Esther Salat: 'El curs que ve s'ha de resoldre el problema d'equilibri de places escolars'

Esther Salat assegura que la intenció de l'Ajuntament és que la 13a escola entri en funcionament en mòduls prefabricats el curs 2019-2020 i, amb ella, es resolgui el problema de manca de places en la preinscripció. En una entrevista a Cugat.cat, la regidora d'Educació ha admès també que el nou edifici de La Mirada no estarà llest l'any vinent, però assenyala que els mòduls estan preparats per aguantar un altre curs. Salat ha parlat també de 'l'atractiu' de Sant Cugat, tant per a pares com per a institucions que volen posar en marxa projectes educatius, i ha remarcat el compromís de l'Ajuntament en aquest àmbit, 'tot i que no sigui una administració educativa'.

Escolta-ho

Com dóna el tret de sortida Sant Cugat a aquest curs escolar?
Com sempre, amb il·lusió i reptes pendents. Sobretot amb ganes de recuperar la normalitat, que no torna a la ciutat fins que nens i joves són a l'escola.

Quins són els punts calents en Educació aquest curs?
Pel que fa a primària tenim clar que volem que el Departament es comprometi que de cara al curs vinent hauríem de tenir o un embrió o els primers grups de la 13a escola, que hauria d'estar al centre. Hem posat a disposició d'Ensenyament fins a quatre terrenys que compleixen els requeriments i correspon als tècnics decidir quin és el millor.

Més endavant, també tenim un repte important als grups intermitjos. El decret Wert va fer que no es creessin nous equipaments, sinó que s'obligava a incrementar la ràtio i ho vam patir molt perquè a Sant Cugat hi ha més matrícula viva, és a dir peticions que vénen una vegada s'ha esgotat la preinscripció. No es poden preveure només les necessitats de les grans entrades, com P3 i 1r, sinó que hi ha infants que es van incorporant o que marxen.

Cal incrementar places, però també som un municipi atractiu per a les ciutats del voltant en quant a projectes educatius i si en generem massa, podem crear un efecte crida que dificulti les segones i terceres opcions de famílies del municipi.

Volem generar noves places d'escoles bressol. Tenim terrenys definits, però s'ha de fer d'acord amb el departament d'Ensenyament, que ha de treure el mapa escolar que defineix les necessitats de cada zona.

L'opció de l'Ajuntament per a la 13a escola és el centre. Podria anar al parc de Ramon Barnils?
N'hi ha un parell prop de la zona de l'Eixample, un altre prop de Sant Francesc, a Coll Favà, al CAP de la Mina... S'han d'analitzar, no donem per més bona una que l'altra. La voluntat és que siguin al nucli urbà i que les famílies que viuen al centre i no tenen vehicle privat hi puguin anar a peu.

Serà l'últim curs amb mòduls a la Mirada?
Estem acabant la publicació de la licitació de l'avantprojecte constructiu. És impossible poder-ho fer de cara al curs vinent, de fet ja fa temps que vam deixar aquest escenari perquè han sorgit obstacles en els tràmits per tirar-ho endavant, especialment les reformes a les lleis d'arquitectura i contractació.

En dos mesos tindrem el projecte de construcció i ja sabrem en quant de temps es pot construir. Això sí, als terrenys provisionals ja hi ha la previsió de creixement perquè s'hi estigui un any més.

Amb la nova línia de la Mirada, podem dir que Sant Cugat ha superat la fase dels cursos bolet?
Absolutament, i aquesta era la nostra intenció. De fet, les escoles les ha de construir el departament i en aquest cas la construirà l'Ajuntament i això és perquè som conscients de la situació i vam fer un esforç per prioritzar l'escola davant d'altres equipaments. Volíem que els projectes educatius fossin de qualitat i ni increments de ràtio ni cursos bolet són bones solucions.

Vam cedir el terreny amb el compromís que aquests infants podrien començar la primària al nou edifici, però la Generalitat ens va dir que no tenia prioritat perquè es posaven per davant les escoles que encara estan en mòduls prefabricats o barracons. La nostra escola estava al número 86 de prioritat, perquè n'hi ha que porten més de 10 anys.

Això no podia ser, perquè podem endarrerir un any o dos el trasllat al nou edifici, però més no. Ens plantejaven un escenari que per nosaltres era dramàtic, ja que la primària no hi cabia i hauríem d'anar a posar mòduls en un altre lloc.

Com és la sintonia amb el Departament després dels problemes a La Mirada?
La sintonia sempre ha sigut bona. Només així podem compartir objectius. És la prioritat de tothom, però tot ve d'una dificultat econòmica. L'entesa sempre ha sigut molt bona i molt cordial i se'ns ha agraït que exigim des de la coresponsabilitat.

