Inicia sessió 
Registra't
Josep Garrell, a la redacció de Cugat Mèdia aquesta setmana / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
No, sento que participo en moltes coses i decisions del poble de Sant Cugat.
Però amb aquesta presentació, on destacàvem que els Garrells és una família tradicional de Sant Cugat, i aquesta singularitat que només hi hagi 150 persones que comparteixen aquest mateix cognom a tota Catalunya.
Jo crec que n'hi ha més. La branca principal va començar a Granollers i fa set generacions amunt, l'avi Bonaventura Garrell va tenir 13 fills i es van escampar per tota Catalunya. N'hi ha a la Conca de Barberà, a Arenys, a Granollers. Aquí a Sant Cugat hi havia l'altre Garrell, un era el Miquel Garrell, escalador del Club Muntanyenc, i l'altra era la Semproniana Garrell que tenia una farmàcia a Sabadell. Una cosa són aquests 150 que ens vam trobar l'any 2004 i 2008, però n'hi ha més que porten Garrell com a primer cognom.
Quan eres petits, eres tan inquiet com ara de gran. Ho dic perquè no has parat de fer coses.
Bé, inquiet sí, perquè l'agrupació de veterans futbolistes de Sant Cugat, de la qual era membre el meu pare, organitzava campionats d'atletisme i futbol i nosaltres teníem, com a infantil, un equip que era el Penya Flor, que érem tots una colla: el Josep Sala, el Vicenç Fraile, el Torres, el Parra, i jugàvem contra el Català, que era de la part on hi ha el col·legi Joan Maragall, i després contra el Principal i fèiem campionats.
Perquè en aquella època no hi havia res per distreure a la canalla, oi?
No gaire. Bé, molts anàvem a la parròquia perquè fèiem la catequesi i també anàvem al cinema que hi havia a la plaça del Mercat Vell, a l'edifici on hi ha ara la senyora Esteve, que fan ballet. Allà hi havia el cinema de la parròquia, fins que al final es va traslladar a les dependències de la casa abacial.
Com recordes aquella època?
Molt bé. Ens ho passàvem molt bé. Vaig ser escolà també, naturalment, amb tota la colla.
Si parlem d'estudis, tu has passat per una de les escoles per on han passat molts santcugatencs d'una certa edat, l'escola Azqueta, que ja no funciona.
Exacte, des de petit. Allà vaig fer fins a l'any 1959, que ja amb 14 anys vaig anar a l'Institut Laboral de Sabadell, que l'acabaven d'inaugurar. En aquell moment només hi havia la Universitat Laboral de Tarragona. I a Sabadell vaig fer una espècie de batxillerat, però amb tendència tècnica. D'allà vaig passar a l'escola Industrial de Terrassa, per fer peritatge industrial.
Vas estudiar batxiller laboral, peritatge elèctric, enginyer tècnic industrial...
Bé, va agafar que els últims pèrits industrials van ser quan Espanya va entrar a la Comunitat Europea i la nomenclatura de peritatge industrial estava equiparada a l'enginyeria tècnica europea. Per tant, els papers els van canviar, tot i que era la mateixa titulació i els mateixos estudis, van passar al que ara és l'enginyeria tècnica industrial.
Hauries de ser un bon estudiant?
Bé, no puc queixar-me. Quan arribava al final de curs i portava les notes a casa, el meu pare estava content.
Responies, no?
Responia perquè no hi havia més remei. En aquella època havies de treballar, perquè a casa teníem un taller de manyà electricista i el dissabte a la tarda havíem de netejar el taller.
Què volies fer amb aquests estudis?
Doncs no sabria dir-te, perquè immediatament, en acabar, vaig tenir la sort d'entrar a treballar a una empresa de manufactures de Sant Cugat, que feien instal·lacions de transport a dins de les mateixes empreses. Transportadors de 'rodillos', transportadors aeris, etc. En aquella època va ser la primera transformació de les caves Codorniu, van fer una remodelació pel moviment d'ampolles. També vam fer unes rentadores de plàtans per les Illes Canàries. Es tractava d'un procés de mecanització.
Durant 40 anys la teva feina ha estat com a director de serveis al Centre mutual de Rehabilitació.
Quan van començar a fer el Centre Mutual de Rehabilitació, al mateix davant del Viaró, jo estava en contacte amb el meu veí, el senyor Magrans, que treballava a la Mútua Regional, em va preguntar si coneixia un pèrit i jo em vaig oferir i vaig entrar a treballar, quan encara s'estava construint l'edifici. Allà vaig passar per diferents càrrecs. L'any 1987, quan es començava a parlar dels Jocs Olímpics, el senyor Josep Lluís Vilaseca, amb el senyor Rosell, van venir per veure les instal·lacions, que ja estaven fetes i que només necessitaven uns retocs. Vam construir un bloc on es va instal·lar un centre de salt de perxa interior, que no existia enlloc al món, i es podia anar a entrenar a qualsevol hora del dia.
Estem parlant dels inicis del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat?
Exacte. Allà hi havia una pista coberta de 125 metres de llarg, on podien entrenar tota mena d'esportistes, també els paraplègics amb cadires de rodes. Es van celebrar les olimpíades a Barcelona i vaig tenir la sort de poder conèixer a molts esportistes que després es van fer famosos, com el Gervasio Deferr, gimnasta, el Valentí Massana, corredor de marxa, el García Chico, saltador de perxa que va quedar medalla de bronze a Barcelona 92, l'Anna Tarrés, la Gemma Mengual, el Carlos Moyà... Els esportistes són molt bones persones, com a mínim amb els qui he pogut tractar.
