Pau Víctor: 'El meu somni és pujar a Primera Divisió amb el Girona'

El futbolista santcugatenc del Girona, Pau Víctor, ha repassat l'actualitat del conjunt gironí i on ressalta la seva consolidació al primer equip. Víctor ha explicat en una entrevista a Cugat Mèdia que seguirà treballant per disposar de continuïtat amb el primer equip. El santcugatenc somia a pujar a Primera Divisió i defineix la derrota amb l'Elx com 'el pitjor dia de la seva carrera esportiva perquè teníem l'ascens a tocar i es va escapar en el darrer minut de joc'.

Escolta-ho

Com viu un jugador tan jove aquest salt tan gran de la Divisió d'Honor juvenil al futbol professional?

Sí, és tot un orgull. Jo ho definiria com un orgull sent el primer any d'amateur que el míster i el club ja confiïn en mi per estar en dinàmica de primer equip. Ja he pogut disputar diferents partits aquest any. Porto sis al primer equip, i de moment, encara no he pogut disputar cap a Tercera Divisió amb el filial. Però igualment, si he d'anar o l'equip ho necessita, jo amb moltes ganes i sempre volent ajudar l'equip. Segueixo pensant que el meu lloc de moment és el filial i no vull pensar més enllà. Mentre estigui amb el primer equip intentaré aprofitar el màxim i gaudir.

L'any passat vas debutar amb el primer equip, i aquest any ja tens una continuïtat més consolidada, per dir-ho d'alguna manera. Hi ha molta diferència entre el debut i ara que ja ets un jugador més o menys habitual en dinàmica de primer equip?

Sí, en el debut sempre estàs molt més nerviós, vols fer potser més del que saps perquè confies més amb tu, o intentar demostrar massa. Al final, el que has de fer és jugar tranquil, fer el que saps fer i gaudir sobretot. El que s'ha de fer és gaudir. Igual al debut estàs tan nerviós que ho gaudeixes menys.

Què és el que més valores de tota aquesta trajectòria al futbol base passant pel Junior, Sabadell i Girona?

Vaig començar al Junior fins a l'infantil A, i per mi és de les èpoques més boniques de la meva trajectòria. Guardo molt bones amistats allà, molts amics i molt bons records. Després, al Sabadell vaig aprendre moltíssim, sobretot futbolísticament, ho vaig gaudir molt. I al Girona tot està anant molt ràpid. Jo vaig arribar aquí amb molta il·lusió, però mai imaginant-me que acabaria al primer equip. I això que deia abans, gaudir-ho al màxim i seguir treballant per tenir més oportunitats.

Fent un flashback molt ràpid, com recordes aquell partit on no s'aconsegueix l'ascens a Primera Divisió a Montilivi?

Molt dur. Et diria que dels moments més durs de la meva vida. Era un partit que teníem controlat. La primera part estava controlada, només ens feia falta un gol o ni un gol per pujar a Primera Divisió. Vam estar a punt, i tal com va anar que ens va expulsar a Cristian. Molta impotència sobretot. Recordo tornar a l'hotel de concentració on estàvem i tothom plorant. Jo mateix vaig estar plorant fins a les quatre de la matinada sense dormir. I l'endemà haver de marxar, va ser tot molt dur. Les cares aquelles de tristor de tots els meus companys mai les oblidaré.Mai.

Parlem una mica del present, et veus algun dia sortint ja de titular i sent ja un jugador important, tot i la teva joventut?

Sí, òbviament a part de ser jove sóc molt ambiciós. Encara que no tingui ara mateix la fitxa de primer equip, segueixo pensant que jo puc jugar aquí i treballo per quan em necessiti poder jugar titular. Jo treballo diàriament per això. No tinc un altre objectiu que no sigui ara mateix jugar de titular al primer equip.

Et donen consells els companys? Hi ha algun veterà que t'hagi fet fill adoptiu seu?

Sí, tenim la sort que tots els veterans o tota la gent important de l'equip són molt bona gent i molt propers. Quan entrenem sempre m'intenten donar consells de com mourem dins de l'àrea, de com veure venir la jugada, i així tots. L'any passat també hi havia molts veterans i tots em donaven el seu granet de sorra per millorar i ho agraeixo moltíssim.

D'aquesta temporada és obvi que la covid-19 està sent protagonista. Fins a quin punt l'àmbit psicològic té influència en el rendiment del jugador o amb la manera de treballar dins del camp?

Jo mai he pogut jugar per mala sort en un Montilivi ple i és un somni per fer-ho. Però si afecta moltíssim psicològicament aquells moments on segurament l'equip té un moment baix en el partit on et sents més pressionat per l'equip rival. Sempre que el teu estadi sigui ple i t'anima aquella força per tirar endavant i creure, sobretot això, que és més tema psicològic que esportiu.

El Girona té un altre santcugatenc, Enric Franquesa. Parleu molt de Sant Cugat o no, o parleu més de Girona?

No, de Sant Cugat. Sí que és veritat que ell baixa més a sant Cugat que jo, perquè ell a les tardes té més temps lliure i jo encara estic estudiant un grau superior. Sí que a la mínima que puc baixo. I sempre diem que quan torni tot a la normalitat anirem a prendre alguna cosa per Sant Cugat que encara no hem pogut fer i sempre parlem d'això.

Present. Què estudies i suposo que també has de tenir altres reptes a nivell d'estudis i laboralment parlant?

Sí, jo l'any passat vaig fer la selectivitat i la vaig aprovar i volia entrar a la universitat aquest any, però per uns temes al final no he pogut. Ara estic fent un postgrau a l'institut Johann Cruyff de gestió esportiva.

Et veus molt temps al Girona? I, sent tan jove, la teva progressió mira el camí cap a la Primera Divisió?

Sí, ara mateix el Girona és el club de la meva vida i em veig molt temps aquí. Tant de bo com més temps millor. De moment tinc contracte aquí i no he pensat mai en abandonar aquest club ni en marxar i tant de bo poder fer-ho amb el Girona i pujar a Primera Divisió.

Important que un entrenador no miri el DNI, confiï molt amb la gent jove. No sé quins consells et dona, però es nota que és un entrenador amb caràcter, no?

Sí, és un entrenador amb molt de caràcter, però a la vegada és un entrenador molt proper que sempre intenta estar molt a prop dels jugadors. Li és indiferent que un jugador tingui 30 anys o en tingui 20. Jo sempre li estaré agraït. És ell qui em va fer debutar, és ell qui em dona aquesta continuïtat al primer equip i és això, sempre li estaré molt agraït. Sempre que surto al camp no em posa pressió. Al revés, em diu, "fes el que saps fer i gaudeix del moment" Només em diu això quan surto a jugar.