És el cas de La Mirada que quan vam saber que començaria el curs amb retard vam parlar amb el departament per oferir l'espai que volguessin. És el mateix que vam fer amb el Leonardo, que es va poder prioritzar perquè l'Ajuntament va fer una aportació addicional de 800.000 euros. Les obres que s'han pogut fer és perquè s'ha fet un esforç, que no només fa possible que tinguem els equipaments sinó que generen moltes altres oportunitats.

Al Leonardo tenim un pavelló que gaudiran els alumnes però també la ciutat. És optimització de recursos i sinergies en l'àmbit esportiu i educatiu.

En el cas de la Mirada és l'Ajuntament qui licita i qui defineix el projecte de construcció. Això ens permet adaptar-nos a aquesta reivindicació que tenim com a ciutat pel que fa a innovació educativa. Ja fa temps que diem que podem demanar a les escoles que canviïn mètodes, materials i visions, però les parets condicionen. I aquest diàleg entre arquitectura i pedagogia és absolutament necessari. Al país no hi ha hagut tradició en aquest àmbit. Li donen les claus a l'equip directiu i aquest adapta el projecte a l'edifici.

En canvi ara el projecte ha estat fet de la mà de l'equip directiu. Hi havia un decàleg de les 10 coses bàsiques que havia d'incloure aquest edifici. Encara no ho teníem tot tancat, però ja havíem fet tres reunions entre arquitectes i equip directiu i ara en farem una altra. I això només s'ha pogut fer perquè l'Ajuntament ha liderat aquesta transformació, de la mà del departament d'Ensenyament. Ja no és una escola més que la podríem construir a qualsevol lloc. Això és una oportunitat immensa i per això només ja ha valgut la pena.

A Sant Cugat hi ha molts centres educatius amb una diversitat àmplia de projectes pedagògics. Es reclama més varietat per a nous projectes educatius. Tenen sobre la taula nous projectes educatius?
Aquest curs comencem amb dos centres nous, el Liceu Politècnic que es trasllada de Rubí i que amplia el projecte als batxillerats. Moltes famílies a Sant Cugat feien confiança a aquest projecte, jo diria que més de la meitat tornaran a estudiar al seu municipi, cosa que és molt positiva. Tenim també una nova oferta en formació esportiva de formació professional, la ANEFF.

Som atractius per a les famílies, però també ho som per a moltes institucions. Cada mes o cada dos mesos hi ha una proposta d'institució, de cooperativa de pares o professors que busquen terrenys i equipaments per instal·lar el projecte educatiu aquí.

S'ha parlat molt de si Sant Cugat hauria de mantenir zones d'escolarització o s'havia de fer zona única, com està la situació?
L'encàrrec que s'ha fet al consell escolar municipal és debatre i analitzar a fons. S'han fet un parell de sessions amb experts i l'experiència que hem tingut és que la zonificació no era el problema, era la manca de places. I fins que no hi hagi una oferta equilibrada de places difícilment la zonificació funcionarà.

La idea és que durant aquest 2018 ja hi hagi una proposta que s'elevi al Consell Escolar.

La tria del model està previst que sigui abans o després de solucionar el problema de les places, que és a llarg termini?
La nostra voluntat és que el problema de les places no s'allargui i que el setembre que ve poguem tenir la 13a escola. Encara que no hi hagi pressupost per construir escoles, els recursos per escolaritzar hi són i el departament té aquesta prioritat. No serà en les circumstàncies idònies que serien tenir l'escola construïda quan els nens comencin però el departament, si té necessitats, hi posarà els mòduls.

Les places hi seran. Com serà el procés de construcció és un altre element. Però també cal tenir en compte que els mòduls que acullen les escoles són d'altíssima qualitat, que tenen aire condicionat, que estan fabricats especialment per acollir infants d'infantil i primària. No són només dignes sinó que compleixen tots els requisits perquè els infants tinguin una escolarització d'absoluta qualitat.

Què espera com a regidora d'Educació per aquest curs?
Espero poder acompanyar els projectes educatius. No som administració educativa però hi dediquem molts recursos. Volem posar la mirada en les famílies que necessiten més recursos, aquest curs iniciem un nou sistema d'ajuts dins el Pla de Garanties Educatives per cobrir les necessitats de llibres escolars, materials i sortides.

És un ajut que oferia el ministeri d'Educació i que va deixar d'oferir. Inicialment teníem una partida de 9.000 euros que ha anat apujant fins a més de 20.000 euros que donàvem a les escoles en funció de les necessitats que tenien. Ara ho convertirem en un ajut universal amb una partida de 70.000 euros perquè les famílies puguin disposar d'aquest ajut. Això correspondria al ministeri, però quan els vam demanar explicacions ens va dir que havia estat delegat a les comunitats autònomes. Però ho han fet sense afegir-hi cap pressupost i això és una delegació difícil d'abordar.