Inicia sessió 
Registra't
Els comuns han tornat al ple aquest mandat. Quin Sant Cugat s'han trobat després de quatre anys sense representació?
Hem trobat un Sant Cugat bastant diferent, la veritat. Sant Cugat és una ciutat que ara mateix ja és una gran ciutat o sigui que s'ha transformat en molts elements. Això vol dir que també s'ha transformat la política.
La nostra ciutat s'ha de preparar per aquests grans reptes que el capitalisme prepara per a les grans ciutats: la desigualtat, el repte climàtic, l'individualisme... I jo crec que la política una mica s'ha adaptat també a aquesta nova manera de ser de les ciutats. Tenim una política molt més professionalitzada. Ara mateix tots els regidors del govern estan a temps complet i molts de l'oposició també ho estem. I això fa que a vegades la manera en què parlem entre nosaltres no siguin els que realment a la ciutat l'importen.
Necessitem que la política municipal torni a ser aquella cosa més amable, que tingui més en compte la ciutadania, que parlem més des del resoldre les coses i no tant des del màrqueting i des dels titulars. Jo crec que aquest ha estat el xoc amb el qual m'he trobat, que la política es fa molt més des dels titulars i menys des de les solucions reals.
El ple ha aprovat diverses propostes dels comuns com garantir el confort climàtic a les escoles o implantar un pla comunitari de salut mental per joves
N'hi ha hagut algunes que, per nosaltres són importants, que s'han aprovat i que efectivament crec que estan generant canvis i per això estem en política, diguéssim, perquè al final la ciutat millori per a tothom. I jo crec que l'exemple de les ombres a les escoles i la climatització dels centres escolars és un molt bon exemple.
Nosaltres ja vam arribar i vam dir que això ha de ser una prioritat d'aquest mandat i volem que sigui la primera moció que es presenti. I sort que ho vam fer perquè efectivament en un any hem pogut avançar en molts d'aquests temes i s'han pogut construir i començar a fer pèrgoles, ombres, climatitzacions escolars... Ens hauria agradat que l'equip de govern ens tingués més en compte a l'hora de fer aquestes qüestions i no assabentar-nos de les obres per la premsa i aquestes coses, però és la seva manera de fer.
Del pla de salut mental per a joves no tenim gaire informació de si s'ha fet alguna cosa o no. Vam parlar també del tema dels equipaments. Tenim uns edificis municipals que ara mateix molts estan buits i no tenen ús definit. I nosaltres vam proposar que es parlés d'aquests equipaments, parlar quines són les necessitats que tenim.
Tenim una ciutat que està molt centralitzada, que només tenim en els barris equipaments culturals, però no n'hi ha equipaments cívics. Ens falta que els equipaments esportius de la Floresta estiguin al mateix nivell que els del centre. Ens falta que Volpelleres tingui espais comunitaris, que ara mateix no n'hi ha. Parlar d'equipaments per a nosaltres és una prioritat i se'ns va provar una emoció i no s'ha fet res.
Després hi ha mocions com la dels vehicles compartits que ni tan sols es van aprovar, que van considerar que no era prioritari, que no era la seva manera de fer política el govern. A nosaltres som conscients que perquè una moció s'aprovi el govern hi ha d'estar d'acord. Llavors en aquesta bretxa estem a l'hora de fer propostes i a l'hora d'intentar millorar la ciutat.
Quins podrien ser els reptes dels comuns en aquest mandat? Tenim un govern, amb Junts i ERC, que va fer una clara aposta per augmentar la inversió en drets socials.
Els grans reptes de Sant Cugat són els de qualsevol gran ciutat, ara mateix, que són la desigualtat, el repte climàtic i l'individualisme. Jo sempre ho defineixo d'aquesta manera.
La nostra ciutat ha perdut aquest element de comunitat que feia que ens cuidéssim més vegades l'uns als altres, que siguem més veïns i no tant persones que ens anem trobant al llarg de la nostra vida. Per tant, jo crec que és molt important que ens posem el focus aquí, en la inversió en serveis socials, en la inversió en espais que generin més comunitat, que facin més barri, que estiguin més descentralitzats.
