Inicia sessió 
Registra't
Nosaltres ens esperàvem una absolució després d'aquest judici on les proves per rebel·lió, sedició i malversació que s'han posat sobre la taula no eren consistents. És veritat que en els últims anys de repressió al procés hem vist que ells volien una sentència condemnatòria. Com que és un cas tan polític i tan poc judicial, teníem clar que acabaria en condemna. Una cosa és saber-hi i l'altra sentir-ho. Dilluns va ser un dia molt difícil, molt trist, estàvem molt indignats veient com s'acusava a 12 anys de presó al Raül, en aquest cas, però sobretot pel conjunt de la sentència. Fins avui l'hem pogut anar llegint i l'hem de lluitar molt, perquè no s'aguanta, no té els fonaments perquè es consideri sedició. A partir d'ara a Catalunya i a Espanya i fins i tot a Europa, perquè aquesta sentència crea jurisprudència, per fer manifestacions et poden acusar de sedició, per fer un debat parlamentari i, en el cas del Raül, per explicar les seves idees.
Conèixer la sentència els ha canviat alguna cosa tant en la vessant personal com en la política?
En la personal, nosaltres per desgràcia seguim igual: fa un any i mig que convivim amb la presó i sabem que conviurem amb aquesta falta de llibertat durant un temps. Volíem saber la sentència per veure on era l'horitzó, allò que diuen que la presó preventiva només suma dies i, un cop tens la sentència, ja restes. Amb 12 anys no pots restar dies, has d'agafar-te a objectius més curts perquè si no no pots tirar endavant familiarment. L'horitzó sabem que està molt lluny, però haurem de veure què podem fer políticament per poder tenir la llibertat com més aviat millor. Si una cosa tenim clara, i més amb les últimes setmanes, és que una de les necessitats per solucionar el conflicte és que no hi hagi ni presos ni exiliats.
Vostè va entrar en política arran de l'acusació a Romeva. Què li està aportant ser eurodiputada? Com està anant l'experiència?
L'experiència té molts vessants. Primer la de poder ser activista, totes les famílies, des del primer dia de l'empresonament, vam transformar aquesta pena, indignació i ràbia en lluita i treball. El Parlament Europeu em dona un altaveu molt gran per poder explicar i denunciar en primera persona el que estem vivint. Aquesta part és molt satisfactòria. No deixa de ser un esforç haver de conèixer la institució i els seus mecanismes, tot i que no ens queda molt lluny perquè el Raül va ser-hi 10 anys i anàvem sovint.
Quina és la resposta del Parlament Europeu al cas català?
La diferència és que al principi del procés, al Parlament Europeu es parlava molt de si tenim dret a la independència o no. A molts països i estats els suposa un problema, perquè no volen separació, més fronteres, no hi estan còmodes. L'1 d'octubre tot això canvia. Ara es parla de drets i llibertats. Quan la gent lluita per defensar-los i veus casos d'arreu del món, els parlamentaris tenen clar que també ho han de fer amb Catalunya.
Com valora la reacció de la gent, les manifestacions i les protestes que s'han viscut arreu del país per la sentència?
Ho valorem molt positivament. Després d'una sentència com la que hem tingut hi ha hagut una clara denúncia de la gent. Jo crec que necessitàvem la sentència, hem vist que la ciutadania té ganes de denunciar-ho. El mateix dia de la sentència Pedro Sánchez deia que l'independentisme ja s'havia acabat i estava tot en ordre. No són només nou persones que estan a la presó, darrere hi ha una vulneració al dret a decidir del poble, a exercir el dret a l'autodeterminació.
Creu que ha estat un punt d'inflexió aquesta sentència en el moviment independentista?
Sabem que aquest procés serà molt llarg, ja ho sabíem. L'1 d'octubre és un punt d'inflexió i la sentència un altre.
En relació amb les protestes, també hi ha hagut aldarulls en diverses ciutats catalanes. Creu que la sentència ha canviat alguna cosa en l'actitud de la gent?
Crec que hi ha hagut molts canvis. Ha sortit molta gent que no havia sortit mai al carrer. Aquí mateix a Sant Cugat, el dia de la sentència va haver-hi una manifestació amb 4.000 persones davant de l'Ajuntament i em comentava gent que hi havia anat que n'hi havia molts que encara no havia anat a cap manifestació, que era la primera. El dia de les marxes vaig fer el tram de Sant Cugat a Barcelona i veies banderes espanyoles amb el llaç groc, gent que es manifesta perquè no està d'acord ni amb la sentència ni amb la judicialització d'un conflicte polític que al final podem resoldre en una taula.
Pel que fa als aldarulls, que hem de denunciar quan són violència, perquè no tots ho són, és veritat que quan empresones la política, quan no li deixes opció a la gent a canviar les coses a través de la política, la deixes sense recursos.
Hi ha hagut protestes també a altres ciutats de l'Estat espanyol. Què en pensa?
El primer dia que vaig veure a les xarxes socials que hi havia manifestacions a Màlaga, Granada, València, al País Basc, a Madrid, i que eren multitudinàries, la veritat és que el cor em va començar a bategar més fort. Que aquesta injustícia es vegi des de tots els racons d'Espanya. Que es vegi com aquest govern de Sánchez, que havia de ser la solució, també ens ho diuen a Europa, no ha fet res. Sempre dic que el meu marit ha estat 40-50 dies empresonat amb el PP i 400 amb el govern socialista. Veure com surt la gent al carrer també a l'Estat espanyol ens omple d'esperança.
