La guerra a Ucraïna ha omplert els titulars de tots els mitjans de comunicació. El conflicte amb Rússia s'ha convertit en tema d'interès per a tothom, fins i tot dels infants, a casa i a les escoles. Però no sempre és fàcil explicar un conflicte com aquest i donar resposta a totes aquelles preguntes que els sorgeixen a la canalla. Cugat Mèdia ha parlat amb Ingeborg Porcar, directora tècnica de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per saber millor de quina manera es pot explicar el conflicte i com els adults hauríem d'afrontar els dubtes i neguits dels més petits de la casa.
ESCOLTA-HO
Porcar aconsella que és molt important que com a adults hem d'aportar certa seguretat als infants, sobretot si parlem d'una franja d'edat inferior als 10 anys. Tot i que els nens i nenes més petits no tenen el marc cognitiu per entendre ben bé què és el que està passant en aquests moments, s'adonen amb facilitat que hi ha alguna cosa que ens preocupa als adults.
A continuació, us oferim algunes pautes i consells per saber com respondre i gestionar totes aquelles inquietuds de la canalla sobre la guerra a Ucraïna.
Què està passant? Reflexió sobre la violència i l’empatia
En lloc d'edulcorar, és millor ajudar-los a entendre i organitzar la informació que ja tenen de què està passant.
Si ens pregunten quina és la raó d’aquesta guerra, els podem respondre que nosaltres, els adults, tampoc ho sabem. Però, cal fer-los saber que en aquest cas han decidit resoldre el conflicte amb violència i que en el món i en el seu entorn més proper, com ara a la família o a l’escola sempre hi ha altres conflictes que no es resolen d’aquesta manera.
Perquè els més petits de la casa ho entenguin, cal que els donem criteris perquè puguin empatitzar amb el que els està passant al poble ucraïnès.
Com gestionar la informació segons la franja d’edat
Cal fer un tractament diferent de la situació als infants que estan en una franja per sota dels 10 anys, ja que aquests no tenen la capacitat cognitiva suficient per processar i entendre totalment què està passant.
Quan els nens i nenes estan en una fase preadolescent o en l'adolescència, ja són capaços d'entendre la situació. Per aquest motiu, els hem d'ajudar a reflexionar sobre la gestió de conflictes amb violència o sense ella, sobre com afecta això a les famílies i, també, tractar amb ells altres temes que els puguin inquietar.
Limitar el temps d’exposició vers els mitjans de comunicació
La informació ens envolta i, per això, és molt complicat censurar les imatges que els nostres nens i nenes veuen. Tot i això, és recomanable, tant per als petits com per als mateixos adults, limitar el temps d'exposició per estalviar la visualització de les imatges.
Si es veuen les notícies, el millor seria agafar l'hàbit de fer-ho en família per poder respondre els seus dubtes i preguntar-los què han vist, què els han explicat sobre el tema a l'escola i si han vist alguna imatge que els preocupi.
Preguntar, situar i tranquil·litzar
És fonamental saber quin és el discurs i què és el que entenen els nens i nenes del que està passant.
Els adults hem de ser proactius, preguntar com se senten i ajudar-los a processar com els afecta el que passa.
Cal que entenguin que els tranquil·litzem explicant-los que el que està succeint passa lluny de casa nostra i els posem un exemple que els pugui ajudar a comprendre millor la distància: "Ucraïna està a 3 dies en cotxe d'aquí."
És probable que els infants s'adonin que els adults estem bastant preocupats. És per això que els hem dir que ens entristeix saber que hi ha famílies a Ucraïna que ho estan passant malament i que hi ha nens que no poden anar a l'escola.
Han de saber que, encara que a Ucraïna ho estan passant malament, hi ha moltes persones i organitzacions que els estan ajudant.
Percepció i proximitat del conflicte
És molt probable que els nens i nenes convisquin a l’aula amb companys d’origen rus o ucraïnès i, per aquesta raó, sentin aquesta situació més propera i creïble.
Cal fer una diferenciació del govern de Putin del poble rus, evitar les generalitzacions i abordar des de l’empatia que també hi ha russos que estan patint aquesta situació.
Des de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB), han publicat un vídeo on la Dra. Alícia Álvarez, directora assistencial i de recerca, aprofundeix en aquestes pautes per gestionar les informacions sobre el conflicte que envolten als infants.
Jo el que aconsello és explicar que estem tristos, més que preocupats, perquè ens sap molt de greu el que passa en aquelles famílies, aquells nens, aquelles mares, aquells pares... I per això, ens veuran als adults més seriosos, però no estem preocupats perquè demà hagi de caure un míssil a casa nostra. És que ens sap molt de greu i d'empatia amb aquell poble.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
Inicia sessió 
Registra't
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.