Aquest és el gran repte també a l'hora de parlar de la mobilitat, una mobilitat que no sigui tan individual i que sigui molt més col·lectiva. Necessitem que Sant Cugat sigui una ciutat millor des d'un punt de vista compartit i no tant orientada a satisfer les expectatives de cadascú per si sol, sinó que puguem avançar com a veïns i veïnes.
Quin semàfor verd li posaria a la seva gestió en l'oposició i també quin gomet vermell es posaria fent autocrítica?
Una dels meus principals gomets verds és d'haver situat el tema de les ombres a les escoles. En un principi i al final és la nostra actitud que tenim d'intentar que les mocions surtin endavant, no? Per a mi aquesta és una de les de la marca de la casa, diguéssim.
Gomet vermell. Crec que com a espai polític sovint tenim molt poc vincle amb el conflicte social que passa a la ciutat. A la ciutat passen moltes coses i tot són conflictes, tot són relacions que necessiten solució. Jo crec que hem estat un temps, i seguim estant-ho, una mica desconnectats com a espai polític d'algunes de les coses que passen a la ciutat i en aquest sentit necessitem posar-nos més al centre i centrar-nos menys en la institució i més en el que passa al carrer.
Em pots posar algun exemple d'aquests espais on han estat menys vinculats?
En qüestions esportives hi ha molts elements que els clubs estan reivindicant, que tenen situacions que són rellevants i que cal posar-hi el focus, i reconec que en els últims anys els comuns no hem tingut aquest vincle amb els espais esportius i amb els conflictes que hi ha a la ciutat.
Com ho ha fet Junts fins ara i el seu soci de govern?
La política ara mateix està molt enfocada al titular i al màrqueting. I jo tinc la sensació que en aquest any i poc que portem de govern tenim un govern que ha gestionat la ciutat, que vol tirar endavant la ciutat, però que ho ha fet molt a cop de titular, que ho ha fet molt a cop d'efecte.
Cada vegada que hi havia un conflicte, un problema, una situació, ho intentava resoldre amb un cop d'efecte, amb una nota de premsa, amb un comunicat, amb algun vídeo a xarxes, alguna cosa d'aquest estil, no? I, per tant, es fa política més en base al relat i a la narrativa del moment i no tant en una visió estratègica de cap a on es vol portar la ciutat en els propers 10 anys, no?
Portem un any i mig de mandat i no tenim pla d'acció municipal, no? O sigui, no tenim una orientació clara de cap on volem anar, no? No hem parlat encara del pla d'equipaments. Hi ha qüestions estratègiques de fons com un pla de mobilitat, etcètera, que està costant i que sembla que no se'n pugui parlar. Però, en canvi, sí que hem parlat molt d'alguns bolets, de coses concretes i de cops d'efecte, de la biblioteca, del centre d'art, de la segona residència... Des del meu punt de vista, frega la improvisació, sembla que davant de cada problema el govern decideixi quin cop d'efecte fem per tapar això o per solucionar això, en lloc de tenir una mirada llarga i un horitzó, com deia, de ciutat.
Li preguntava també per la gestió que ha fet Esquerra.
Crec que Esquerra ha estat bastant desapareguda. Potser per això n'he parlat poc, perquè ara mateix a Esquerra Republicana sí que és cert que hi ha alguns elements que sort que hi són perquè efectivament en qüestions de drets socials, en qüestions d'habitatge... Si no, crec que encara seria pitjor.
Però penso que també són esclaus o ostatges d'aquesta política del relat. Està costant molt que Esquerra Republicana incorpori en la visió de la ciutat un horitzó de prosperitat per a Sant Cugat. Suposo que és directament perquè el govern no té aquest horitzó.
