El compliment del pacte de govern del 2019, sota la lupa

Cugat Mèdia repassa si s'han assolit els compromisos que van signar ERC-MES, el PSC i la CUP-PC fa quatre anys


Temes relacionats

Els 20 dies que van canviar Sant Cugat (15/jun/20)

ERC-MES, el PSC i la CUP-PC, junts per construir el canvi a Sant Cugat (14/jun/19)


  • Comparteix:

Núria Gibert (CUP-PC), Mireia Ingla (ERC-MES) i Pere Soler (PSC) / Foto: Localpres

Núria Gibert (CUP-PC), Mireia Ingla (ERC-MES) i Pere Soler (PSC) / Foto: Localpres

Sant Cugat decidirà el 28 de maig la nova configuració del ple municipal. Amb el mandat a punt d'acabar, Cugat Mèdia analitza punt per punt l'acord de govern que van signar ERC-MES, el PSC i la CUP-PC. Aquesta peça recull les notícies relatives a cadascun dels compromisos que es van pactar fa quatre anys, tant si s'han assolit com si han quedat al calaix.

CONSULTA AQUÍ EL PACTE DE GOVERN

EMERGÈNCIA HABITACIONAL

El pacte entre les tres forces polítiques es va sustentar, segons van assegurar els mateixos socis de govern, en la necessitat de donar resposta a la problemàtica de l'habitatge a Sant Cugat. El govern formalitzat es va comprometre a doblar el pressupost destinat a habitatge assequible i a la implementació d'alternatives. En aquests gairebé quatre anys, la política en matèria d'habitatge s'ha centrat en la recerca de sòl i de noves fórmules per desenvolupar habitatge assequible, així com l'adquisició d'immobles a través del tanteig i retracte. Pel que fa al compromís de buscar alternatives a la tinença d'habitatges com les cooperatives, a punt de tancar el mandat s'ha presentat les Cases dels mestres de la Floresta. El pacte no fixava cap xifra concreta de construcció d'habitatge de lloguer social.

Dades d'habitatge assequible a Sant Cugat / Foto: Ajuntament

Dades d'habitatge assequible a Sant Cugat / Foto: Ajuntament / Foto: Foto: Ajuntament de Sant Cugat


A més, el govern tripartit ha donat compliment a la creació de la Mesa d'Emergència habitacional i ha iniciat el camí per a l'Oficina de Drets Energètics, un dels compromisos del mandat en compliment d'una moció aprovada el 2018. També ha reforçat l'Oficina local d'Habitatge, un altre dels acords. No ha passat el mateix amb la reformulació de l'empresa pública d'habitatge públic, Promusa, que ha quedat pendent.

EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Sant Cugat va sumar-se a finals de 2019 a la Declaració d'Emergència Climàtica. El govern va donar així compliment a un dels compromisos establerts a l'acord entre les tres candidatures. A partir d'aquesta declaració, el ple municipal va donar llum verda el març de 2021 a un pla que recull una seixantena de mesures per dur a terme abans de 2024, com una de les mesures estrella, la Zona de Baixes Emissions, que es va posar en marxa l'1 de maig de 2021. Amb aquesta planificació, es pretén reduir el 55% les emissions de CO2 de cara a 2030 respecte al 2005, quan cada santcugatenc generava 5,87 tones de CO2 cada any.

Segons l'estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat, ubicada al parc de Sant Francesc, les dades de contaminació el 2023 són semblants a les que hi havia el 2019. Només el confinament per la pandèmia va provocar una caiguda clara dels valors d'NO2.

Cartell de la Zona de Baixes Emissions de Sant Cugat / Foto: Lluís Llebot (Cugat Mèdia)

Cartell de la Zona de Baixes Emissions de Sant Cugat / Foto: Lluís Llebot (Cugat Mèdia) / Foto: Foto: Lluís Llebot (Cugat Mèdia)


TRANSPARÈNCIA 100% - CORRUPCIÓ 0%

L'executiu va engegar el mandat amb la creació d'una tinència d'alcaldia inèdita, dedicada al "Bon Govern i Transparència". Des del govern reivindiquen que s'ha millorat l'accés al portal de transparència municipal, amb l'adhesió al portal de l'Administració Oberta de Catalunya (AOC). Es tracta d'una mesura que, seguint la dinàmica de l'última dècada, ha estat reconegut amb segells Inforparticipa; en la darrera entrega d'aquest reconeixement, basat en l'aplicació de la Llei de Transparència del 2013, l'Ajuntament va assolir un 98,08% de transparència. Un any abans, això sí, s'havia situat en la puntuació màxima (100%).

