David Guapo: 'Cal ser conscient de amb qui fas humor, qui ho sentirà i quines llicències pots fer'

L'humorista David Guapo visita Sant Cugat aquest cap de setmana amb 'Que no nos frunjan la fiesta', un dels dos espectacles itinerants del còmic de Castelldefels. Un artista polifacètic, que fa poc que s'ha estrenat al cinema i que es caracteritza per un humor blanc i familiar que combina el monòleg tradicional amb la música. David Guapo, que va saltar a la fama de la mà d'Andreu Buenafuente i el Terrat, assenyala en una entrevista al 'Sant Cugat a fons' que, en una època de debat sobre els límits de l'humor, sempre és 'conscient' per poder 'llegir l'audiència'.

Escolta-ho

Què és 'frunjir'?
No sé si es pot dir en horari infantil, però ho deixarem amb quan el pare i la mare s'estimen molt i fan coses íntimes a l'habitació, amb una mica de soroll si està ben fet.

Una festa també es pot 'frunjir'?
Tu et lleves feliç i sempre hi ha algú que et vol 'frunjir' la festa, però no et deixis. Vas a un bar i el cambrer està enfadat perquè li ha passat alguna cosa i ho paga amb tu. Tu a la teva!

L'humor viu un moment dolç en diversos camps, des del més gamberro fins al més blanc. Com es viu aquesta importància des del punt de vista dels humoristes?
L'humor sempre ha tingut un moment molt dolç. Sempre hi ha hagut necessitat d'humor, reivindicatiu o per entreteniment. A mi em beneficia directament i és un moment molt bo per fer humor.

Has treballat en molts registres diferents, a la televisió, al cinema, a l'escenari. Tornar al teatre és tornar a l'essència del monòleg?
A mi és el format que més m'agrada perquè tens el contacte directe. Fas una pel·lícula i per molt que li agradi a la gent o diguin que la gent riu, tu no els sents. Aquí l'energia que es genera a l'escenari amb el públic en directe és espectacular.

Com és fer un monòleg en un teatre de 700 o 800 localitats?
És molt més fàcil que en un bar amb 20 persones. La gent ve predisposada i estan molt atents i això et permet desenvolupar molt més els silencis o l'espectacle perquè pots fer moltes coses amb aquesta atenció. En un bar, si fas un silenci has perdut l'atenció. Això m'ha ajudat molt per portar aquest ritme al teatre. Es crea un ambient molt familiar, com que estem entre col·legues.

També has fet cinema.
Sempre que he fet un canvi, un salt, com el de l'escenari de bar a la televisió o al cinema, he fet el mateix. Una vegada tens la comèdia agafada és molt més fàcil de transmetre. Jo, com que no tinc vergonya, no m'ha suposat un canvi. M'ho passo igual de bé.

Hi ha algun repte que et quedi per fer que et faci respecte?
Estic escrivint una pel·lícula amb el Santiago Segura, que fa molt de respecte perquè és un gran referent del cinema de comèdia espanyol.

Vivim en l'era de la susceptibilitat, d'ofendre's per qualsevol cosa. Com ho viviu els humoristes això?
Ho he pensat sempre. Quan estàs actuant a un bar has de llegir l'audiència, has de veure amb qui estàs actuant per fer cert tipus d'humor. No és una qüestió de la gent, és de les circumstàncies: has de ser conscient de amb qui fas l'humor, qui ho sentirà i quines llicències pots fer. Tothom fa un humor diferent segons el context. Sempre que siguis conscient d'on ets i per qui ho fas no ha de passar res.

Quan tu surts i et trobes per sobre de tot això, llavors vénen els problemes.

Ja fa anys que vas començar venint del món de la música. A l'humor t'hi van empènyer o ho vas decidir tu?
Va començar d'una manera molt orgànica. Als Estats Units jo feia de músic i feia jam sessions. Sempre tenia un micròfon i havia d'animar la gent i fer de 'showman'. Em vaig adonar que a la gent no li agrada posar atenció perquè sí i la música no és una cosa que la gent vagi a escoltar si no ets conegut.

Jo començava a explicar coses meves, de la meva vida i poc a poc vaig desenvolupar un monòleg, que no sabia que estava fent. Llavors hi va haver un concurs a Castelldefels, m'hi vaig apuntar i vaig guanyar. Després en vaig fer un de paral·lel a Girona i el premi era una gira per 10 locals de comèdia.

Al segon ja em va agafar el programador i em va dir que em posaria a fer bolos.

I quan vas poder-te dedicar al complet a això?
Pràcticament des del primer moment. Quan vaig començar la primera gira. Venia de tocar a bars i allà guanyaves 15 euros la nit, després 40 i ja era una flipada. Però és que després del premi eren 100 euros la nit. I jo ja estava al·lucinant.

Has vingut diverses vegades a Sant Cugat. Com recordes el públic?
Meravellós. Si no, no repetiria, ni jo ni ells.

Més enllà d'aquest espectacle, quins altres projecte de monòlegs tens?
De l'humor tinc dos espectacles itinerants, el 'Que no nos frunjan la fiesta' i el 'Que no nos frunjan la fiesta 2'. Tinc plantejat només fer un 'Greatest Hits'.

I l'experiència a 'Tu cara me suena?'
La buscava jo de feia anys, era jo que estava escrivint sempre que m'havien de portar. Fer-me pesat és una qualitat meva. No puc esperar, em treu de polleguera! Em van fer la prova i va funcionar molt bé. I als primers programes no li agradava gaire al director musical, però a la resta de l'equip sí. Vam anar afinant el rol. Venia i em deia que havia de cantar millor, que m'havia de centrar més. Jo li responia que com havia de competir cantant amb la resta de concursants. Era una bogeria!