Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
Nosaltres ho intentarem, per nosaltres que no quedi. Sí que és veritat que les enquestes ens aporten una pujada prou important, però no n’hi ha prou en quedar primers, cal després conformar una majoria per després poder formar govern. Una altra opció que es contempla és tenir un suport ampli per configurar govern i passar propostes a l’Ajuntament de Barcelona i al govern de la Generalitat.
Amb quin objectiu volen governar la Generalitat?
Girar el mitjó, que amb aquest govern actual no ha sabut entomar els reptes del país i que a més ens ha enfonsat una mica amb històries que no ens han conduït enlloc i que han fet perdre el tren del nostre país en molts aspectes, com els socials o els econòmics.
Tornen a ser unes eleccions d’'independència sí, independència no'?
No, jo crec que ara són unes eleccions de govern sí, govern no.
De fet, el seu programa electoral parla de superar el procés independentista. Amb quin camí?
Amb el camí de tornar a revertir totes aquelles retallades que es van fer en el seu moment, de poder fer una reconstrucció social, de cosir la societat catalana com sempre havíem estat, empènyer tots cap a una mateixa direcció. També amb la voluntat de reactivar l’economia i el teixit productiu i econòmic. Calen polítiques que ajudin a fer aquest salt endavant i que Catalunya es recuperi i sigui un dels motors de l’Estat. A més, cal refer la malmesa situació dels serveis bàsics del nostre país, educació, sanitat, serveis socials, molt castigats per les retallades. I no només els mateixos serveis, també els treballadors. Cal il·lusionar de nou la societat catalana.
En el seu programa electoral parlen co-governança federal, que parla per exemple, de refer el model de finançament autonòmic. Tot això té el consentiment del Govern espanyol, que està en mans del PSOE?
Són coses que es proposen en la campanya electoral, nosaltres fa anys que proposem un estat federal, hem tingut moments diversos on els que hem proposat aquesta idea. Amb Maragall per exemple. Som nosaltres els que creiem que aquest estat autonòmic ha de fer un pas endavant. Tenim un estat conformat i preparat perquè pugui esdevenir un Estat Federal. Amb aquesta situació hem de pensar en estructures per vertebrar aquesta connexió i co-governança, com s’ha pogut veure amb la gestió de la pandèmia, amb les reunions bilaterals i sectorials entre els Ministeris i les diferents Conselleries de les Comunitats Autònomes. Tot això, ha d’anar acompanyat d’un sistema de finançament, tant aquí a Sant Cugat com a la resta de municipis. El PSC sempre ha estat una força municipalista i que ha reclamat aquesta co-governança municipal, allò que reclamem des de la Generalitat a l’Estat també ho reclamem des dels ajuntaments a la Generalitat.
Quin model de finançament proposen llavors?
Un model en el qual la famosa ordinalitat, que defensava en el seu moment el Pere Navarro, l’aportació que Catalunya faci en el conjunt de l’Estat. Després, la recepció d’aquests ingressos, no pot quedar més avall de què aporta. Es tracta d’un aspecte de solidaritat, no tothom pot aportar el mateix, per tant, hi ha d’haver una quota de solidaritat, s’han de veure quins són els serveis que realment, tenim la capacitat competencial d’exercir a través de la Generalitat. Moltes de les competències que tenim a la Generalitat, no estan desenvolupades, com per exemple l’Agència Espacial Catalana. Pot ser aquests diners que s’hi destinen, anirien millor cap a altres competències més essencials.
Parlen de reactivació econòmica, que és important per qualsevol finançament des de l’impuls públic. Com es fa això?
Nosaltres hem demostrat aquí a Sant Cugat que hi ha possibilitats amb idees innovadores, de poder tirar endavant polítiques de reactivació econòmica per una banda, i de suport a l’empresariat, els professionals, els autònoms, les empreses i les PIMES. No sempre són ajudes econòmiques, hi ha ajudes de suport logístic, de suport de formació, hem de repensar una mica la Formació Professional. Hem de buscar que el Departament d’Educació i el d’Economia puguin parlar del que seran les professions del futur. A més, també cal que la demanda del mercat laboral actual quasi amb l’oferta que hi ha. En definitiva, són moltes coses que poden ajudar al teixit productiu.
Però parlen, especialment, del pes del sector públic. Estaríem parlant de desfer privatitzacions?
S’ha de veure, en el que serien els serveis bàsics i en aquesta col·laboració publicoprivada, que això no significa donar-ho tot a la privada. Significa veure quins són els Canals de recuperació d’aquells serveis amb què surtin més a compte, no només, econòmicament parlant, sinó també socialment. Podríem parlar de les municipalitzacions o de la recuperació del que és la gestió pública en determinades àrees. Per exemple, invertir en educació privada, possiblement priva d’invertir en educació pública. O les privatitzacions en el sector sanitari, segurament la gestió de la pandèmia hauria anat molt millor si la sanitat hagués estat únicament pública.
