Marc Orriols (egiptòleg): 'El que més he hagut de desmentir és que els extraterrestres hagin construït les piràmides'

• Comparteix:

L'egiptòleg valldoreixenc Marc Orriols, al jaciment d'Egipte / Foto: Cedida

ESCOLTA-HO

En què consisteix aquesta missió arqueològica en què estàs treballant a Egipte?
Estem a la necròpolis de Saqqara, a la vora del Caire. Estem en un jaciment que està a uns tres quilòmetres a l'interior del desert i que es va espoliar a finals dels anys 90. De fet, amb la pandèmia hi ha hagut un altre espoli. Era una campanya de recuperació de material, sobretot epigràfics, d'escrits en jeroglífics; i també intentar identificar com funcionava aquest jaciment que ha resultat ser, com ja suposàvem, una molt petita necròpolis d'un personatge important de finals del Regne Antic i primer període intermediari, que estaria sobre l'any 2.000 a.C. La idea és aquesta, recuperar el que quedava d'aquests espolis seguits que ha patit aquest jaciment durant tota la història. De fet, hem detectat que ja durant l'època egípcia va ser saquejat diverses vegades.

Per què és tan important aquesta actuació en aquesta zona?
A finals del Regne Antic i primer període intermediari és un període de crisi política i de la monarquia, i aquest senyor, pel que vam trobar en les prospeccions que havíem fet anteriorment, trobàvem que en aquesta zona hi havia granit, una pedra que ve de Swan, a uns 500 quilòmetres al sud de Saqqara i que normalment és utilitzada per la reialesa. També, el fet que aquesta tomba estigui molt separada de la resta de la necròpolis, ens denota que aquest personatge era especial. La nostra hipòtesi és que, segurament, va ser un personatge que va agafar poder dins la monarquia d'Egipte en aquell moment, durant aquest període de crisi política. També té una sèrie de títols que són molt importants. Potser per això, aquest personatge es va enterrar lluny de la resta de nobles de l'època. Ens interessava veure qui era realment aquest personatge i què va passar en aquest període.

L'equip treballant al jaciment d'Egipte / Foto: Cedida

La ubicació concreta d'aquesta necròpolis és important, és singular, en comparació amb altres zones amb acròpolis similars, no?
Sí, de fet, el més interessant que trobem és que, normalment, les necròpolis estan a la vall, tocant a la zona fèrtil del riu Nil, i aquesta està tres quilòmetres enmig del desert. L'any passat ja vam fer una prospecció extensiva per una àrea molt gran de la zona i no vam trobar cap altra tomba. Alguna en més interiors, però eren molt posteriors. Aquesta és l'única que està en aquesta zona i ja ens denota que aquest personatge intentava diferenciar-se de la resta dels nobles, perquè ell en el fons és un noble, i per això s'enterra al mig del desert i, a sobre una petita muntanya. És a dir, en una zona visible des de la zona fèrtil, no intenta amagar la seva tomba, sinó que es posa a dalt d'una muntanya perquè es vegi.

La seva ubicació singular, que està desprotegida, ha fet, com deies, que hagi estat saquejada en diverses ocasions. Espereu trobar alguna cosa més?
Efectivament, la seva ubicació ha fet que sigui molt fàcil saquejar-lo. De fet, a finals dels anys 90, sabem que hi havia, a la vora del jaciment, una zona d'extracció de sorra i de pedra. Segurament, utilitzarien les mateixes màquines per entrar dins del jaciment, que no està protegit i que gairebé no es veu. És molt fàcil saquejar-lo.

Què queda per trobar?
Nosaltres pensàvem que amb una campanya d'un mes i mig en tindríem prou, però només hem pogut fer la meitat i hem començat a trobar coses interessants. Hem trobat part de l'estructura de la tomba, hem trobat un dipòsit fundacional que s'enterraven abans de fer una construcció, tant de temples com de tombes, per donar-li màgia, simbòlicament, al mateix edifici. L'edifici està totalment desmuntat, això també ens va cridar l'atenció, normalment en arqueologia les fonamentacions es troben perquè no li interessen a ningú i, aquí, el que hem trobat és el retall on es posaven les pedres de fonamentació. D'edifici no hem trobat res, però sí el reompliment i podem reconstruir part d'aquest edifici que podria tractar-se d'una mastaba. No ho sabem segur, però podria ser-ho per l'època que és. Com a mínim, l'edifici el tenim localitzat. Pensàvem acabar aquest, però hem de fer una altra intervenció imminent perquè ens falta gran part del com. Hem tret unes quatre piscines olímpiques del terra, hi ha hagut feina i encara en queda.

Amb quines teories treballeu per continuar en la missió d'aquest jaciment?
Epigràficament també hem trobat iconografies. Com està tot desmantellat, quan fèiem l'excavació anàvem trobant fragments de la tomba, però també hem començat a trobar fragments d'altres possibles tombes. Aquí tenim dues hipòtesis. O aquest senyor va reaprofitar pedres de tombes anteriors per construir la seva, cosa que és molt normal a Egipte i en totes les societats antigues; o també hi ha la possibilitat que puguem trobar alguna altra tomba que, per la iconografia que trobem, seria anterior a aquesta, pròpiament del Regne Antic.