Pel que fa a la part política. Com creu que ha afectat la sentència tant al govern català com al govern espanyol en funcions, tenint en compte l'horitzó de les eleccions del 10 de novembre?
Políticament és difícil fer anàlisis davant d'unes eleccions. És veritat que a l'Estat espanyol hi ha hagut quatre eleccions en quatre anys, per tant portem tot el procés amb aquesta balança que fa que molts es posin més als extrems i no hi hagi tranquil·litat política per resoldre els conflictes. Però no és una excusa, el govern espanyol ha pres mesures molt dràstiques estant en funcions. Si volguessin, trobarien la solució. Ja fa temps que veiem que el govern espanyol no té un projecte territorial i això els porta a actuar des del poder judicial o policial i no des de la política. El govern espanyol, estigui qui estigui al capdavant, no té ni vol tenir un projecte territorial.
I en relació amb el govern català i a les forces independentistes. Es reclama unitat, què en pensa?
Amb això de la unitat, estem creant un conflicte nosaltres mateixos. Mai hi ha hagut una llista unitària. A Junts pel sí no hi havia la CUP. La unitat també inclou els comuns? Amb qui vol el referèndum, la diversitat és enorme. Sabem que el 80% de la població el vol, per tant un 60% de votants del PSC el vol, hi ha gent que vota Ciutadans i vol un referèndum. És molt important que els partits estiguin forts, tots ells, que tinguin clares les seves propostes i a partir d'aquí hi hagi camins clars per anar conjuntament sigui al Congrés, sigui al Parlament Europeu o a Catalunya.
En l'àmbit local, què va pensar quan va conèixer el pacte de govern entre el PSC i ERC i la CUP? Li ho van consultar a vostè i a Romeva?
Vivim a Sant Cugat, som propers a la política de l'Ajuntament, i sí que en vam parlar. La situació és molt complexa i penso que eren les forces de Sant Cugat que havien de decidir quins eren els pactes possibles per fer millor aquesta ciutat. A mi m'agrada que hi sigui Esquerra Republicana i hi hagi un canvi al govern. També ha de servir perquè aquí el PSC sigui clar i contundent contra una sentència injusta i representi la part del seu electoral que no està gens còmode amb un PSOE que sembla més el PP que no socialista.
Creu que la sentència pot afectar el pacte?
És molt recent, hauran de valorar-ho ells, tenint en compte què és el millor per a la ciutadania. Hi torno, penso que els ciutadans que voten socialista els haurien d'empènyer a ser molt més clars amb la denúncia a la vulneració dels drets que estem vivint tots els santcugatencs, també. Els animo a anar a les manifestacions en defensa de tots els presos i preses, que cada vegada en som més.
Reclamen l'amnistia. Creu que és possible?
L'amnistia sempre és possible si es vol, és una decisió política. Jo no crec que sigui una decisió fàcil en aquests moments, primer perquè tenim les eleccions, i després perquè és un procés polític llarg d'entesa. Però hem de lluitar per ella, perquè independentment de la llibertat o no, no pot ser que aquestes persones els quedi al passat una condemna injusta. L'amnistia és una de les solucions que posem sobre la taula, quan vols dialogar has de posar propostes i una d'elles és l'amnistia.
També s'ha parlat d'un indult. L'acceptarien?
De l'indult ja se'n parlava quan no tenia cap sentit fer-ho. Està molt contaminat. Ni el Raül Romeva ni l'Oriol Junqueras han parlat de l'indult. És veritat que n'hi ha de molts tipus, segons ens diuen alguns juristes. Si volen fer una proposta, que la facin, però si ha de ser perquè ells diguin que el que van fer és un delicte, no passarà mai. Ells són representants de milions de persones, no és un acte individual. No acceptaran condemnar a tota la ciutadania i que el dret a l'autodeterminació sigui un delicte.
La idea és arribar fins al Tribunal d'Estrasburg. Hi confien?
Com tot, s'ha de parlar en el moment que pertoca. Ara estem amb el recurs al Tribunal Suprem i es demanarà l'anul·lació de la sentència. Tenen una altra oportunitat d'arreglar-ho. Si això succeeix, no haurem d'anar a Estrasburg. El següent pas és el Tribunal Constitucional, que també pot anul·lar la sentència. Si no ho fan, evidentment hi anirem i, en el nostre judici hi ha molts arguments per posar sobre la taula la injustícia d'aquest judici i la desproporció de la sentència.
Hi ha moltes escletxes per on agafar-se i ho farem amb el recurs que presentarem al Suprem. La més clara és que a la consellera Dolors Bassa se li donen competències d'Educació que no tenia. A banda d'aquest error flagrant, la sentència en té molts més també que es repeteixen de la instrucció. A Estrasburg es poden portar els fets del judici, com s'interrogava diferent si eren de la part acusatòria o defensora, com a la sentència no accepten molts testimonis de la defensa. Hi ha molts punts on agafar-se per anar a Estrasburg.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.