Xavier Jiménez (director mèdic del SEM): 'És impossible tenir tots els recursos a punt per fer front a una situació com aquesta'

El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) és un dels serveis que continua treballant a peu del canó per frenar l'expansió del coronavirus. Durant els primers dies de la crisi, les trucades a la seva central de coordinació per alertar d'una urgència es podien arribar a multiplicar per vuit i el SEM ha hagut de sumar a les urgències del dia a dia les causades per la Covid-19. Tot plegat ho ha explicat el director mèdic del SEM, Francesc Xavier Jiménez, en una entrevista a Cugat Mèdia en què també ha destacat que, malgrat la seva feina es estar preparats per afrontar situacions crítiques, 'és impossible tenir tots els recursos a punt' per fer-ho.

Escolta-ho

S'havia viscut alguna situació remotament similar a aquesta?
En absolut. Una situació similar s'havia viscut, potser, als anys 50 amb l'epidèmia de la pòlio o el 1918 amb l'època de la grip espanyola. La nostra generació i la dels nostres pares no ho havien viscut així de primera mà.

Es pot estar preparant, pel que fa a recursos, per assumir una situació com aquesta?
Des de la perspectiva del Sistema d'Emergències Mèdiques, és la nostra feina preparar-nos per una cosa que no sabem ben bé com ni quan vindrà. És impossible tenir tots els recursos a punt per fer front a una situació com la que estem vivint i que requereix, com tothom està veient, la imaginació i la cerca de recursos a llocs inimaginables, com habilitar pavellons esportius i hotels com a sales d'extensió de centres sociosanitaris. Tot plegat és un exercici que no ens havíem imaginat en la vida.

Quina és la diferència entre un dia normal i un dia d'aquests que estem vivint tan extraordinaris?
En el SEM, un gran canvi l'hem hagut d'incorporar a través del telèfon. Habitualment, la gent associa el SEM amb les ambulàncies, però hi ha un altre aspecte diferencial molt important. És la central de coordinació on truquem a través del 061 o del 112 per donar alerta de la situació d'urgència. Els primers dies de la crisi, les trucades es van multiplicar per vuit o més. Vam haver d'incrementar el nombre de persones que atenien el telèfon, no només a les trucades relacionades amb el coronavirus sinó amb urgències del dia a dia. Encara que sembla estrany, el món de les urgències no s'atura amb una epidèmia, sinó que se suma a l'activitat que ja tenim habitualment.

Com s'ha adaptat el SEM per fer front a la pandèmia?
Tenim unitats especialitzades que donen suport logístic i operatiu a aquestes situacions, però al final, en situacions com aquestes, estàs tan sobrepassat que tothom ha de fer de tot. L'única diferència és que intentem diferenciar-nos en situacions molt concretes, com el confinament de la ciutat d'Igualada. Això ens ha generat la necessitat d'ubicar recursos específics en aquell territori. A la resta de Catalunya anem donant resposta a les demandes del dia a dia. No tenim tants recursos ni una estructura física tan gran com per diferenciar dos tipus de serveis a tot Catalunya.

Quines precaucions s'han pres de més, com ha canviat la feina dels sanitaris?
És posar un accent especial en les mesures de prevenció: rentar-nos les mans abans i després amb solucions hidroalcohòliques, anar sempre protegits amb guants i ens anem protegint en funció dels sistemes de transmissió més freqüents dels diferents microorganismes als quals fem front. En el cas d'aquest virus, protegir-nos de la pell i les mucoses amb ulleres, mascaretes, guants i bates de protecció impermeables. És, bàsicament, evitar el contacte amb fluids, secrecions, gotes de saliva i totes les situacions en què el virus se sent còmode, hem de posar barreres.

Quines recomanacions donaries a la ciutadania?
En la mateixa línia, hem de ser molt curosos i volem evitar la transmissió d'aquest virus. Necessitem seguir mesures d'higiene molt estrictes com, per exemple, rentar-nos les mans tantes vegades com sigui necessari, ser conscient que és un virus que habita en les vies respiratòries superiors (el nas, el coll i la mucosa oral) i intentar estossegar al colze o utilitzar mocadors de paper i llençar-los just després de fer-los servir.