Per fer això possible detallen, en el programa electoral, culminar els traspassos i fer una transferència de recursos cap a la Generalitat que sigui suficient. Per què tot això no es fa ja? El Govern de l’Estat espanyol és del PSOE.
Primer perquè estem en campanya electoral i hem de veure els resultats. Però jo crec, que una de les peces importants del Govern de Sánchez, és Miquel Iceta com a ministre de Polítiques territorials, un clar defensor del municipalisme, de la co-governança i de la gestió territorial de proximitat. Això, ja és un pas endavant com també haver-ho plasmat en el programa electoral.
Totes aquestes propostes que fan, depenen de què el color polític de l’Estat i de la Generalitat sigui el mateix, perquè són reclamacions que estan sobre la taula des de fa temps, i vostès es comprometen a tirar-les endavant, aprofitant que hi ha el mateix color o no?
No té per què. Jo crec que és una voluntat política del Govern de l’Estat i del nostre programa electoral. Vull recordar que moltes de les competències que avui dia té Catalunya, es van assolir en governs de diferent color polític. Com per exemple, la competència de seguretat ciutadana, la de salut o d’ensenyament. Jo crec, que ha de ser una normalitat que els diferents territoris demanin. Però per poder demanar, has de poder demostrar quina és la capacitat de gestió i de recursos econòmics que acompanyaran a aquesta demanda. Jo el Govern de l’Estat el veig obert a pensar i parlar sobre aquest Estat Federal.
Un altre exemple, la llei de reconeixement, del plurilingüisme a Espanya. Això també és una competència de l’Estat espanyol d’acord amb les Comunitats Autònomes que tenen llengua oficial, com és el cas de Catalunya. Però, per què s’impulsa des de Catalunya, quina necessitat hi ha d’això?
Simplement, des de Catalunya, sempre hem fet un pas endavant que la resta de territoris. Nosaltres sempre fem la primera “avançadeta” per aconseguir fites, i els altres territoris pugen al carro. A mi no em sembla malament que sigui Catalunya qui impulsi aquesta pluralitat de llengües. Seria interessant que els alumnes poguessin conèixer o reconèixer les llengües de l’Estat, com ara l’èuscara. Tenim molta riquesa i l’hem d’aprofitar. És una magnífica oportunitat d’obrir la ment.
Sembla que aquestes propostes els fan bé perquè als sondejos o enquestes els hi donen més d’un 20% dels vots, un creixement significatiu respecte als últims comicis. Estan frec a frec amb ERC i Junts, segons aquestes enquestes, estan contents?
Estem satisfets, però a la vegada una mica emprenyats, perquè la no-llei electoral que tenim a Catalunya, ens penalitza moltíssim. Tant aquí a Sant Cugat com a tota l’àrea de Barcelona, ja que un vot a Barcelona, val menys que un de Lleida, Girona o Tarragona. Jo crec que aquesta llei és injusta i hauríem de mirar que en la propera conjectura, hi hagués una proposta realista de poder fer una nova llei electoral que fes proporcional el vot. Si realment fos així, la diferència d’escons, que diuen les enquestes, no seria aquest. Per tant, es pot donar el cas, com va passar amb Maragall, que amb més vots, s’obtinguessin menys escons i això, produís que la força més votada, pogués obtenir més representació al Parlament.
Atribueix aquests resultats a “l’Efecte Illa”?
Jo crec que el PSC ja anava de pujada, perquè els sondejos ja ens donaven un creixement important, però sí que és veritat que el revulsiu Illa ha estat un dels detonants que proporciona aquest “valor afegit”. Malgrat això, potser ens quedem curts, perquè les forces del Parlament s’adonin que la ciutadania de Catalunya tria una força per governar.
Què és “l’Efecte Illa”?
Il·lusió, punt de partida, passar pàgina en el sentit de mirar cap al futur, deixar-nos de llepar les ferides, deixar de vendre quimeres que no porten enlloc, de vendre mal rotllos o mentides i començar a treballar per fer prosperar aquest país. Ganes de fer i de sentir a les notícies que Catalunya prospera i no pas que uns es barallen, altres estan fora o dins… De fet, en aquesta campanya els únics que fem propostes som nosaltres, els altres només parlen dels processos, del diable que és en Salvador Illa, dels pactes. En canvi, nosaltres només parlem del programa i fem propostes.
Prefereix Salvador Illa o Miquel Iceta?
