Jordi Sunyer: 'S'ha de pressionar els polítics perquè acordin la descarbonització per frenar el canvi climàtic'

El doctor santcugatenc Jordi Sunyer Deu alerta de la necessitat urgent de posar fre al canvi climàtic. Un dels màxims experts en aquest àmbit a Catalunya explica a Cugat Mèdia que el canvi no pot caure només entre la ciutadania sinó que són els polítics els que han d'arribar a acords per frenar també aquesta situació d'emergència. Una situació que per Sunyer passa sí o sí per la descarbonització. El programa 'El Pou', conduït per Albert Prat, ha parlat amb ell.

Escolta-ho

Es posen en marxa les zones de baixes emissions a Barcelona, hem vist declaracions d'emergència climàtica i ambiental... És l'hora ja de fer alguna cosa urgent, més que tot això, fins i tot?
És urgent, sense dubte. Els darrers treballs que estan apareixent a la literatura científica sobre la crisi climàtica ens diuen que ens apropem perillosament a un punt de no retorn. Evidentment, això és difícil de precisar perquè no tenim experiència prèvia, però diguem-ne que les ments més brillants que tenim, els millors científics del món ens estan alarmant que potser ens passa el que li passa a l'aigua amb el punt d'ebullició, que quan s'arriba als 100 graus, per exemple, ja no pots tornar enrere. El que cal és frenar, i el temps de frenar s'està esgotant.

Aleshores, jo crec que hem de fer cas a aquestes ments més brillants, que ens estan advertint que el temps està escurçant-se i, d'altra banda, més enllà de l'emergència climàtica, tenim el problema de la qualitat de l'aire, i això afecta les atmosferes urbanes i afecta la salut i, en aquest cas, anem amb molt retard perquè ja fa anys que ens estan advertint que superem els límits legals. Ens estan advertint perquè ens estan penalitzant des d'un punt de vista legal per aquesta situació de no complir amb els requisits, i veiem com en molts altres entorns, en aquest cas a nivell europeu -però fins i tot a nivell espanyol- que hi ha moltes zones que fa temps que s'estan fent intervencions com la de les zones de baixes emissions i nosaltres estem anant en el vagó de la cua.

Deia que hem de frenar, però quan més a prop de la línia o del precipici estàs, més forta i sobtada ha de ser la frenada. Hem de replantejar-nos la societat sencera la manera com vivim de manera integral per poder evitar aquest punt de no retorn?
És que és així. Hi ha una intervenció que és fonamental i que depèn bàsicament dels polítics i dels acords internacionals que és la descarbonització. És a dir, canviar la manera de produir les energies i d'utilitzar energies que no provinguin de combustibles fòssils o del carbó, o del petroli, etc. Això passa per promoure ràpidament noves formes d'energia, que ja tenim les bases, que amb inversió molt ràpidament ja podríem fer aquesta transició.

Quan es diu 'això portaria molts anys' no és veritat, és només una qüestió de decisió. Evidentment els ciutadans no podem prendre aquesta decisió. Podem prendre d'altres que ajuden. Per exemple es parla del consum de la carn. Es parla d'un ús raonable de l'energia o dels canvis en la mobilitat.

Tot això ho podem fer els ciutadans, com també podem fer accions amb la gestió dels residus, amb la gestió del plàstic, etc., però el que nosaltres no podem fer i que està en mans dels polítics i per la qual cosa els ciutadans aleshores el que sí hem de fer és pressionar els nostres polítics, és que ràpidament s'adonin que la descarbonització de l'energia és una qüestió molt ràpida. Hi ha ciutats com les holandeses o les noruegues que ja han decidit que a partir del 2030 no podrà haver-hi vehicles privats que utilitzin combustibles fòssils. Això és un canvi molt gran.

Precisament vivim en una societat que, d'una banda, està prenent aquesta consciència, però que asseguren que tot aquest pes del canvi està caient molt en la població i no tant en les grans empreses i en els governs, però també hi ha un altre sector que s'apunta a aquesta negació del canvi climàtic. Com és possible que hi hagi algú que negui aquesta situació?
Aquí hi ha interessos ocults que ho expliquen. Podríem començar a assenyalar des de les pretolieres, tot i que no podem posar-les al sac a totes perquè n'hi ha que estan començant a fer canvis importants, però el negacionisme està molt associat a interessos econòmics molt bèsties. No cal ser ingenus.

Però el canvi en la manera de viure també ho han de fer governs i empreses que també s'han de comprometre en aquesta generació de menys residus
És que és aquest el gran problema que tenim. Per això, un personatge com aquesta noia sueca, que diu coses molt oportunes i molt sensates és important. Ella, primer que no dona cap lliçó i diu 'escolteu als científics', i això és el que hem de fer perquè els científics fa 50 anys que estan predient el que passarà i les seves prediccions si d'alguna cosa han pecat és de timidesa. S'han complert les seves prediccions d'una manera gairebé catastròfica perquè les prediccions eren negatives. Si arribem als punts de no retorn que podria ser el desglaç dels dos pols serà molt difícil tornar a enrere a un clima equilibrat.

No podem tornar a posar els pols al congelador, no?
Exactament. I hi ha una altra cosa important que diu aquesta noia sueca que és: d'acord, està molt bé tot l'esforç que fem els ciutadans per canviar els nostres patrons de consum, però on està el més fonamental, el canvi més radical, el que ens pot frenar de cop, és assolir un acord sobre la descarbonització, i un acord molt ràpid. Si volem que exactament tota l'energia sigui lliure de combustibles fòssils hem de fer un canvi radical en la inversió de noves tecnologies, com utilitzar les finestres per crear energia, que tots els domicilis siguin suficients, que totes les indústries siguin suficients energèticament. La tecnologia hi és, la intel·ligència hi és, i l'únic que falten són els acords internacionals.