Doctora Barbadillo: 'Per donar temps que les vacunes facin el seu efecte, hem d'assumir unes mesures restrictives'

La doctora Sandra Barbadillo és la presidenta del Comitè de Malalties Infeccioses de l'Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC). En aquesta entrevista a Cugat Mèdia fa una crida a seguir les restriccions que ens indiquen les autoritats, que seran necessàries fins que s'aconsegueixi la immunitat d'una part important de la població amb les vacunes, i per arribar fins aquí caldrà paciència. També recorda com han viscut des del General la intervenció pública i com van haver de transformar espais de l'hospital per convertir-los en UCI improvisades per atendre l'allau de malalts que rebien, sobretot de l'àrea d'Igualada. Ara, admet que la situació està més controlada i que estan millor que altres hospitals de l'àrea metropolitana de Barcelona, però sap que estan a punt d'entrar a la tercera onada fruit de l'alta mobilitat del mes de desembre.

Vostè és de les que creu que ja estem dins la tercera onada de la pandèmia o que hi estem a punt d'entrar?

Jo soc de l'opinió que hi entrarem molt aviat. Entre la segona i la tercera onada ha passat un petit lapse de temps, però des del punt de vista assistencial no hem parat de treballar. Amb la tendència que portem des de març, tots sabem que a partir del moment que ens movem més, arriba un rebrot. I això és per la naturalesa del virus, que es contagia tan ràpid, que tan bon punt ens comencem a moure i a relacionar-nos, emmalalteixen més persones. Per tant, sí, estem al caire d'una nova onada.

Teniu xifres del nombre d'ingressos per comparar?

Jo et puc parlar com a presidenta de Comitè d'Infeccions, i puc parlar de l'hospital en general, i com a intensivista que soc, i per tant et puc parlar també de les UCI. Les xifres són marcadors importants que ens fan guiar si estem entrant en una onada nova o no. Des del punt de vista de l'hospital, ens estan arribant pacients, però aquests encara no han arribat a les UCI. Els moviments del Pont de la Immaculada, que tots ens vam moure més per les compres nadalenques i per socialitzar-nos, ens acabaran arribant. Hem notat més malalts a l'hospital, però encara no a les UCI. Normalment hi ha una setmana i mitja de decalatge entre l'hospitalització i l'entrada a les UCI.

És a dir, quan la gent es mou, al cap d'una setmana o 10 dies arriben els infectats a l'hospital, i una setmana o 10 dies després, una part d'aquests entren a l'UCI?
Sí, més o menys és així.

Avui comencen 10 dies de noves restriccions (confinament municipal cada dia i comerços tancats els caps de setmana). Creu que són suficients? Com ho viviu des de l'hospital aquestes restriccions que venen i van?

Et puc respondre des dels dos punts de vista, com a persona que viu en una societat, i com a metge. Crec que les restriccions que s'han pres per les festes de Nadal i les que ara venen són necessàries. És veritat que la societat està molt cansada, venim del març amb un confinament total, llavors ens van deixar a l'estiu i després ens han tornat a restringir. Jo crec que encara que aquest Nadal les mesures haguessin sigut més restrictives tots les hauríem assumit. La societat en conjunt volem sortir, però sabem què hem de fer. Per donar temps a què les vacunes facin el seu efecte, hem d'assumir unes mesures restrictives. Si volem tornar a sortir i relacionar-nos, ara és el moment de controlar el virus i evitar que tornem a tenir els hospitals i es UCI plenes. Com a metge puc dir que estem molt cansats, estem en una marató des de març i no hem parat.

El doctor Argimón, la persona que parla en nom de la Generalitat, i que parla molt clar, fa dies que va dient 'si fos per nosaltres seríem més restrictius, però no som Alemanya'. Crec que aquesta frase marcarà el moment que estem vivint. Vostè l'entén?

Sí, és clar. Aquí a l'hospital, en petit comitè, quan em preguntaven jo què faria, els deia que jo ho tancaria tot. Però, mira, jo vaig passar la Covid-19 fa un mes i aquest Nadal he anat a veure la meva família a Vitòria, molt pocs dies. I si a mi m'haguessin dit, no et moguis, no hi hauria anat. I clar, tot això m'ha fet donar moltes voltes al cap. I sí, no som Alemanya, no, també perquè som més afectius i socials, però ens hem comportat molt bé i ens hem limitat a complir les normes que ens posaven. Per cada comunitat que passàvem vèiem les normes i les hem anat complint. I si ens demanessin més les compliríem; tenim por, és normal.

Parlant de Sant Cugat, vosaltres que ateneu a la població d'aquí i dels municipis propers, com veu les dades que tenim?

Com que estem intervinguts per la Generalitat, ja no som només un hospital privat de Sant Cugat. Estem rebent pacients tant del Consorci Sanitari de Terrassa com de la Mútua de Terrassa. Entre els tres ens estem movent en unes xifres normals. Hi ha altres hospitals de l'àrea metropolitana que estan molt pitjors que nosaltres.

Els experts sempre expliquen que els factors que més influeixen en la Covid-19 és la densitat de població i el nivell socioeconòmic. Això ho noteu també com a factor diferencial de Sant Cugat.

Sí, es nota molt.

A l'Hospital General com heu viscut la pandèmia, comptant que heu passat de ser un hospital privat a un d'intervingut per la xarxa pública de salut?