Parlant de cops d'efecte, Torre Negra. En un context de dèficit, com s'ha d'abordar el debat sobre els drets compensatoris als petits propietaris de Torre Negra quan el litigi ja ha suposat una sagnia econòmica per a la ciutat durant 30 anys?
Des de la perspectiva, primer, que els drets compensatoris no són tals. Mai ha estat urbanitzable i aquí no hi ha un prejudici, diguéssim, amb la nova formulació urbanística. A partir d'aquí, clar que s'han de definir usos i clar que hem de decidir què fem amb tot aquell terreny i quina funció en tenim.
Però per tenir un espai verd o cuidat, tampoc no té per què ser públic. És a dir, si és comú, si té un ús per tothom, també pot obligar el privat a gestionar-ho. Parlem, no? La solució serà dialogar, serà parlar-ho. I en tot cas si hi ha d'haver alguna expropiació, que jo no crec que ho haguem d'expropiar tot, haurà de ser en base al cost que tenen ara les parcel·les i no la que haguessin pogut tenir. Hem de poder ser realistes en aquest sentit.
No haurem de pensar en aquests 400 milions que reclamen els petits propietaris
Jo crec que no. Si hi ha algun d'aquests propietaris que no es vol fer càrrec de l'ús que té el seu terreny i prefereix que hi hagi una expropiació, que hi hagi una permuta, ja en parlarem. Jo crec que hi ha moltes maneres de compensar-ho i de buscar la millor gestió d'aquest paratge.
Com ha rebut el seu partit la notícia que Sant Cugat tindrà un partit judicial propi i podrà tenir uns jutjats de primera instància i instrucció?
En aquest consens que deies que existeix pel que fa als jutjats, però també pel que fa a l'hospital, nosaltres hem estat una mica la nota discrepant, segurament. Perquè al final sí, clar, que estem d'acord que la ciutat ha d'avançar i ha de tenir aquests serveis de qualitat, però estem d'acord per la qualitat del servei i la dignitat del servei, i no perquè sigui propi.
I en aquest sentit, a nosaltres ens sembla que és una bona notícia si això ens serveix per despressuritzar els jutjats de Rubí i que, per tant, són jutjats que ara mateix estan en molt baixa qualitat perquè es duguin a terme els judicis, que el personal que hi treballa està en uns espais molt poc dignes. Si fer una nova seu judicial o fer un nou partit judicial ens ajuda a que aquest servei sigui millor, efectivament, estem d'acord.
Però això vol dir també que calen recursos per fer-ho, no només crear un partit judicial, que és el que crearà els pressupostos de l'Estat. Ara caldrà que tant la Generalitat com l'Estat hi posin els calerons també i que puguem, si s'ha de construir una nova seu, contractar més personal si s'ha de dignificar les condicions de treball de les persones.
I que genera un enclavament policial i judicial a l'avinguda de Can Volpelleres amb la comissaria dels Mossos, la futura comissaria de la policia local. Cal donar solucions de mobilitat, també.
Exacte, és el que anava a dir. Tenim allà dues estacions, una de Ferrocarrils i una de Renfe, que estan molt mal connectades i que necessitem, per tant, parlar de l'intercanviador d'allà. Això també ara mateix depèn de la Generalitat. Necessitem que el bus que arriba fins allà no doni 200.000 voltes per arribar-hi. Necessitem que hi hagi un carril bici digne i decent fins a aquell punt. Hi ha molts elements que caldrà parlar-ne.
I en aquesta llista de bones notícies quedarà pendent La Mirada. En el cas que finalment vagi a la Guinardera, com ha de ser aquesta integració d'aquesta escola?
Per a mi, una de les qüestions més prioritàries pel que fa a La Mirada, i de fet totes les escoles, és poder pacificar el seu entorn. Estem fent una escola amb una solució que no és òptima en aquest aspecte, que pot abocar molts pares i mares a portar els seus infants en vehicle privat, perquè queda allunyat del barri, etc. I per tant, per a mi el primer ha de ser elaborar aquest camí escolar que uneixi l'escola amb el barri. Donar-li entorn també a l'escola. Allà no hi ha res gairebé, però hi poden haver coses.