Des de la regidoria admeten que ha quedat pendent la revisió del Codi Ètic, la millora del llenguatge administratiu per garantir l'enteniment de la ciutadania, la millora de l'Administració electrònica per guanyar agilitat i eficiència i la digitalització de l'Administració "sense deixar a ningú endarrere".

IGUALTAT

El compromís de crear una àrea d'Igualtat es va materialitzar amb el cartipàs de l'executiu i amb l'aprovació plenària, la tardor de 2021, del Pla d'Igualtat 2021-2025. Es tracta d'un document que marca 145 accions repartides en 10 eixos estratègics que busquen la millora, la prevenció i la sensibilització cap a una societat més justa. Amb aquest objectiu, el pla es posa al dia, incorpora els feminismes i la visió LGTBI, i implica totes les àrees del consistori.

PARTICIPACIÓ

L'aposta del govern per una "participació real i efectiva" s'ha traduït en la reformulació dels consells de barri, amb què el centre va passar de tenir dues taules participatives a tres. També s'ha redefinit el reglament del Consell de Ciutat i s'ha creat l'Assemblea Ciutadana, així com comissions de treball específiques, dedicades a la definició dels usos de la masia de la Torre Negra, al Model de Ciutat, a la Convivència i al Comerç Històric.

L'executiu reivindica com a èxit que la participació als pressupostos participatius és superior a la mitjana dels municipis de més de 50.000 habitants.

Tornant als consells de barri, encara s'està treballant el nou reglament que els ha d'ordenar. El document inclou la possibilitat que la ciutadania elegeixi la vicepresidència i secretaria i defineixi les normes dels espais participatius de districte. Aquesta normativa ha generat malestar a la Floresta, que a través de la plataforma Més Autogovern per a la Floresta, volia engegar la creació d'un Consell de Poble. El col·lectiu florestà no veu l'encaix de la seva proposta en el marc que dibuixa el nou reglament.

MUNICIPALITZACIONS

El mandat acabarà sense la internalització de cap servei municipal. Estudiar aquesta possibilitat era una de les prioritats del govern, però finalment no s'ha materialitzat. En el cas de la municipalització del servei d'abastament d'aigua, l'executiu defensa que és "la forma més eficient i sostenible" de prestar-lo. De moment, Sorea segueix gestionant aquest servei amb una pròrroga de contracte, a l'espera que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) assumeixi la plena competència del servei, tal com obliga una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La municipialització del servei de l'aigua, un dels temes del mandat / Foto: Cugat Mèdia

La municipialització del servei de l'aigua, un dels temes del mandat / Foto: Cugat Mèdia / Foto: Foto: Cugat Mèdia


Una altra de les vies per a la internalització és la creació d'una empresa pública de serveis que assumeixi gestions com les de la grua municipal o el servei de neteja d'edificis. De moment la iniciativa va superar el setembre passat el tràmit plenari per dotar-se de 3.000 euros per pagar el capital inicial, però no s'ha avançat més.

POLÍTIQUES SOCIALS

"Aposta valenta per les polítiques socials". Així ho recollia fa gairebé quatre anys el pacte de govern, que es va materialitzar en la designació de la cartera com a Drets Socials. Un canvi de perspectiva, que ja apuntava el mateix acord, que s'ha fet notar en un augment dels recursos tant econòmics com humans per aquest àmbit, en part també motivat per la pandèmia i el context de dificultats. El pressupost destinat a Drets Socials ha crescut aquest mandat un 60%, dels 5,96 milions d'euros del 2019 als 9,56 del 2022.

Aquest esforç en dotar les polítiques socials queda recollit en una guia que aplega tots els recursos.

Tot i així, la tarifació social, un altre dels punts d'estudi a l'acord, així com la implementació del "carnet renda" no s'han vist materialitzats.

SEGURETAT

Un dels compromisos que va assolir l'executiu va ser l'elaboració d'un pla integral per a la seguretat. El juliol de l'any passat es va donar llum verda al ple al Pla Director de la Policia Local 2022-2026. El document recull que el mandat va començar amb una vuitantena d'agents, un número que el mateix pla estableix com a "clarament deficient". En una entrevista a Cugat Mèdia el març de 2022, el regidor de Seguretat, Francesc Carol, explicava que llavors hi havia 93 persones a la plantilla i que la previsió era arribar als 102 -el màxim permès- entre finals de 2022 i principis de 2023. En el moment que s'ha tancat aquesta notícia, però, l'Ajuntament no ha facilitat quants agents configuren actualment la plantilla de la Policia Local.

