Inicia sessió 
Registra't
Josep Maria Martí Rigau és periodista i llicenciat en Dret / Autor: Cugat.cat
ESCOLTA-HO
Tot va començar amb el pactisme, i evidentment sense pactisme no s'hagués pogut arribar al procés tal com l'hem vist els darrers anys. És clar que la solució per sortir d'aquest atzucac, i un cop s'hagi desinflat tot, ha de passar per un acord amb l'Estat espanyol. No només ho diu la lògica, sinó també la comunitat internacional, que ha donat un missatge molt clar en aquest sentit.
El pactisme sempre ha estat molt present al Parlament, però ha anat canviant. Es podria dir que el Parlament ha viscut diferents etapes?
Exacte, concretament es podria parlar de tres etapes. La primera comença amb l'inici de l'autogovern de l'etapa democràtica, l'any 1980, i fins al 1999. Aquest va ser un període de majories absolutes amb Jordi Pujol, i allà sí que hi havia pactisme. Al Parlament hi havia activitat, però no era el rovell de l'ou polític com ho és ara.
La segona etapa arriba el 2003. Per primera vegada es dona la situació que guanya amb escons CiU, però Pasqual Maragall, del PSC, assoleix la presidència amb el tripartit. Aquí, el tema dels pactes ja va començar a grinyolar, especialment per la inexperiència dels governs de coalició a l'Estat espanyol. La tercera etapa, l'actual, comença amb la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional. Llavors, la cambra es fracciona i entren noves forces polítiques petites com Solidaritat per la Independència i Cs, que en aquell moment era un grup petit. De fet, ara el Parlament viu el súmmum de la fragmentació. Segurament la repressió ha fet que hi hagi una crisi de lideratge en aquests moments. Per això, ara mateix el pactisme és més difícil que mai.
Què caldria per recuperar aquest pactisme?
Caldria que tot es desinflés una mica, que es recuperés el lideratge de les persones que s'ho mereixen, que hi han de ser. Ja veurem com acaba el judici. Jo crec que aquesta generació de polítics ja està molt castigada i que difícilment tornarà a liderar. És clar que quan hi ha figures carismàtiques arribar a pactes és més fàcil. Però, què passa ara? Ara ens trobem que els principals líders no poden actuar perquè l'Estat espanyol no els deixa. Tot i això, sóc optimista de cara al futur. Penso que potser cal esperar una mica perquè tot s'encarrili una altra vegada.
Com han canviat les formes de fer política al Parlament? La irrupció de nous partits a la cambra n'ha modificat les maneres?
I tant! Podríem dir que el Parlament s'ha 'madriñelitzat' o 'britanitzat' una mica, ja no hi ha una correcció absoluta, un 'fair play', diríem. Amb la fragmentació que comentava, entren formacions com Cs, Solidaritat per la Independència i la CUP que fan que tot canviï. Són partits petits en aquells moments que els interessa fer soroll i el fan. Llavors, la resta de partits també s'hi afegeixen. A més, ara hi ha una etapa de crispació important al Parlament. Una crispació que realment mai havia vist durant els anys que hi vaig fer de cronista. Suposo que quan tot es desinfli, això també canviarà. Vaja, així ho espero.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.