El mes de març, quan ens van intervenir, vam haver d'assumir els pacients d'Igualada, on hi va haver un brot molt important. Mentre els altres hospitals rebien els pacients de les seves àrees, que en tenien molts, nosaltres vam tenir els nostres més els que ens arribaven de la zona d'Igualada, i vam tenir una allau. Ens trucaven de la Mútua per derivar-nos pacients i no els podíem acceptar tots. Ens va canviar la perspectiva. Nosaltres som un hospital privat de tercer nivell amb activitat, però aquesta activitat es va multiplicar per tres o per quatre. La part bona és que vam poder fer una gestió privada i vam tenir les mans lliures per gestionar-ho a la nostra manera. No ens vam veure desbordats, però sí molt sobrecarregats. Va ser un esforç titànic i tothom va col·laborar. I ens vam adonar que com a hospital privat estem preparats per a qualsevol cosa. I se'ns va reconèixer el nostre esforç.

Igual que altres hospitals com el Vall d'Hebron o el Clínic, que en la primera onada van haver de transformar sales d'espera en UCI, això també va passar al General?

Sí, i tant. Nosaltres som també un hospital universitari vinculat a la UIC, i la seva sala de simulació va convertir-se en una UCI, per exemple. Vam utilitzar també l'UCI pediàtrica; vam traslladar els nens a la Clínica del Vallès, i va passar de rebre nounats a tenir pacients de 70 quilos. I també les sales de reanimació ens van servir per a les cures intensives i per a malalts no-Covid.

Els estudiants de la universitat també us van ajudar en els moments més crítics, fins al punt que podien fer-ho, és clar?

Sí, com a estudiant de Medicina, poder enfrontar-te a una pandèmia va ser impressionant. No era obligatori, però molts universitaris es van oferir per ajudar. Els de sisè curs sí que van ajudar en temes mèdics, però els altres van donar un cop de mà amb les tauletes per posar en contacte els malalts amb les seves famílies. Per a ells ha sigut una experiència molt important.

Moltes vegades es diu que passar per una experiència important és com un Màster, en aquest cas per als estudiants de Medicina ho ha sigut de debò.

I tant.

I ara ja tenim sobre la taula les vacunes, encara que amb certa polèmica per la distribució. Creu que aquesta és l'única solució que hi haurà contra el virus i que haurem de tenir paciència fins que arribi la immunitat?

De moment sí. Hem de tenir una visió oberta amb la vacuna. És cert que hi ha hagut pros i contres, i no puc negar que jo en un principi també tenia dubtes, però cal escoltar la veu dels experts que expliquen que aquesta vacuna s'ha fet a contrarellotge perquè és necessari, perquè ens hi va la vida. Cal tenir paciència perquè s'està vacunant primer les persones més dèbils, les de les residències, i després suposo que ens tocarà a nosaltres, els que estem a primera línia, i a poc a poc s'anirà immunitzant tota la població. Serà lent aconseguir el 70 o 80% la població immunitzada, que serà quan podrem dir que sí que entrarem en una nova normalitat. Caldrà tenir paciència i seguir resistint, i a més, haver passat la Covid-19 tampoc ens assegura que no la tornarem a passar. Ningú té la vareta màgica, però cal confiança perquè científics de tot el món ho han deixat tot per descobrir la vacuna i prioritzar-la, i és el que havia de ser.

Mentre no arriba aquesta immunitat de ramat, tenim els tests d'antígens ràpids que es diu que pot ser la solució per fer més coses de les que estem fent ara. Ho veu així?

Jo crec que els tests seran importants. Hem avançat molt del març fins ara, al març molts dels malalts no podien ni ser diagnosticats perquè no teníem PCR ràpides ni d'antígens. Això ha evolucionat, i ara sabem que la PCR és una fotografia que diu com estàs en aquell moment, però és convenient acompanyar-la d'una serologia que diu si ja has passat la malaltia. I els tests d'antígens ràpids encara queden per definir; si tens símptomes són molt útils, però per a la gent asimptomàtica és més dubtós. Tot té coses a favor i en contra. Si vull anar a veure la meva família i em faig un test i surt negatiu, vés-hi, però amb compte. Ben interpretat, tot és útil.

DECLARACIONS

Dra. Sandra Barbadil

"La societat en conjunt volem sortir, però sabem què hem de fer. Per donar temps a què les vacunes facin el seu efecte, hem d'assumir unes mesures restrictives. Si volem tornar a sortir i relacionar-nos, ara és el moment de controlar el virus i evitar que tornem a tenir els hospitals i les UCI plenes."

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Dra. Sandra Barbadil

"El mes de març, quan ens van intervenir, vam haver d'assumir els pacients d'Igualada, on hi va haver un brot molt important. Mentre els altres hospitals rebien els pacients de les seves àrees, que en tenien molts, nosaltres vam tenir els nostres més els que ens arribaven de la zona d'Igualada, i vam tenir una allau. Ens trucaven de la Mútua per derivar-nos pacients i no els podíem acceptar tots."

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Dra. Sandra Barbadil

"Estem rebent pacients tant del Consorci Sanitari de Terrassa com de la Mútua de Terrassa. Entre els tres ens estem movent en unes xifres normals. Hi ha altres hospitals de l'àrea metropolitana que estan molt pitjors que nosaltres."

Your browser doesn’t support HTML5 audio