ESCOLTA-HO
Tothom ha sentit a les notícies que s'ha descobert una nova font d'energia verda i il·limitada. De què es tracta i què s'ha descobert exactament?
La fusió nuclear és un procés que té lloc dins del Sol i dels estels. Ho dic com a preàmbul perquè entenguem que estem intentant domar una energia que és molt complicada. Hi ha molts anys d'investigació de diferents països que estan intentant treballar per crear energia a partir d'aquesta fusió nuclear, que el que fa és ajuntar nuclis d'àtoms molt petits, en aquest cas d'hidrogen, per aconseguir energia. El que passava és que sempre que s'ha intentat es gastava més energia fent la reacció que no la que s'obtenia. Doncs segons l'anunci que han fet els estatunidencs, durant 100 bilionèsimes de segon han obtingut una fusió nuclear que sí que ha aconseguit més energia que la que s'ha fet servir. Això és una fita històrica que marca un punt d'inflexió, però que ningú pensi que això ja ho tenim a tocar. Queden dècades d'investigació, de ciència i d'enginyeria perquè queden reptes enormes per transformar això que ha passat en un brevíssim instant en una cosa que sigui sostinguda en el temps i que pugui generar molta quantitat d'energia.
La fusió nuclear no té res a veure amb l'energia nuclear que coneixem, oi?
Sí que és energia nuclear, perquè energia nuclear és molt ampli, el que no té res a veure és amb la fissió nuclear. Tant la fusió com la fissió les podríem englobar en el genèric d'energia nuclear, que vol dir que prové dels nuclis atòmics. Però el que fem a les centrals nuclears és el contrari, s'agafen nuclis d'àtoms molt pesats com el plutoni o l'urani, i es trenquen per crear energia. Aquest és un procés molt brut perquè ens genera uns residus radioactius que després no sabem ben bé què fer-ne, i són residus que duren milers d'anys. En canvi, la fusió nuclear és una energia molt neta, no genera residus radioactius ni petjada de carboni al medi ambient, i el seu combustible es podria arribar a aconseguir de l'aigua en un procés que no hauria de ser massa car. Per tant, a diferència d'altres combustibles que tenen els dies comptats com el petroli o el gas, aquest seria pràcticament inesgotable.
Per tant, sembla una notícia molt gran, però alhora els científics posen el fre. Fins a quin ens en podem alegrar?
Penso que sí que és un assoliment important i ens n'hem d'alegrar perquè és un avenç de la ciència que jo ja no veuré probablement, on tindrem una font d'energia molt neta i molt eficient, i que, ben utilitzada podria canviar el món i fer-lo més just. Ens n'hem d'alegrar, però per dir que s'ha aconseguit més energia de la que s'ha fet servir, no s'ha comptat l'energia per fer funcionar les màquines, per tant, encara és deficitari, i molt. Això ens diu tot el que queda per davant, i a més, només s'ha obtingut durant 100 bilionèsimes de segon, cosa que no serveix per res més que per un experiment, ja que l'energia obtinguda només va servir per encendre tres hores una bombeta de 100 vats. D'aquí a aconseguir un procés industrial, queda molt. I també cal explicar que el laboratori que ha assolit això té uns objectius militars, i no se'n van amargar en la roda de premsa. Això vol dir que el mètode de fusió que van utilitzar és bastant diferent del mètode que s'estan desenvolupant a altres llocs com Europa o al Japó. Hi ha molt camí a recórrer encara. Dècades.
Com que estem parlant que falten dècades, que ningú es pensi que hem trobat la mina d'or i deixem de buscar altres energies verdes...
Aquest missatge és molt important, que ningú pensi que demà abaixarà el preu de l'energia, ni abaixem la guàrdia amb l'emergència climàtica. Estem parlant d'una font d'energia que és molt neta, però que no tindrem abans de 40 o 50 anys, i avui ja estem fent tard amb l'emergència climàtica. No hem d'esperar que la fusió nuclear ens ho solucioni, hi hem de lluitar amb les eines que tenim avui.
Joan Anton Català
La fusió nuclear és una energia molt neta, no genera residus radioactius ni petjada de carboni al medi ambient, i el seu combustible es podria arribar a aconseguir de l'aigua en un procés que no hauria de ser massa car
Joan Anton Català
Això és una fita històrica que marca un punt d'inflexió, però que ningú pensi que això ja ho tenim a tocar. Queden dècades d'investigació, de ciència i d'enginyeria perquè queden reptes enormes per transformar això que ha passat en un brevíssim instant en una cosa que sigui sostinguda en el temps
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.