Busquem la manera d'integrar també l'escola en aquest "hub" esportiu de La Guinardera, busquem la manera que allà s'incorporin més serveis i inclús, perquè no habitatge. Necessitem ulls, persones que estiguin fent vida al voltant del camí escolar, que hi hagi comerços, que hi hagi parades de bus, que hi hagi gent que hi passa, perquè això és el que fa segur un camí escolar, que hi hagi ulls i hi hagi adults fent la seva vida al voltant veient com els infants van d'un lloc a l'altre i no que passin per un pont d'una autopista sense que ningú vegi el que està passant. Per a mi aquesta és la prioritat, a part que l'escola ha de complir els requisits de projecte educatiu.
I per fer aquesta vida més comunitària també ens mereixeríem un transport públic de qualitat. Estem a l'espera de l'assumpció d'aquesta responsabilitat per part de l'AMB...
Tinc la sensació que, igual que en altres qüestions, no ha estat prioritari durant molts anys a la nostra ciutat el tema del transport. Ja sabíem des de, ja no dic l'anterior mandat, és que des de molt abans que aquest contracte caducaria i que aquest contracte estava en mans, que ja era competència de l'àrea metropolitana, des del 2010-2011.
Llavors, com pot ser que estiguem a aquestes alçades i que s'estiguin negociant a última hora? Que el govern anterior arribés a un conveni, que aquest govern hagi decidit tirar enrere aquest conveni i fer el seu propi perquè no els agradava l'altre... Ostres, jo trobo que és un element sobre el qual hauríem d'estar construint un gran consens de ciutat des de fa molts anys. I ara anem tard.
I tinc la sensació que és perquè sembla que l'usuari del transport públic a la ciutat sigui menys rellevant. Que quan parlem de la mobilitat parlem amb els cotxes i parlem de l'aparcament i a vegades no tenim molt clar qui és l'usuari del bus a la nostra ciutat, que són principalment dones, infants i gent gran. Llavors penso que hem de poder posar la prioritat aquí.
El problema de la xarxa no està només en que tinguem uns vehicles antics i que necessitem solucionar això al més aviat possible. Està principalment en que tenim un problema de freqüències, tenim un problema de coneixement de la línia. Jo crec que si preguntes a la gent pel carrer quantes línies de bus hi ha a Sant Cugat o d'on va la línia 1 o la línia 2, gairebé ningú t'ho sap explicar.
I un problema de territori, perquè a les Planes el problema és endèmic.
Evidentment, hi ha un element de barris i de centralització de la nostra ciutat. Per tant, hem de poder fer una reflexió de fons sobre quina és la xarxa de bus que mereix la nostra ciutat, que mereixen tots els ciutadans de la nostra ciutat. No l'hem de fer com a alternativa al cotxe, només, sinó que, en tot cas, el cotxe hauria de ser l'alternativa a una mobilitat col·lectiva a la nostra ciutat.
En emergència climàtica, quines assignatures tenim pendents?
El repte és la mobilitat, que és allò que podem fer sobretot des de les ciutats. El nivell de contaminació, el nivell de partícules en suspensió, el nivell de bloqueig que té la nostra ciutat i de desigualtat que genera la mobilitat que fem a la ciutat és insostenible, i per tant, jo crec que aquí està el principal repte, que és on ens hi hem de posar.
Hem de parlar d'electrificació, sí, efectivament. Hem d'anar a un model de vehicle elèctric, però hem de parlar també, i torno al concepte aquell d'abans, el vehicle compartit. No pot ser que la solució sigui comprar un cotxe car, comprar un endoll a casa teva i carregar el teu cotxe, o que la solució sigui posar 100 carregadors Tesla a la nostra ciutat.
