Els santcugatencs que es podran beneficiar de l'amnistia

La previsió és que l'aprovació definitiva entre finals de maig i principis de juny


  • Comparteix:

Imatge d'arxiu d'una urna de l'1-O en una concentració / Foto: ACN (Jordi Bataller)

Imatge d'arxiu d'una urna de l'1-O en una concentració / Foto: ACN (Jordi Bataller)

El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la llei d'amnistia. El text ha quedat aprovat amb 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG) i 172 en contra (PP, Vox, UPN i CC). Després de quatre mesos de tramitació i al segon intent, la llei supera així el principal escull de la a les Corts. Queda encara el pas del Senat, i l'aprovació definitiva de nou al Congrés al maig. La normativa cobrirà els fets relacionats amb el procés des l'1 de novembre del 2011 i fins al 13 de novembre del 2023. Així, està previst que es beneficiïn del text gairebé 400 persones: des d'exmembres del govern fins a alts càrrecs de la Generalitat, passant per persones encausades per les protestes per la sentència del procés. Cugat Mèdia recull santcugatencs que podran beneficar-se de la llei.


  • Raül Romeva: exconseller santcugatenc va formar part del govern que va impulsar l'1-O. Va ser condemnat a 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació absoluta per sedició amb un delicte de malversació de fons públics agreujat per quantitat. El mateix 2017 va ser empresonat i va ser indultat el 2021. Amb l'amnistia, cau la inhabilitació i podrà optar a fer política institucional de nou.


  • Clara Ponsatí: l'exconsellera santcugatenca també va formar part del govern de Carles Puigdemont, amb qui va marxar de l'Estat espanyol després del referèndum de l'U d'Octubre. Des de 2019 és eurodiputada per Junts per Catalunya. El març de 2023 va tornar a Catalunya, va ser detinguda i posada en llibertat després de declarar davant del jutge. Poc després, va deixar plantat el Tribunal Suprem i el jutge Llarena va emetre una ordre de detenció nacional contra ella.


  • Natàlia Garriga: l'actual consellera de Cultura, la santcugatenca Natàlia Garriga, està investigada per un presumpte delicte de malversació pels preparatius de l'1-O; en aquell moment era directora de Serveis de la Secretaria General de Vicepresidència.


  • Albert Royo: l'exsecretari general del Diplocat és un dels investigats pels preparatius de l'1-O, per un presumpte delicte de malversació i falsedat documental. Malgrat que la instrucció va ordenar pel sobreseïment de la causa, l'Audiència de Barcelona va optar per mantenir la investigació.


  • Josep Lluís Alay: el cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont està investigat per un delicte d'encobriment i va quedar en llibertat en càrrec després de ser detingut per un delicte de malversació. La Fiscalia es va querellar contra ell per un delicte de malversació i prevaricació per viatges i tiquets de viatge a Nova Caledònia i per anar a la presó de Lledoners. El jutge va arxivar la causa, però l'Audiència Nacional va ordenar reobrir-la.


  • Què diu la Llei?

    La llei ha quedat aprovada després d'un periple de negociacions entre el PSOE, ERC i Junts que va tenir el moment més complicat el passat 30 de gener, quan Junts va tombar l'aprovació de la norma al ple perquè considerava que no donava prou cobertura als investigats del Tsunami Democràtic, CDR i l'operació Volhov.

    Així, el text aprovat aquest dijous al Congrés és similar a l'anterior, però amplia la seva cobertura a fets relacionats amb el procés des de l'1 de novembre del 2011 i fins al 13 de novembre del 2023. Deixa fora de l'amnistia els investigats per terrorisme que hagin comès vulneracions greus dels drets humans, però elimina les referències al Codi Penal espanyol com a font de definició del terrorisme per deixar només la tipificació que en fan els convenis internacionals.

    També acota l'alta traïció, que es manté fora de l'amnistia sempre que sigui una amenaça efectiva; mentre que la malversació pot ser amnistiada quan no hi hagi un enriquiment personal. Per que fa a les multes, es retornaran alguns imports, però no aquells que es considerin infraccions molt greus.

    La previsió és portar a aprovació definitiva entre maig o principis de juny. Si la llei obté els mateixos suports en aquesta última votació, quedarà definitivament aprovada i es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Amb tot, l'aplicació quedarà en mans dels jutges i la llei haurà de superar altres esculls en forma de recursos i qüestions prejudicials.



    • Comparteix:

    OPINA

    Identifica't per comentar aquesta notícia.

    Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

    Avís important

    Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

    Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

    No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

    Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.