Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
Sense dubte sí que han incrementat les consultes. El que passa és que hem estat durant uns quants mesos en període d'alarma, amb un confinament molt important, on es van aturar molt les consultes, però no perquè no hi hagués persones que ho estiguessin passant malament, sinó perquè tot es va aturar i, sobretot, l'atenció primària -els metges de capçalera- van haver de deixar de fer visites presencials i, per tant, hi havia molta gent que estava patint, però que no acudia a les consultes i no ens arribava a salut mental. Des que s'ha començat a obrir una mica tot això, sí que estem notant un increment de derivacions de persones que tenen quadres ansiosos, depressius i altres quadres, fins i tot, més greus que estan començant a arribar ara. Arriben, però, amb una mica de retard, podríem dir, perquè ja fa temps que n'estan patint les conseqüències.
Des de quan comencen a arribar casos? És a dir, quant temps aquestes persones han hagut de no poder ser ateses, i a partir de quin moment sí que són ateses?
Doncs probablement s'aturen al mes de març. Allà s'atura tot, i aquí és quan comença a haver-hi aquesta primera onada amb unes conseqüències nefastes per a la població, per als afectats directes de la Covid. No ens comencen a arribar ben bé a les consultes fins passat l'estiu. Per tant, estem parlant que fins a l'octubre i novembre no comencem a veure la gent que ha patit una mort propera i que l'han perduda en unes condicions molt dramàtiques i cruels i això no ens arriba fins cinc o sis mesos després. També persones que han tingut una experiència traumàtica del seu pas per l'hospital, per l'UCI... potser ho van passar a l'abril, però en aquell moment no es va poder atendre i ens comencen a arribar ara. Ben bé sis mesos després.
Ara m'explicava que els pacients tenen depressió, ansietat... Quin tipus de trastorns heu detectat que són els més habituals?
Per una banda tenim els que no arribarien a ser un trastorn, però sí que apareixen símptomes d'ansietat, pors, símptomes depressius, una baixada de l'estat d'ànim, una disminució de la capacitat per experimentar plaer, disminució de la capacitat per relacionar-se amb els altres... Tot això són símptomes. Alguns d'aquests pacients, a més, evolucionen cap al que ja anomenem un quadre pròpiament psicopatològic i, sobretot, trastorns d'ansietat amb crisis de pànic, trastorns depressius...i persones, com et deia, que han tingut una experiència traumàtica, amb molta por a morir, que han estat intubats durant molts dies i que tenen un record traumàtic. Això és el que anomenem un trastorn per estrès posttraumàtic. Aquests serien probablement els quadres més freqüents de les persones afectades directament per la malaltia. Si pensem més en els afectats indirectes, que són els que han patit una pèrdua, estem veient que hi ha casos de dols que anomenem com a "dols complicats", és a dir que l'evolució del dol no està sent l'evolució natural o esperable, sinó que s'està complicant i que està generant una interferència important.
I les persones que no han patit cap d'aquestes situacions però que han de viure igualment aquest confinament també veuen que se'n deriven situacions a tractar?
Sí, sí. Una altra tercera població seria gent que no ha estat afectada directament per la malaltia, ni tampoc una persona propera, però que la situació social, la restricció de les activitats, de l'activitat social, la situació econòmica, els confinaments... Tot això també està passant factura de manera molt important. Si ja abans de la pandèmia, les consultes a l'atenció primària, pràcticament la meitat, ja eren per motius de salut mental, això ara s'està incrementant, i ho estem començant a veure en els metges de capçalera, que tenen dificultat per gestionar tot això i ho han de derivar.
Vostès esperen, encara, que hagi de venir el pitjor? Quina planificació tenen?
El futur que jo personalment anticipo és que les coses aniran a pitjor quant a salut mental, perquè qualsevol situació d'estrès, a mesura que es manté al llarg del temps, les seqüeles que deixa són cada cop més importants. I això va per llarg. No estem parlant que d'aquí a un o dos mesos això estarà resolt, sinó que aquesta situació s'allarga (i ja gairebé portem un any) i, per tant, cada vegada l'afectació serà més important. Segurament, en el moment en què tot això comenci a estar controlat i es normalitzin els serveis d'atenció, és a dir que la gent pugui tornar a tenir disponible el seu metge de capçalera -perquè encara ara hi ha metges de capçalera que estan fent atenció telefònica i no tanta presencial-, tots els casos començaran a arribar amb retard i, per tant, m'espero un increment important a mesura que tot es vagi normalitzant. Com ho atendrem? Doncs, si no hi ha una inversió en recursos per a l'atenció primària, ni per a la salut mental, doncs estarem col·lapsats. S'ha de fer una crida perquè es posin recursos a això.
Tenim la sensació que no s'està parlant suficient de la salut mental. Ens estem protegint molt d'un virus, però on queda el trastorn?