Segons el darrer Observatori Sociològic, un 6,7% de les famílies de Sant Cugat asseguren haver patit algun tipus de robatori durant l'últim any. En tot cas, per combatre les sensacions de seguretat, el govern es plantejava promocionar una policia més pròxima. En aquest sentit, una de les mesures proposades era la creació d'una comissaria de barri. Malgrat que el juliol de 2021 es va anunciar que aquesta obriria en un local a tocar de l'estació de Valldoreix i estaria en marxa el 2022, de moment encara no ha obert portes ni s'ha formalitzat la compra del local, que era una antiga oficinal del BBVA.

Una altra de les tasques que ha tirat endavant l'executiu ha estat l'optimització del centenar de càmeres de seguretat que hi ha a la ciutat, per controlar sobretot les entrades i sortides del municipi.

MOBILITAT

Respecte al compromís del govern d'elaborar un pla de mobilitat integral, si bé s'ha elaborat conjuntament amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) el disseny de la futura xarxa d'autobusos amb rutes més curtes i punts d'interconnexió entre diferents transports públics, l'aplicació d'aquest depèn del traspàs del servei a l'AMB, que encara no s'ha tancat.

Pel que fa a la cerca d'altres formes de mobilitat sostenible, a banda de la implementació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i la creació de l'Anella Verda, el govern del tripartit també ha apostat per l'ampliació de la xarxa de carrils bici, l'aplicació de la nova ordenança de bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) i l'impuls del projecte de bicibus a les escoles, tot i que aquest ha estat liderat per les AFA i no a tot arreu ha funcionat per dubtes amb la seguretat.

Per contra, la implementació d'una estació central d'autobusos és un tema que quedarà pendent per al pròxim mandat.

PACTE LOCAL PER A L'OCUPACIÓ DE QUALITAT

L'executiu es va comprometre a garantir les condicions laborals de tots els llocs de treball vinculats directament o indirecta amb l'Ajuntament d'acord amb un salari digne i igualitari, un compromís que, en part, es pretenia assolir gràcies a la internalització d'alguns serveis històricament precaritzats, com la neteja. Però, finalment, com hem comentat anteriorment, en aquest mandat no s'ha dut a terme la municipalització de cap dels serveis ni tampoc s'ha pogut millorar les condicions de les treballadores del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD), malgrat l'intent del govern pel recurs de la patronal del sector precisament per l'exigència de l'augment de sou (2%) de les treballadores.

Dins del pacte local per l'ocupació de qualitat i la promoció econòmica, també es contemplava dotar de recursos el pla director d'economia social i solidària. Una dotació que, segons ha explicat elCugatenc (com a membre de la taula de seguiment del pla) a aquest mitjà, sí que s'ha anat aplicant, "tot i no haver-hi una partida pressupostària específica".

Al final del mandat, el govern ha signat un Pacte per l'Ocupació Digna i de Qualitat de Sant Cugat amb entitats econòmiques i socials, que inclou fomentar l'ocupació de dones de més 40 anys sense feina en els sectors digitals.

EDUCACIÓ

En l'àmbit educatiu, el govern es va comprometre a elaborar un mapa educatiu de la ciutat conjuntament amb tota la comunitat educativa, un projecte que ha desembocat en la nova zonificació escolar. Dins d'aquesta àrea, també s'ha dut a terme la implementació de camins escolars segurs, mitjançant el projecte de pacificació dels entorns escolars. Una iniciativa que ha topat amb les reticències d'alguns dels veïns afectats.

D'altra banda, l'aposta per la recuperació del transport escolar ha quedat com un dels temes pendents de l'àmbit educatiu.

CULTURA I ESPORTS

L'equip de govern es va comprometre a elaborar un pla d'usos i equipaments culturals i esportius per tot el municipi, un document que, si s'ha fet, no s'ha donat a conèixer al públic. Tanmateix, en relació amb això, es va aprovar de manera inicial un canvi en el model de gestió dels equipaments esportius municipals que permetrà que siguin les mateixes entitats qui gestionin els equipaments.


Pel que fa a l'objectiu de democratitzar l'accés i apropar la cultura i l'esport a tothom, s'han realitzat algunes accions puntuals, com el descompte del 20% per a les persones d'entre 21 i 35 anys al Teatre-Auditori o l'ampliació i millora dels circuits de cal·listènia (per iniciativa de Ciutadans).



  • Comparteix:

COMENTARIS

"Feta la llei, feta la trampa" Article 50 de la LOREG: "Desde la convocatoria de las elecciones y hasta la celebración de las mismas queda prohibido cualquier acto organizado o financiado, directa o indirectamente, por los poderes públicos que contenga alusiones a las realizaciones o a los logros obtenidos, o que utilice imágenes o expresiones coincidentes o similares a las utilizadas en sus propias campañas por alguna de las entidades políticas concurrentes a las elecciones."

Xavier Codó Sastrada. Enviat el 11/abr/23


OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.