudis de cant i el món professional. A part vaig conèixer a la meva mestra, l'Ofèlia Sala i això em va obrir molt els ulls de com volia cantar.

Vas rebre classes magistrals, entre molts d'altres, de la gran Montserrat Caballé. Com va ser aquesta experiència?
Va ser una passada. Vaig tenir la sort de poder fer classes amb ella en tres ocasions. La primera va ser molt joveneta, amb 17 anys, després vaig tenir una trobada amb ella l'any 2015 i una altra en 2016. Cantar per ella és una emoció indescriptible. La manera com et mira i et transmet les coses és impagable. A més, tenia un gran domini de l'aire, del suport, per a mi sempre ha estat un exemple a seguir.

Actualment, estàs participant en l'òpera de Giuseppe Verdi, Rigoletto al Liceu. El teu gran debut al teatre gran del Liceu. Emocionada i il·lusionada?
Sí, em fa molta il·lusió aquest debut. És quelcom que des de petita sempre havia volgut arribar. Espero que sigui la primera vegada de moltes. És un gust treballar al Liceu, a més, la producció de Rigoletto és fantàstica, el muntatge dels tècnics de "buscar nom" funcionen molt bé i els meus companys de repartiment són figures internacionals i aprenc dia a dia d'ells. Estic molt contenta per l'oportunitat.

Quins gèneres de la música clàssica són els teus favorits?
Em costaria molt quedar-me amb un gènere. He de dir que a l'hora de cantar, em sento més còmode amb aquells rols d'òpera italiana i més de bel canto, de principis del segle XIX i principis del XX, però a l'hora d'escoltar m'agraden molts. Potser no tant la música contemporània de meitat del segle XX, què és quan es va fer aquell llenguatge poc tonal, que és el que em costa més d'entrar-hi, però la resta m'agrada des del barroc o renaixement, fins al romanticisme, tot això m'encanta.

En quins teatres t'agradaria cantar?
M'agradaria cantar una mica pels grans teatres que hi ha a Europa o als EUA, com a Viena o L'escala de Milà, al Cover Garden o al Metropolitan, que són els teatres amb més renom, però com a cantant, el que em fa més feliç és poder dedicar-me al cant professionalment i poder guanyar-me la vida amb això és tot un plaer.

Com a cantant professional, veus molts joves que s'hi vulguin dedicar al cant líric?
Sí que n'hi ha uns quants. Jo crec que els joves que comencen a descobrir la veu i les possibilitats del cant líric, crec que és bastant addictiu i genera bastant interès. Hi ha molts joves que estan pujant molt ben preparats. Costa molt poder dedicar-t'hi, però és molt bonic i encoratjo a tots aquells que estan estudiant a perseguir els seus somnis.

Quin consell donaries per a la gent que s'inicia?
Sempre he rebut consells, però ara donaré jo un. Sobretot, molta paciència i molta fortalesa en el que estan fent. Pensar que estan fent una bona feina, que estan pel bon camí i malgrat que rebin molts no, el final de tot, tinguin els seus fruits.