Inicia sessió 
Registra't
'Seguint el peix', el projecte dels arquitectes florestans i la comunitat senegalesa / Foto: Institut Ramon Llull
De què parla la Biennal d'Arquitectura de Venècia aquest 2023?
En la 18a edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia la comissària és l'arquitecta britànica Lesley Lokko, qui va centrar les propostes en el continent africà sota la premissa 'Àfrica, laboratoris de futur'. Per tant, la fundació cultural italiana va posar el punt de partida a rebre propostes que pivotessin en dos reptes: la descolonització i la descarbonització. L'arquitecta florestana Eva Terrats ha explicat a Cugat Mèdia que això és un canvi de paradigma respecte a altres edicions, ja que per primer cop, "s'ha deixat de tenir el món occidental en el centre del festival".
La part de l'exposició 'Seguint el Peix' on s'explica la història de la diàspora africana / Foto: Institut Ramon Llull
La col·laboració entre Leve Productora i 'Top Manta'
"El relat l'ha de fer qui és el protagonista del relat". Aquesta és la reflexió a la qual va arribar Eva Serrats per fer néixer l'associació amb la cooperativa Top Manta. Com que ells no podien explicar la història que volien mostrar en el seu projecte, es van posar en contacte amb aquesta comunitat senegalesa per col·laborar-hi. Des del seu taller a Can Batlló (Barcelona), els arquitectes es van posar treballar de la mà amb els membres del col·lectiu per presentar el projecte a l'Institut Ramon Llull, i ha estat l'escollit per ser portat a Itàlia.Els arquitectes de la Floresta han explicat que el principal motiu per escollir aquesta comunitat de migrants senegalesos que viuen a Barcelona és per què des de la seva arribada "han demostrat una gran capacitat d'organització". "És una comunitat que viu amb molta dificultat, han estat molt de temps sense papers, sense dret a l'habitatge, sense dret a l'espai públic, en una situació tan precària i fora del sistema que els ha portat a col·laborar de tal manera que els ha permès fer dos passos endavant", ha afirmat l'arquitecta. La seva lluita contra els estigmes socials i la forma en com es van organitzar en cooperativa per allunyar-se de la precarietat "enfortia el relat que volíem mostrar".
La comunitat senegalesa treballant mà a mà en el projecte amb els arquitectes de Leve / Foto: Eva Serrats
Com és la mostra que es pot veure a Venècia?
La forma en com veuen o interactuen amb els espais comunitats com la Top Manta va ser un "punt molt potent" perquè els arquitectes poguessin aprofundir i demostrar que "l'arquitectura pot ser molt més flexible de com està pensada ara". "Ens vam adonar que aquestes idees es podien aplicar de tres maneres: replantejar els menjadors socials, els habitatges d'acollida i transformar les rere-botigues en espais de centres cívics per impulsar la vida social, augmentant l'eficiència energètica", ha reflexionat Pla.Per als arquitectes florestans, participar en la 18a edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia no havia de ser només presentar i mostrar el seu projecte als assistents. Per això, han dividit l'exposició en dues parts: un mercat manter i un taller de reparació. En la part del mercat manter, la mostra es reflecteix en, literalment, mantes com les que podem trobar dels venedors a la Rambla de Barcelona i on s'explica la diàspora africana per arribar a Europa. Els arquitectes han agafat totes les vivències de la comunitat senegalesa per fer veure com, en un passat van patir l'espoli del seu continent, i, ara, han seguit el peix espoliat fins a Europa on, a més, han batallat contra els prejudicis i els atacs xenòfobs.
Des de la primera manta, 'Àfrica l'origen de la humanitat', fins a 'Àfrica, ara i aquí', és pot fer un recorregut per part de la història del grup Top Manta. Això obre la porta a la segona fase: el "macrolaboratori de futur", Aquí els arquitectes animen els estudiants de les diferents universitats d'arquitectura que assiteixen al pavelló a fer propostes i observacions per arribar a una societat més descarbonitzada. "És un taller de reparació, en certa manera, d'occident, per agafar idees de l'estil comunitari en com viuen els membres de la cooperativa per poder implementar a occident", ha afegit Serrats.
De La Floresta a Venècia
La vinculació amb el barri de la Floresta és un altre dels punts essencials per comprendre com va néixer 'Seguint el peix'. El local de Leve Productora es troba al nucli neuràlgic del barri, a la plaça de Miquel Ros, on abans hi havia l'antic bar Manel. Estar constantment a prop de reivindicacions veïnals i participar en el Consell del Barri fent propostes d'habitatge els va fer a poc a poc convertir-se en "els arquitectes del barri", ha afirmat Serrats. Com estaven implicats en l'activitat social de la Floresta, els arquitectes van veure que "les cases del futur" que plantegen a la Biennal també tenen el seu espai d'implementació al barri.Els reptes de futur que plantejen
"Volem que qui visiti el nostre pavelló a Venècia entengui que l'estalvi energètic està quantificat en les propostes", ha explicat Francesc Pla. L'objectiu de la Biennal d'Arquitectura de Venècia és trobar respostes per acabar amb l'emergència climàtica i oferir solucions "als problemes de futur". Per tant, l'objectiu dels arquitectes de la floresta és el de poder dur a terme alguns dels projectes que han nascut en el taller de reparació i poder "transformar els barris i ciutats en models més sostenibles, socials i cooperatius".Finalment, Eva Serrats i Francesc Pla han ressaltat l'experiència "enriquidora" de poder treballar de la mà amb una comunitat que, en la seva llengua, el wòlof, "no existeix el terme racisme, no entenen l'exclusió o l'individualisme com ho entenem nosaltres". "Què millor que escoltar una comunitat com la senegalesa per repensar el futur de les nostres ciutats", conclouen.
Eva Serrats
Ens va fer pensar que podien ser uns bons socis, per treballar conjuntament, en un projecte en el que l'objectiu és de fer propostes
Francesc Pla
Es posen quilos d'arguments sobre cada una d'aquestes propostes, i la reflexió és: això m'agradaria tenir-ho en el meu barri?
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.