Jo prefereixo el candidat que com a partit ens hem dotat. DE fet, jo formo part del Consell Nacional i vaig votar a Salvador Illa. No estava entre un i l’altre, però penso que Miquel Iceta va ser un bon candidat i ho hagués tornat a ser i ara serà un bon ministre.
Quina serà la política de pactes del partit socialista?
La política de pactes jo crec que l’hem de deixar pel dia de després.
El seu candidat no l’ha deixat pel dia de després...
És evident que nosaltres tenim unes preferències cap a l’esquerra per poder conjuminar un govern que sigui estable i fort.
Creu que és viable un pacte com el de Sant Cugat, a la Generalitat?
No es tracta de viabilitat, hem de mirar el nivell d’elecció, les possibilitats… És evident que fer un pacte amb la CUP a escala nacional no té res a veure amb el PSC a escala nacional. De fet, aquí a Sant Cugat, mirem per les polítiques locals, les nacionals són més difícils. Mirar cap a l’esquerra sempre està ben vist. Renúncies? Òbviament, quan fas un pacte sempre has de renunciar. Ja veurem a què estem disposats a renunciar o no renunciar. O si no, l’opció és un govern de minoria amb acords puntuals i amb les forces que conformen l’arc parlamentari.
Per tant, la seva preferència en primera instància, seria En Comú Podem?
Nosaltres ens presentem per intentar governar amb el màxim nombre de diputats i no descarto tampoc que siguem sols.
Li sap greu que tres partits com PSC, ERC i la CUP hagin descartat, en àmbit nacional, un pacte igual que el de Sant Cugat?
No, no té res a veure. Possiblement un pacte com el de Sant Cugat no hagués funcionat en altres ciutats com ara Reus, Figueres o Tàrrega que estaven intentant fer alguna cosa semblant. Per tant, no és només a realitat de l’àmbit municipal sinó que més aviat és la realitat local, l’entesa amb les persones, les sinergies personals i sobretot, l’entesa d’un objectiu clar.
Acceptarien els vots de Vox?
No es tracta d’acceptar, si ens voten, ens voten. Anar-los a buscar, no els anirem a buscar. Ara, si aquella formació política decideix cedir-los, doncs els cedeix. Llavors, no és una qüestió d’acceptar o no acceptar, no és coherent, un vot és un vot i al Parlament de Catalunya tots valen igual.
Els poden no anar a buscar, però poden no tenir-los en compte a l’hora d’anar de fer el càlcul de vots que es necessiten.
Bé, nosaltres ens presentarem. En Salvador Illa ho ha dit molt clar: si ell, és la força guanyadora, com a president, ell es presentarà a la investidura. I a partir d’aquí, és el joc democràtic, tots compten. I ens agradin o no, aquesta formació política, pot tenir representació., espero que no tant com diuen les enquestes. Tot i això, ja sabem com és la seva política, la del “desgast” i la del “trencar-ho tot”, i ells saben que així es posaran sobre la palestra, forçant que tothom parli d’ells. Si ningú els fes cas, no estarien on són.
Per tant, seria partidari d’un cordó sanitari a formacions com Vox?
Sí, quan vols no fer-li cas a una formació política, no li fas cas.
Què pot fer un govern socialista des de la Generalitat, per Sant Cugat?
Pot fer molt i pot tenir molta influència. S’ha vist que quan es vol una cosa es pot fer, però quan es vol boicotejar també es pot. Soc partidari de polítiques d’entesa, el fet de ser del mateix color és més directe, però al final Sant Cugat és un municipi més.
Però si funcionava el sistema de Generalitat i Estat espanyol d’un mateix color, per les propostes que presenten el programa, per exemple la reforma federal o desbloquejar el procés de Catalunya. Serviria també una força important al Parlament del PSC, perquè Sant Cugat pugui desencallar alguns dels seus projectes?
Jo no ho parlaria en l’àmbit de Sant Cugat, únicament. Crec que la Generalitat ha de fer un esforç per intentar vertebrar una nova relació amb els municipis. El que s’han d’evitar, són aquests privilegis d’alguns municipis envers els altres. Ha d’haver-hi algun sistema que d’alguna manera relacioni els municipis amb la Generalitat, d’una manera equitativa. El que no pot ser és aquest amiguisme que dèiem, s’ha de trencar. El PSC trenca amb això.
La candidatura del PSC en cinc punts
Pere Soler
Hem de mirar el futur, deixar de llepar-nos les ferides i vendre quimeres que no condueixen enlloc, vendre mal rotllo i mentides. Fem prosperar el país
Pere Soler
Nosaltres sempre tenim preferències que són mirar cap a l'esquerra per fer un govern estable i fort. No m'agraden les polítiques de vetar.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.