Necessitem que la mobilitat sigui també compartida, sigui també comunitària, que ens puguem fer càrrec els uns als altres, entre veïns, dels trajectes que fem, i això requereix un canvi cultural molt important. Tinc la sensació que aquest govern no està fent aquest canvi de xip, que prefereix, com deia, electrificar, però no donar-li aquesta visió molt més comunitària del que hauria de ser la mobilitat.
No s'aposta per una xarxa de bus de la manera que a nosaltres ens agradaria. Se'ns va tombar aquesta moció per crear un sistema de cotxe compartit, com una espècie de bici però de cotxe elèctric a Sant Cugat. Seguim tenint una xarxa de bicicleta que és una autèntica gincama, de trossos que no hi ha carril bici, de carrils bici en forats.
Els bicibox ens estan generant moltíssims problemes als usuaris de la bicicleta. És a dir, que crec que no hi ha aquesta concepció d'anem a posar aquí el focus i seguim amb la idea de anem a posar pàrquings dissuasoris per al cotxe, anem a buscar la manera que el vehicle privat es pugui connectar, etc.
Quart CAP o hospital lleuger?
Una mica el que dèiem abans com amb el partit judicial i el jutjat. A mi el que m'interessa és l'atenció primària. A nosaltres el que ens interessa és que puguem evitar la malaltia. A la salut comunitària, la salut pública i l'atenció primària, aquí és on ha d'estar la prioritat.
Que ens pot fer falta un hospital? Sí, clar que sí. Un hospital lleuger, diguem-li com vulguem. Però si l'hem de fer, fem-lo amb la vista posada en que això ens serveixi per millorar la primària, que ens serveixi per alleugerir la pressió que hi ha ara mateix sobre la primària i no tant per alleugerir la pressió hospitalària que pot tenir ara mateix l'Hospital de Terrassa.
Si es fa des d'aquesta perspectiva de pensar en l'alleugeriment de la primària, nosaltres hi serem i evidentment creiem que pot ser una bona solució. Ens fa falta que els CAP que tenim ara mateix estiguin a ple rendiment. No ho estan el CAP de Can Mates, els consultoris de les Planes o de la Floresta, que tanquen en unes hores que no hauria de passar i que els falten metges a l'hora de fer substitucions.
Anem a assegurar el servei que tenim i sí, plantegem-nos la necessitat d'un nou CAP molt abans de parlar d'un hospital. Com dic, no és incompatible, es poden fer les dues coses alhora. I et posaré un altre exemple, allunyant-me una mica també de la qüestió de salut, que és també, per exemple, la qüestió de la biblioteca. Clar que s'ha de fer una biblioteca central perquè evidentment està saturada. Però també necessitem la biblioteca de la Floresta.
I també necessitem aquella micropolítica, aquella cosa que està més orientada als barris, aquella cosa que és més l'atenció primària, i no tant la megaatenció, la megainfraestructura i el megaedifici. I això és una de les condicions que nosaltres hem posat a l'equip de govern per tirar endavant la biblioteca central, la nova biblioteca central, que també s'impulsi la biblioteca de la Floresta i en això és una de les coses que també estem orgullosos que, efectivament, sembla que està tirant endavant.
Parlem d'habitatge en una ciutat amb un mercat tens. Sant Cugat està fent els passos que toquen per poder garantir un accés digne quan ara mateix llogar un pis a Sant Cugat pot arribar als 1.400 euros?
Hi ha diverses perspectives que des de la política d'habitatge hem de poder incorporar. Primer, evidentment, hi ha una feina que no depèn només de l'acció municipal, que és la regulació dels preus i la regulació de l'oferta en termes econòmics. I això pertoca a la Generalitat i a l'Estat, principalment, a posar-s'hi i a fer aquesta feina.
Però sí que hi ha elements de política local o municipal sobre la qual podrem establir objectius molt més valents dels que hem establert. En augment de parc, evidentment, i d'inversió en habitatge, crec que s'estan fent passetes, s'estan invertint i s'estan iniciant promocions noves i crec que això està bé.
