Inicia sessió 
Registra't
El doctor Jaume Bantulà
Malauradament, continua emprant-se però també és veritat que cada vegada hi ha més escoles que es plantegen que precisament no es pot educar d'aquesta manera tan passiva. Al mateix temps, hi ha estudis que corroboren que la necessitat de fer molt exercici físic repercuteix positivament en el rendiment i en els aprenentatges.
Sempre ens emmirallem molt en els models educatius dels països del nord d'Europa. Algun dia podrem aspirar a tenir un model educatiu semblant?
Seria bo que fos d'aquesta manera. A molts d'aquests països, posem pel cas Finlàndia, fins als set anys no van a escola. Aleshores, als nou anys són els que tenen una capacitat lectora més important en l'àmbit mundial. En canvi aquí estem fent que a nens de P-3 ja se'ls vulgui ensenyar a llegir i a escriure. Probablement, pel fet de ser del nord d'Europa, ens podríem començar a plantejar fòrmules molt canviants al nostre sistema educatiu.
Pel que fa escolaritzar els infants a partir dels set anys, com podrien les famílies tenir els nens a casa fins a aquesta edat?
Hauria d'haver-hi tota una sèrie de mesures, de conciliació de la vida laboral, hi haurà d'haver permisos, poder gaudir de la paternitat i la maternitat, i fer precisament que tot el que és la criança, fos molt més present a la nostra societat.
A l'altra cara de la moneda: els professors. Considera que ja els estudiants per ser mestres s'estan formant en aquestes dinàmiques educatives del futur o que a les facultats encara se segueixen impartint els mateixos preceptes?
La universitat és molt conservadora. En aquest sentit, en moltes ocasions es reprodueixen els models i es perpetua la càtedra, la cadira des d'on impartir el saber i el coneixement. Però, també és veritat que cada vegada hi ha més transformació dels sistemes d'aprenentatge i que aquest es fonamenta i se centra en el propi estudiant.
La societat reconeix més positivament els joves que van a la universitat que aquells que acaben optant per un cicle formatiu? Com s'hauria de revertir aquesta situació?
És cert que pensem que tots els estudiants han d'anar al sistema universitari, i probablement això no té perquè ser així. Al mateix temps, amb tot aquest recorregut d'ensenyament obligatori, també el que fem és desmotivar i fer que molts infants perdin el contacte i l'interès per estudiar. L'únic que fem és perpetrar, potser perquè a nivell laboral no hi ha feina, que continuïn estudiant i formant-se. Això si no parteix d'una motivació intrínseca del propi estudiant moltes vegades està abocat al fracàs. Seria molt més útil pensar en uns bons sistemes, ja que en comparació amb Europa no estem en la línia d'oferir que els joves a unes edats s'incorporin al mercat laboral. No tot passa per la universitat.
Als infants se'ls fa triar massa aviat què volen fer?
Probablement sí. Hi ha molta desorientació, molta manca de tenir clar el que es vol, i això probablement també passa per una situació en què, si retrocedim en el temps, no hi havia tantes carreres universitàries. Actualment, el mapa universitari contempla més de 400 o 450 graus. Triar dintre d'aquesta selva es fa realment difícil. Al mateix temps, moltes vegades tampoc es veu clara la vinculació de per què m'ha de servir tota aquesta formació universitària.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.