ESCOLTA-HO
imatge antiga de l'exterior del Caballu Petit, a l'avinguda Rius i Taulet, Foto: Cedida
Castañé ha definit com un "privilegi" portar el bar santcugatenc més antic, tot i que ha lamentat que el Bar Catalunya hagi tancat les portes. També ha destacat que es tracta d'un negoci familiar "molt estimat". De fet, quan al 1981 va morir el seu pare, fundador del Caballu Petit, la mare d'en Gabriel, la Montserrat Canals, va agafar les regnes del negoci fins al 1990.
Han passat 31 anys des que que el Gabriel n'és el propietari. Subratlla les ganes amb què ho viu a dia d'avui. "Al principi em deien que estudiés i no em fiqués en aquest negoci d'esclaus", ha recordat que li deien els seus pares.
Preguntat per l'origen del nom del bar, en Gabriel ha explicat que el mot 'Caballu' és en honor als seus avis que es dedicaven al negoci del vi i amb els cavalls el repartien. "Quan els cavalls es posaven tossuts, els meus avis deien 'arre caballu, arre' amb aquesta forma de barbarisme", ha matisat Castañé. "La paraula 'petit' és perquè el meu pare, qui va fundar el bar, era el germà petit i d'aquí ve el nom del bar Caballu Petit", ha conclòs el propietari.
Van ser dels primers bars del país a posar cervesa de barril, Foto: Cedida
Després de 70 anys amb el local en marxa, és lògic pensar que alguna anècdota alberguen les quatre parets del bar. I així és. "Recordo que als anys 60, al bar, vam ser dels primers en tenir televisió i venien molts veïns a veure els concursos o els partits del Reial Madrid, sobretot. També vam ser dels primers, a nivell de tot Catalunya, que vam posar cervesa de barril", ha detallat Gabriel Castañé que ha explicat també que "entre els anys 60 i 70 venien a prendre una cervesa jugadors del FC Barcelona com Eladio Silvestre, José Luis Romero o, fins i tot, Carles Rexach quan feia la mili. Ens van portar uns pòsters firmats i dedicats per a la meva germana", ha relatat el propietari del bar més antic de Sant Cugat.
El bar ha estat testimoni de tots els canvis de la ciutat i de nevades històriques com aquesta, Foto: Cedida
Gabriel Castañé
A nivell de negocis sí [sempre hi ha hagut bona relació], la meva germana no en tenia gaires ganes i jo vaig continuar. Un negoci d’aquests són moltes hores i sempre comporta problemes de famílies i sobretot d’horaris i converses.
Gabriel Castañé
Per vocació al principi no [de seguir amb el negoci], perquè els pares em deien que estudiés i que marxés d’aquí, perquè era un negoci d’esclaus. Però al final t’hi engresques, perquè a més la casa la tenia aquí, i anava veient tot aquest rol, la clientela i la gràcia, i al final t’hi aficiones i li agafes el gust.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.