Necessitaríem una agenda molt més ambiciosa en aquest sentit i podem aprofitar aquesta línia de finançament que ha tirat endavant la Generalitat, gràcies també al pacte amb els comuns. Però també necessitem parlar de rehabilitació. Necessitem parlar de mobilització d'habitatge buit, que n'hi ha moltíssim a la nostra ciutat. Hi ha molts més aspectes sobre els quals tinc la sensació que no estem fent gairebé res.
Estem pendents que es presenti el Pla local d'habitatge del govern. Aquest pla hauria de ser un acord de ciutat, senyor Gutiérrez?
Jo crec que sí. Sí que n'hem sentit parlar, però no se'ns ha assegut en una taula per dir: "Vinga, anem a parlar d'habitatge i anem a veure aquestes prioritats que nosaltres tenim": Crec que com a espai polític a més és que hem demostrat que en sabem d'això i que potser alguna cosa podem aportar i seguim a l'espera. Ho hem de poder fer com tu deies amb aquest consens de ciutat que tots hem de poder aportar el nostre granet de sorra i avançar cap a un un pacte o un pla que sigui compartit i que no hagi de canviar cada quatre anys amb un canvi de govern.
Hi ha una biblioteca a Volpelleres que és biblioteca però que a sobre té habitatge. Per què no podem plantejar-nos que la biblioteca de la Floresta també pot incorporar habitatge? O per què no ens podem plantejar que quan anem a fer altre tipus d'equipaments nous siguem creatius també en tot això?
I el més vulnerables? Encara no hem escoltat res del paquet de mesures per donar solució a les persones sense llar, i això està aprovat per ple.
Aquesta és un de les altres mocions que, com deia al principi, també se'ns aprova el ple, però que el més calent està l'aigüera. Sort tenim a la nostra ciutat d'entitats com Gilgal, com Creu Roja, com Càritas, que fan una feina de rescat de moltíssimes persones a la nostra ciutat, però necessitem una orientació que incorpori una perspectiva molt més global i molt més comunitària. Al final som veïns i veïnes de la nostra ciutat, també. Vam demanar al ple de setembre quin balanç s'havia fet de l'estiu pel que fa al sensellerisme i no tenim resposta d'aquest balanç.
Parlem ara de les ordenances. Hem deixat fa uns dies enrere el ple municipal amb una proposta que, segons el govern, no pujarà la pressió fiscal, tot i haver un augment del tipus impositiu de l'IBI del 2,6%. Vostès ja han dit que presentaran al·legacions.
Primer perquè creiem que el gran problema de les ordenances a la nostra ciutat és que tenim un cadastre que no s'actualitza des de 2005. I això vol dir que molts habitatges de la nostra ciutat, o sigui, que els habitatges nous sí que paguen en base al preu, o paguen IBI en base al cost real que té la seva llar, però molts altres no.
Molts altres paguen a un preu que és antic que és des de gairebé 20 anys. Per tant, hem de fer una renovació de la ponència cadastral, hem de demanar al ministeri que es faci aquesta revisió i hem d'actualitzar la recaptació que fem de l'IBI. Això què vol dir? Doncs que segurament l'any que es faci aquesta revisió cadastral el coeficient de l'IBI l'haurem de baixar perquè el que no podem fer és apujar l'IBI un 150% de cop a la majoria de la població de Sant Cugat.
Però en tot cas sí que no pot ser que pujar l'IBI com el pugem només ens repercuteixi un milió d'euros més a les arques municipals. Necessitem molt més perquè necessitem gastar més, al final. Gastar no per plaer, sinó perquè hi ha uns serveis públics que necessitem mantenir i perquè la nostra ciutat s'està quedant enrere pel que fa a serveis públics. Com deia, som una ciutat de gairebé 100.000 habitants. I ens falten espais comunitaris, ens falta que serveis socials, o sigui, que els treballadors de serveis socials estiguin en espais dignes de cara al públic, que puguin atendre bé la ciutadania.
