ERC i Junts hi veuen un acte de "reparació" i derrota del 78
Als seus torns d'intervenció, Junts i ERC han celebrat l'aprovació de l'amnistia, però han recordat que el seu objectiu final no és la desjudicialització ni la normalització política a Catalunya, sinó la independència. En primer lloc, ha parlat la portaveu de Junts Míriam Nogueras, que ha qualificat la llei de "victòria democràtica", però ha advertit que aquesta no és una norma "de pacificació", sinó "de reparació".El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, que ha manifestat que la llei representa "la primera derrota del règim del 78" i és el resultat de la força del sobiranisme quan actua unit. A més de situar el referèndum com el pròxim objectiu a assolir, Rufián s'ha dirigit als "demòcrates espanyols" i els ha demanat que estiguin atents a la resposta que el "partit judicial" doni a la llei. "L''a por ellos' era en realitat un 'a por todos'", els ha avisat.
En mans dels jutges
Després de la votació d'aquest dijous, la llei d'amnistia passarà al despatx del rei Felip VI, que l'ha de refrendar per complir amb el darrer pas formal abans de la publicació de la norma al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Superats aquests passos reglamentaris, l'amnistia quedarà en mans dels jutges que tenen causes relacionades amb el procés. Ells seran els encarregats de dictar "l'aixecament immediat" de les mesures cautelars que pesen contra els investigats pel procés, i també l'extinció de "totes les ordres de detenció internacionals i estatals".Amb tot, els magistrats poden presentar també qüestions prejudicials sobre aquest punt amb l'objectiu d'aturar l'aplicació de la norma, tal com recomana la guia anti-amnistia de 126 pàgines que l'autodenominada Plataforma Cívica per la Independència Judicial va fer arribar a tots els jutges de l'Estat a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la setmana passada.
Del resultat d'aquestes maniobres en depèn l'aplicació de la norma a centenars d'encausats i condemnats pel procés (372, segons el ministre de la Presidència, Félix Bolaños). Entre aquests, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com els exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i el santcugatenc Raül Romeva, que deixaran d'estar inhabilitats. També hi ha altres santcugatencs afectats com Clara Ponsatí, Natàlia Garriga, Albert Royo i Josep Lluís Alay.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.