Inicia sessió 
Registra't
Raül Romeva i Maylis Rosberg / Foto: ACN
Es tracta de la segona vegada que l'ALE presenta un candidat a presidir la Comissió Europea. A les eleccions del 2019, el candidat va ser el president d'ERC, Oriol Junqueras, que en aquell moment es trobava empresonat per l'1-O.
Per l'ALE, la candidatura conjunta de Romeva i Rosberg representa la "diversitat" entre els partits que formen l'aliança -una quarantena d'arreu de la Unió Europea-, i que "treballen plegats en la defensa de l'autodeterminació, la democràcia i la diversitat a Europa".
Raül Romeva, un candidat a presidir la Comissió inhabilitat pel Suprem
Raül Romeva va exercir com a eurodiputat per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) durant deu anys, entre el 2004 i el 2014. Posteriorment, va liderar la llista de Junts pel Sí i el 2016 es va convertir en conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals de la Generalitat, durant el mandat de l'expresident Carles Puigdemont, càrrec que va liderar fins a l'aplicació del 155 a finals d'octubre del 2017 arran de la celebració del referèndum de l'1-O.L'octubre del 2019 va ser condemnat a 12 anys de presó i 10 anys d'inhabilitació pel Tribunal Suprem pels delictes de sedició i malversació de fons públics per l'organització de l'1-O, juntament amb altres membres del Govern d'aleshores. Tres anys després de la condemna, el 2021, el govern espanyol va indultar parcialment tots els condemnats.
En aquest sentit, des de l'ALE han fet valdre que Romeva representa els "valors democràtics i la convicció que la ciutadania de Catalunya té el dret de votar". Així mateix, l'organització defensa que l'exconseller "ha hagut de patir la repressió de l'Estat Espanyol" i assegura que Catalunya "és un exemple de moltes de les nacions sense estat" que representa l'ALE, com el País Basc, Escòcia o Flandes.
Malgrat ser el candidat de l'ALE, i a diferència del que va passar amb Junqueras el 2019, Romeva no serà el cap de llista d'ERC a les eleccions europees, segons apunten fonts del partit consultades per l'ACN.
De fet, es pot optar a la presidència de la CE sense ser necessàriament eurodiputat electe: l'actual presidenta de l'executiu comunitari, l'alemanya Úrsula von der Leyen, no és eurodiputada i el Parlament Europeu la va acabar escollint pel càrrec. Von der Leyen ni tan sols havia participat als comicis com a 'Spitzenkandidaten' dels populars europeus, que el 2019 optaven per l'alemany Manfred Weber.
L'elecció de Romeva seria, per tant, una opció "simbòlica", ja que, de fet, l'ALE no té possibilitats d'aconseguir que el seu candidat sigui escollit per la majoria de l'Eurocambra per presidir la CE. El càrrec, de fet, sol sorgir d'una majoria de pacte entre populars i socialdemòcrates europeus, i necessita de l'aval dels estats membres.
"Volem una Europa de les nacions, els pobles i les llengües, i això comporta que s'escoltin veus que no necessàriament representen els estats", ha afirmat Romeva en les seves primeres declaracions com a candidat de l'ALE. En un acte a Estrasburg, a França, la formació europea, que agrupa una quarantena de partits d'arreu de la Unió Europea, ha presentat oficialment els dos candidats sota el lema "Una Unió Europea per a tots".
Es tracta de la segona vegada que l'ALE presenta un candidat a presidir la Comissió Europea. A les eleccions del 2019, el candidat va ser el president d'ERC, Oriol Junqueras, que en aquell moment es trobava empresonat per l'1-O.
Per l'ALE, la candidatura conjunta de Romeva i Rosberg representa la "diversitat" entre els partits que formen l'aliança -una quarantena d'arreu de la Unió Europea-, i que "treballen plegats en la defensa de l'autodeterminació, la democràcia i la diversitat a Europa".
L''Spitzenkandidat', un procediment cap a la presidència de la Comissió Europea que genera discrepàncies
L'Spitzenkandidat és el terme alemany que designa el procediment pel qual cada partit polític europeu presenta un aspirant a presidir la Comissió Europea. Tot i això, els tractats europeus no recullen cap obligació formal perquè el candidat de la família política que guanya les eleccions europees acabi presidint l'executiu comunitari. Així, malgrat que cada partit europeu presenta el seu candidat, es considera un gest simbòlic, ja que el nom final al càrrec sempre ha de ser avalat pels estats membres, els quals, després de negociar, proposen un candidat que s'ha de sotmetre a votació al Parlament Europeu.Es tracta d'un procés que en anteriors eleccions ha generat reticències i algunes discrepàncies entre els eurodiputats, alguns dels quals critiquen que és un procediment que els estats acaben ignorant.
Precisament l'actual presidenta, l'alemanya Úrsula von der Leyen, membre del Partit Popular Europeu (PPE), no era la candidata oficial de la seva formació en els anteriors comicis, però va ser proposada pels estats després de diverses negociacions infructuoses en què van acabar descartant la possibilitat de proposar cap dels 'spitzenkandidaten' per la manca de consens dels 28 (aleshores el Regne Unit encara formava part de la Unió Europea).
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.