Recordes alguna anècdota especial?
Les dutxes de les noies i els nois estaven automatitzades i a la part de les piscines hi havia unes dutxes on l'aigua sortia a la temperatura que tocava a l'instant, però l'Anna Tarrés arribava i em deia que no funcionaven i quan jo anava amb ella, sempre funcionaven.
Ha estat una de les etapes més agraïdes en l'àmbit laboral?
Agraïda amb moltes coses. Fins que van arribar les maleïdes legionel·les, que estaven de moda, i havies d'estar molt alerta tot el servei de manteniment, com ara passa amb la Covid.
A tu el futbol no et cridava l'atenció?
Jo només el vaig jugar d'infantil. M'agradava, però no tenia les condicions per fer-ho.
A veure si et sona aquesta frase: "No vulguis ser sabater, que és un ofici que va per terra". Qui deia això?
Doncs no t'ho sabria dir, però sí que sé que el pare del meu avi era sabater. El Joan Garrell que va venir de Granollers.
Explica'ns què és la Penya Regalèssia.
La Penya Regalèssia era una colla d'amics que feien les seves sortides a la muntanya, ballaven a l'esbart, feien ball de bastoners, etc. i qualsevol cosa que en Manel Farrés, home insigne a Sant Cugat, organitzava, els de la colla Regalèssia eren els primers a apuntar-se.
També es van dedicar moltíssim a recuperar tradicions com el "Paga-li, Joan". I també hem de dir que hi ha tradicions a Sant Cugat, com són la Festa Major, que moltes coses les feien ells, o la famosa arrossada, que encara la fem els amics dels veterans i la Regalèssia, que va començar l'any 1974, com a broma amb la confraria de l'arròs.
Després, si anem més enrere, l'any 1950, la cavalcada de Reis que es va fer a Sant Cugat, jo diria que abans no hi ha documentació, la va fer la Societat Coral la Lira, fins al 1955. Després la va seguir fent l'agrupació de futbolistes veterans de Sant Cugat, que la majoria eres de la Lira també.
Tu cantes a la Lira des dels 16 anys i ara ets el president. Estem parlant d'una entitat cultural de 140 anys d'història.
L'any que ve farem els 140 anys. I moltes corals els celebren amb molta il·lusió, perquè passar del 125, fins a veure la perspectiva dels 150 no és fàcil. Llavors als 140 la gent s'anima a arribar als 150.
Què feu amb la coral la Lira?
Doncs ara hem estat una mica aturats per la Covid, però aquest any hem pogut fer unes parades informatives de caramelles a la plaça del Monestir i la plaça de Barcelona. Van ser unes parades amb un remolc que tenia música i fèiem sonar les nostres cançons i explicàvem què eren les caramelles, perquè molta gent de fora venen a escolar les caramelles de Sant Cugat, perquè les cantem molt bé.
Aquest pròxim any 2022, pensàvem que no podríem fer moltes coses, però ja tenim una primera actuació a Sant Antoni de Vilamajor, després tenim una xerrada amb la doctora musicòloga, Anna Costal, per parlar sobre Josep Anselm Clavé, el 25 de gener i també anirem a Sant Medir. També farem un concert amb la coral de l'Escala, a Tiana, se'ns va acumulant la feina.
Esteu molt sol·licitats, no?
Sí. El que passa és que en els últims anys, allà on anàvem ens deien "compte que els de Sant Cugat ho fan molt bé", perquè hem tingut la sort de ser 40 - 45 cantants, i una massa coral amb aquest nombre no és normal avui dia.
Tots aquests actes, però estan pendent de la pandèmia.
Sí, estem una mica corpresos, perquè tenim molta il·lusió de fer-ho. Estem assajant des del setembre dilluns i dijous, dues hores cada dia, i tenim la sort que el mestre Eloi ens porta amb una mà inflexible perquè fem les coses que diu la partitura i el color de les cançons, que no és fàcil aconseguir això.
Estàs jubilat.
Sí, des del 2010.
Però no pares. Et queda gaire temps lliure a tu?
Això m'ho van preguntar al meu comiat el dia que em vaig jubilar. Em van preguntar com m'ho feia si a les vuit del matí ja estava al despatx i sortia a les set del vespre, amb totes les coses que feia amb la coral, amb els veterans, amb la Regalèssia.
I com ho fas?
Doncs agafant totes les hores possibles per fer-ho. A més, ara tens la facilitat de tenir l'ordinador, que et facilita la feina molt. Abans havies de fer ús del telèfon, anar en persona, era més lent tot. Però bé, es buscava la manera per fer-ho tot.
T'ho preguntem d'una altra manera. Quan tens una estona per desconnectar de tot el que fas, una estona per a tu, què t'agrada fer?
Al meu despatx, que és un lloc que tinc a casa, tinc un radiocasset de cotxe, que fins fa set mesos tenia la del primer cotxe que tenia fins que es va fer malbé i el meu amic, Cisco Tobella, em va regalar una i la tinc posada allà. I escolto cassets antics dels Beatles, de sardanes moltíssimes, etc.
Que no pari la festa, Josep.
Nosaltres ho intentarem. El problema és que ens fem grans, tot i que tenim jovent que empeny i ens engresca.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.