Una de les teories podria ser que aquest senyor va ser el primer a saquejar en aquesta zona?
Sí, això passa en totes les societats antigues. En el cas que no trobem una altra tomba, ens indicaria que ell el que fa és reaprofitar blocs i saquejar tombes anteriors per construir-se la seva.

És una missió que, d'alguna manera, involucra diferents agents i països de primeríssim nivell. Com acaba un santcugatenc formant-ne part?
Sóc professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i és un projecte de la universitat i sóc un dels partícips de la missió. És un projecte que sorgeix a finals dels anys 90, a causa d'aquells espolis no es pot excavar. Demanàvem permisos i no ens els donaven, ara fa dos anys ens els van donar i jo, com estic a la UAB i sóc arqueòleg, vaig entrar a la missió.

És complicat que Egipte et doni aquests permisos per fer actuacions en jaciments?
Sí, és molt complicada la burocràcia egípcia. És difícil que et donin un primer permís, després les coses es posen més fàcils, però és una cosa molt enrevessada per demanar tots aquests tipus de permisos.

Marc Orriols treballant al jaciment / Foto: Cedida

La teva tasca en concret, quina és?
Jo feia d'arqueòleg i feia la codirecció de camp, de la part arqueològica. El projecte té dues grans branques: una part arqueològica, formada bàsicament per arqueòlegs, topògrafs i ceramòlegs; i després hi ha els epigrafistes que són la gent que, de les pedres que anem traient amb inscripcions jeroglífiques, les treballen, intenten reconstruir-les, tradueixen els textos, etcètera. Jo formava part d'aquesta part de camp, que potser és la més dura perquè estàs al camp i hem tingut calors de 40-45ºC, però la il·lusió pot amb tot això.

Hi ha molt desconeixement del món de l'arqueologia a la societat?
Tothom es pensa que te'n vas de vacances i no, me'n vaig a treballar. L'arqueologia és una ciència, té un mètode i aquest és el que seguim tots els arqueòlegs i arqueòlogues. Una altra cosa és el que es mostra a les pel·lícules com 'Indiana Jones', que potser és de les pel·lícules d'arqueòlegs que ha tingut més contundència en el públic general, és l'arqueologia de principis del segle XX. L'arqueòleg anava a buscar una peça i ja està, nosaltres no només busquem les peces, també les posem en context i fem estudis de tot el que anem trobant, anem dibuixant i fotografiant tot per després poder fer la reconstrucció en context de tot el jaciment.

Aquest desconeixement és extensiu a Egipte? És a dir, en sabem molt o poc d'aquesta civilització?
Malauradament, també és extensible i el problema és el mateix, les pel·lícules. Les pel·lícules de Hollywood que tots hem vist o altres pel·lícules bíbliques on apareix Egipte, i sempre surten els mateixos patrons com el fet de tenir esclaus, cosa que no existien; la construcció de piràmides, etc. Tot això mitifica una societat que no era així. És molt diferent la realitat de la civilització egípcia a la que ens mostren les pel·lícules. Les antigues, diguéssim que tenen perdó, però avui dia, els directors haurien de vigilar una mica perquè hi ha professionals que els poden assessorar perfectament. Els mitjans audiovisuals tenen un paper important en la societat, s'acaben veient el que veuen i moltes vegades no és així.

Quina seria la 'fake new' que més has hagut de desmentir en la teva carrera professional?
Malauradament, són els extraterrestres, però jo ja no hi entro perquè em sembla delirant això que els extraterrestres han construït les piràmides, com si els humans no haguéssim sigut capaços de fer-ho. Però ja fora d'aquest sector, també el tema dels esclaus. A Egipte no existia l'esclavitud com l'entenem nosaltres. No hi ha documentació d'aquestes coses, però amb les piràmides sabem que eren treballadors especialitzats i que tenien un sou.

Què té aquesta civilització que és objecte d'estudi, a vegades, tan apassionat?
Ve d'antic, els grecs i els romans, quan arriben a Egipte, ja queden fascinats de les grans construccions. És tot el fet de les grans construccions que s'han conservat que en altres societats com el Pròxim Orient, no en queda constància; també l'escriptura i que escriguin en dibuixos, també crida l'atenció les divinitats semihumanes. És una societat que, quan la gent va a Egipte, es queda meravellada per les grans construccions. Mentre a Egipte es feien piràmides de 150 metres, a Europa es feien Dòlmens.

De l'actuació que esteu fent, que t'agradaria que quedés pel coneixement col·lectiu?
Nosaltres no canviarem la història d'Egipte, però volem saber qui era aquest personatge i poder veure si, realment, un senyor que es deia Imephor va ser un personatge que en una època de crisi monàrquica aprofitar i agafa un poder que no li pertocava. No és latípica excavació egípcia de grans peces, però a nivell històric creiem que té un interès brutal perquè estaríem parlant d'un personatge que, possiblement, es fica dins de la monarquia sense que li toqués.