Clar i és un tema de prioritats. Estem patint més per la vida, per conservar-la i, per tant, això passa per davant de tot. Té a veure amb el fet que s'atenen les coses que són immediates i urgents (com ha de ser), però la contraprestació d'això és que els aspectes relacionats amb la qualitat de vida, que tenen a veure amb la satisfacció per la vida i els estats d'ànim, no és la prioritat perquè estem salvant vides, encara, estem intentant que la gent no es mori, aquesta és la preocupació principal, i entenc que ha de ser aquesta, però hem de ser conscients que hi ha una sèrie de demandes que no les estem podent atendre suficientment bé.
I quina societat quedarà de tot plegat?
És molt difícil fer estudis de futur, però s'espera és que surtin més casos. Quan hi ha hagut situacions similars en què hi ha hagut catàstrofes i situacions socials molt desavantatjoses o desfavoridores, amb el temps, a llarg termini s'ha vist un empitjorament de la qualitat de vida i de la salut mental de les persones afectades. Per tant, també passarà aquí. Quin serà l'abast d'aquestes afectacions? És difícil de predir, però seran importants segur.
A la gent li agrada el teletreball en general perquè així s'evita el contacte amb la gent i la por que genera?
Hi ha de tot, però els éssers humans necessitem estar actius, sortir i relacionar-nos amb altres persones, tenir contacte social i, per tant, crec que majoritàriament el teletreball i el confinament es viu de manera negativa. És veritat, però, que hi ha persones que pel seu tarannà o per les seves pròpies dificultats a l'hora d'assumir responsabilitats fora de casa, fent atenció al públic o relacions interpersonals, la situació de confinament els evita haver d'afrontar tot això. Sí que és veritat que hi ha una part de la població que es pot sentir còmode amb la situació de teletreball i confinament, però si miréssim en conjunt, crec que la major part de la gent ho viu amb cansament, amb certa irritabilitat i amb ganes de què això passi i que puguis tornar a tenir llibertat per sortir, per relacionar-te i per anar a la feina amb condicions normals.
Aquest augment de pacients el tenen quantificat?
No és possible quantificar-ho, sobretot malauradament, perquè hi ha molts casos no detectats. Hi ha molta gent que està patint i que ningú ho sap que està patint. Ells sí, però ni l'atenció primària, ni l'especialitat en salut mental, perquè no ens han arribat, encara, aquests casos. Es parla de què hi ha un increment d'un 30 o 40% de quadres ansiosos i depressius en la població, però això és una estimació. També s'ha fet una estimació de l'increment de la taxa de suïcidis, per exemple, però donar una dada en concret, en l'àmbit de Catalunya és difícil de trobar encara. És difícil donar dades, però la impressió i el que ens està arribant i és lògic, perquè és esperable, és que està havent-hi un increment considerable.
La majoria són pacients nous?
Sí, exacte. Són persones que mai no havien requerit atenció específica en salut mental perquè tenien una salut mental confortable i tenien recursos personals per fer front a l'estrès de la vida, però ara estem exposats a una situació excepcional, que posa a prova els teus recursos i és molt difícil de portar. Així que sí, molts dels pacients que arriben són nous. També hi ha l'altre tipus de població que és la que ja patia algun trastorn mental, que s'ha vist impedida de rebre els tractaments que havien de rebre, de fer els seguiments presencials que s'han de fer i que, a més, el mateix estrès que et pot afectar a tu i a mi també, els afecta i, per tant, empitjora la patologia de base. Hi ha molts casos que estem veient en salut mental de persones que durant el confinament han empitjorat. Treballo també en la unitat de trastorns alimentaris i és un dels casos que més empitjorament hi ha hagut durant l'aïllament a casa.
Què ha de fer la persona que té un problema, que està angoixada... Quins són els recursos que té el seu abast?
La via habitual és la d'anar a consultar el metge de capçalera i cal insistir a demanar visita, encara que sigui a través d'un contacte telefònic, i explicar la seva situació i què està passant perquè el metge de capçalera tingui eines i elements per poder-ho derivar als recursos de salut mental. És una via molt habitual i freqüent. El tema és l'accés al metge de capçalera i, per tant, la persona afectada ha d'insistir. Però insisteixo que si no es posen recursos, salut mental quedarà col·lapsada, igual que està la primària i, per tant, el derivaran, però s'ha d'atendre amb un temps prudencial. No té sentit esperar tres mesos per ser atès. Hem d'aconseguir que hi hagi prou recursos per poder atendre les persones.
Un mateix com detecta que està malament?
Hi ha indicadors com la pèrdua d'il·lusió, la pèrdua de les ganes de fer coses, el nou gaudir de les coses com les gaudies abans, la irritabilitat, estar molt irascible, notar que tens una reacció desmesurada davant de petits estressors que normalment no t'afectaven i ara et genera una ansietat important, si tens problemes per dormir o tenir pensaments molt negatius, començar a sentir certa desesperança o pensaments molt catastròfics o derrotistes... Tot això són senyals d'alarma que vol dir que realment aquesta situació d'estrès t'està començant a afectar en la teva salut mental i si no reps l'ajuda necessària, anirà empitjorant.
Ignasi Garrido
No es possible quantificar perquè hi ha molts casos no detectats. Hi ha molta gent que està patint i no ho sap ningú. Es parla d'un increment d'un 30 o 40%, però són estimacions.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.