Ens falta que les entitats puguin fer servir espais municipals en cap de setmana, que ara mateix és impossible que et deixin una sala en diumenge perquè estan tots els equipaments tancats, perquè no hi ha prou personal. L'Ajuntament necessita diners i necessita ampliar el seu pressupost. I això vol dir parlar de les ordenances i dels ingressos.
Mantindran el cordó sanitari a Vox d'aquest mandat?
Sí, és a dir, més que cordó sanitari, el que sempre dic és que Vox ens fa molta por, moltes vegades. Ens pensem que són molt perillosos, que el seu discurs intoxica, que posa en risc la convivència a la nostra ciutat. I sí, sí que és perillós, però és perillós sobretot quan ho alimentem.
És perillós quan entrem en aquest marc en el que volen que hi siguem. Hem d'evitar això, hem d'evitar el conflicte i els hem de retratar. Jo crec que està tenint efecte a la nostra ciutat el no fer-los cas i la prova ha estat a l'últim ple, que cada cop ens presenten unes emocions més esperpèntiques i més ridícules i per tant es retraten en el que són. Una formació política que és ridículament ridícula que no actua en base a l'interès de la ciutadania, sinó des d'allò que els dicta Madrid, que no estudien els punts que el govern ens planteja, que no saben fer al·legacions, que no saben respondre a les qüestions que la ciutat es mereix.
Per tant, jo crec que necessitem aïllar-los i demostrar a tota la gent que els va votar segurament de bona fe que és inútil seguir-ho fent i que necessiten votar algú que realment treballi, estudiï i sàpiga, estigui a l'alçada dels reptes del futur de la ciutat.
Sobre la dimissió del ja exportaveu de Sumar, Iñigo Errejón. Com valora aquesta marxa amb el titular d'assetjament?
Jo crec que hem de ser bel·ligerants en contra de l'assetjament. De tot tipus. I per tant, davant de qualsevol sospita, davant de qualsevol actitud que no sigui correcta, cal actuar.
I per tant, jo estic molt orgullós de formar part d'un espai polític, que tenim un protocol del bon tracte que fa que de seguida que hi hagi una actitud d'aquest tipus siguem capaços de detectar-la i d'actuar sense necessitat que la víctima hagi de passar pel procés de victimització i d'haver de denunciar i d'haver de trobar-se qüestionada per l'organització, sinó que tots en som corresponsables.
Si veiem una actitud, si veiem una acció que ens grinyola, doncs de ser capaços d'actuar i de formar-ne part de la solució. I per tant, jo crec que honora, en aquest cas, al nostre grup parlamentari que hagi sabut actuar. Potser ho hauríem d'haver fet abans, potser necessitaria, si ja hi havia rumors, si ja hi havia algunes dades, però en tot cas, mira, com era allò, mai és tard si la dita és bona.
I en aquest cas, si una persona ha tingut actituds masclistes o d'assetjament o ha tingut una actitud tòxica dins del que és un entorn de treball, se l'ha d'apartar i hem de poder avançar com a organització perquè ningú no és imprescindible.
La seva formació En Comú Podem, després dels canvis que ha patit en els darrers temps, ha trobat un espai consolidat aquí al municipi?
Som conscients que som un espai polític que té necessitat de ser-hi, que té la seva raó per existir i per tant l'hem de seguir sostenint. La relació de Comuns i Podem és bona, evidentment, sempre hi ha pujades i baixades sobretot quan tens un context fora de Sant Cugat en què aquesta relació no és tan bona... Però la nostra vocació és fer millor la ciutat i el que no farem és cometre errors que ja vam cometre i buscarem la manera de seguir plegats sense entrar en xantatges estranys, reconeixent el pes que té cadascú dins de la coalició, dins de la de l'acció política que fem com a partits polítics de la ciutat i amb l'interès, com deia, mutu de tirar endavant.
Ramon Gutiérrez
La nostra ciutat ha perdut l'element de comunitat que feia que ens cuidéssim més els uns als altres, de ser més veïns. Hem de tenir espais que facin més barri.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.