Entra en vigor la llei d'amnistia que beneficiarà cinc santcugatencs

Els jutges tenen dos mesos per aplicar-la en totes les causes del procés


  • Comparteix:

Imatge d'arxiu de Raül Romeva i Albert Royo / Foto: ACN

Imatge d'arxiu de Raül Romeva i Albert Royo / Foto: ACN

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica aquest dimarts la llei d'amnistia als encausats del procés. Aquest era el darrer pas administratiu que faltava per permetre l'entrada en vigor la norma, aprovada al Congrés el passat 30 de maig. Des d'aquest moment, l'aplicació real de l'amnistia queda en mans dels jutges amb causes lligades al procés, que disposen de dos mesos per decidir si l'apliquen o no. En cas de dubte, tenen la possibilitat de plantejar qüestions prejudicials a la justícia europea. Si no opten per aquesta estratagema, els jutges podran dictar 'l'aixecament immediat' de les mesures cautelars que pesen contra els investigats, així com l'extinció de les ordres de detenció internacionals i estatals. La publicació de l'amnistia al BOE també obre la possibilitat de recórrer-la al Tribunal Constitucional. Està previst que es beneficiïn del text gairebé 400 persones: des d'exmembres del govern fins a alts càrrecs de la Generalitat, passant per persones encausades per les protestes per la sentència del procés. Cugat Mèdia recull santcugatencs que poden acollir-se a aquesta llei.


  • Raül Romeva: exconseller santcugatenc va formar part del govern que va impulsar l'1-O. Va ser condemnat a 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació absoluta per sedició amb un delicte de malversació de fons públics agreujat per quantitat. El mateix 2017 va ser empresonat i va ser indultat el 2021. Amb l'amnistia, cau la inhabilitació i podrà optar a fer política institucional de nou.


  • Clara Ponsatí: l'exconsellera santcugatenca també va formar part del govern de Carles Puigdemont, amb qui va marxar de l'Estat espanyol després del referèndum de l'U d'Octubre. Des de 2019 és eurodiputada per Junts per Catalunya. El març de 2023 va tornar a Catalunya, va ser detinguda i posada en llibertat després de declarar davant del jutge. Poc després, va deixar plantat el Tribunal Suprem i el jutge Llarena va emetre una ordre de detenció nacional contra ella.


  • Natàlia Garriga: la consellera de Cultura en funcions, la santcugatenca Natàlia Garriga, està investigada per un presumpte delicte de malversació pels preparatius de l'1-O; en aquell moment era directora de Serveis de la Secretaria General de Vicepresidència.


  • Albert Royo: l'exsecretari general del Diplocat és un dels investigats pels preparatius de l'1-O, per un presumpte delicte de malversació i falsedat documental. Malgrat que la instrucció va ordenar pel sobreseïment de la causa, l'Audiència de Barcelona va optar per mantenir la investigació.


  • Josep Lluís Alay: el cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont està investigat per un delicte d'encobriment i va quedar en llibertat en càrrec després de ser detingut per un delicte de malversació. La Fiscalia es va querellar contra ell per un delicte de malversació i prevaricació per viatges i tiquets de viatge a Nova Caledònia i per anar a la presó de Lledoners. El jutge va arxivar la causa, però l'Audiència Nacional va ordenar reobrir-la.


  • De moment, les defenses jurídiques d'ERC han començat a entrar aquest dimarts tots els escrits demanant que s'apliqui la llei d'amnistia per tancar les 37 causes que afecten a dirigents del partit, entre els quals els santucgatencs Natàlia Garriga i Raül Romeva.

    Què diu la Llei?

    La llei ha entrat en vigor després d'un periple de negociacions entre el PSOE, ERC i Junts que va tenir el moment més complicat el 30 de gener passat, quan Junts va tombar l'aprovació de la norma al ple perquè considerava que no donava prou cobertura als investigats del Tsunami Democràtic, CDR i l'operació Volhov.

    Així, el text final és similar al prime, però amplia la seva cobertura a fets relacionats amb el procés des de l'1 de novembre del 2011 i fins al 13 de novembre del 2023. Deixa fora de l'amnistia els investigats per terrorisme que hagin comès vulneracions greus dels drets humans, però elimina les referències al Codi Penal espanyol com a font de definició del terrorisme per deixar només la tipificació que en fan els convenis internacionals.

    També acota l'alta traïció, que es manté fora de l'amnistia sempre que sigui una amenaça efectiva; mentre que la malversació pot ser amnistiada quan no hi hagi un enriquiment personal. Pel que fa a les multes, es retornaran alguns imports, però no aquells que es considerin infraccions molt greus.



    • Comparteix:

    OPINA

    Identifica't per comentar aquesta notícia.

    Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

    Avís important

    Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

    Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

    No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

    Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.