Inicia sessió 
Registra't
L'alcalde, Josep Maria Vallès, i el president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, en una visita recent a Waterloo / Foto: Cedida
Quan es va canviar el requisit del padró?
A finals de 2008 el govern espanyol i català van acordar que els ciutadans podrien accedir a pisos de protecció oficial amb tres anys d'empadronament i no amb els 10 anys fixats fins llavors. Un acord, però, que en aquell moment ja no va agradar a CiU, que considerava que era "irresponsable" com va exposar l'excaldessa Mercè Conesa, llavors tinenta d'alcalde de Territori, en una entrevista a Ràdio Sant Cugat. Aquest posicionament contrari dels convergents va allargar-se durant cinc anys i, fins i tot, el 2010, Sant Cugat va acordar tenir un nou Registre Municipal de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial que permetia que l'Ajuntament continués mantenint els requisits dels 10 anys de padró per accedir a un pis de Promusa. La situació, però, va canviar, definitivament el 2013 quan l'empresa municipal d'habitatge, Promusa, va rebaixar, finalment, de 10 a tres els anys d'empadronament per optar a pisos de protecció oficial de compra (HPO). La nova condició la va anunciar, llavors, el consell d'administració de l'empresa pública i es va defensar com a necessitat "per solucionar els problemes d'accés a l'habitatge". Una postura que va explicar el llavors regidor d'Habitatge de CiU, Raül Grangé.Reaccions polítiques
La CUP ha estat la primera força a posicionar-se en contra de la proposta. "No respon a les lògiques contemporànies de mobilitat ni a la realitat de Sant Cugat, on els joves de 25 a 35 anys ja han marxat i han de poder accedir a l'habitatge públic", ha declarat aquest dijous el portaveu dels cupaires, Marco Simarro, en una atenció als mitjans.A més, a través d'un comunicat, els anticapitalistes han titllat l'anunci de "maniobra de distracció" i han lamentat que Junts eviti abordar "qüestions de fons com la limitació dels preus de l'habitatge o la regulació dels lloguers de temporada, que a Sant Cugat s'han multiplicat per deu en cinc anys".
En Comú Podem també s'oposa a la proposta de Junts perquè consideren que aquesta mesura no fa més que complicar l'accés a l'habitatge per a la gent treballadora, en especial aquelles persones que han de canviar de municipi per raons laborals o de millora de la qualitat de vida. A més, des d'En Comú Podem apunten que la proposta "desvia l'atenció del problema real", que és "l'especulació immobiliària", i no soluciona la falta d'habitatge públic. En lloc d'augmentar els requisits d'accés, proposen ampliar el parc d'habitatge públic, regular els preus i mobilitzar els pisos buits, garantint l'habitatge com "un dret i no un privilegi".
En declaracions a Cugat Mèdia, el regidor d'Habitatge, Francesc Duch, ha expressat que qualsevol mesura que resulti "discriminatòria" seria rebutjada. No obstant això, si l'objectiu és evitar que els santcugatencs hagin de marxar de la ciutat per la manca d'habitatge assequible, Duch ha indicat que podria ser valorada. En tot cas, ha remarcat que la solució al problema de l'habitatge no passa només per modificar els requisits d’empadronament, sinó per impulsar polítiques que augmentin el parc d’habitatge públic, regulin els preus i ofereixin alternatives assequibles.
Josep Maria Vallès
Amb aquesta proposta volem prioritzar a aquells santcugatencs que porten més anys vivint a Sant Cugat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.