El president de PIMEC del Vallès Occidental, Xavier Pujol / Foto: Cugat Mèdia
Recentment ha estat relegit com a president de PIMEC del Vallès Occidental i nomenat president de PIMEC Barcelona. Com encara aquesta nova etapa?
Amb il·lusió, ganes i un equip reforçat. El repte és gran i necessitem un equip de persones que ens acompanyin en aquest camí.
Com valora la feina que ha fet en l'anterior mandat com a president de PIMEC del Vallès Occidental?
En l'anterior mandat vaig començar en substitució del president que hi havia, que per motius personals no va poder acabar. Vam heredar els seus objectius perquè estan alineats amb els objectius que planteja el president de PIMEC a nivell de Barcelona i Catalunya. La línia és continuista. Tenim un projecte que el president Antoni Cañeta va començar amb tres grans lemes: activisme empresarial, pont de comandament i legislar pensant en petit. En aquest sentit s'ha avançat, però encara hi ha camí per fer.
Quins objectius es marca com a president de PIMEC Barcelona?
Cada àrea té el seu president. Jo ara he assumit la coordinació d'aquest treball en conjunt. PIMEC ha crescut molt des de fa uns anys i les estructures s'han d'adaptar.
Quina rellevància té l'ecosistema empresarial del Vallès Occidental?
El Vallès Occidental és la comarca més rica de Catalunya, deixant de banda el Barcelonès per l'efecte de la capitalitat. El cinturó al voltant de Barcelona és l'eix principal d'indústria logística. El Vallès Occidental destaca amb gairebé més del 10% el valor afegit de Catalunya. A més, té particularitats pel que fa a l'estructura empresarial i als sectors d'activitat. Un 25% dels treballadors de la comarca estan ocupats en la indústria, mentre que la mitjana de la resta de Catalunya és del 16%. Això fa que l'economia de la comarca sigui més resilient i solvent, ja que la indústria genera cadenes de valor, ocupació estable i bones retribucions.
I quin és el paper de Sant Cugat?
El Vallès Occidental ha tingut dues cocapitas, Sabadell i Terrassa, que han seguit impulsant activitat econòmica a través de les seves cambres de comerç. No obstant això, ha emergit un tercer pol: Sant Cugat. Des de l'anterior mandat que defenso la seva cocapitalitat, ja que reforça aquest triangle econòmic. Sant Cugat aporta un model econòmic diferent, amb emperses de sectors i dimensions diverses respecte a Sabadell i Terrassa. Tot i tenir menys de la meitat de població que aquestes dues ciutats, les empreses de Sant Cugat generen més valor afegit.
A què es deu això?
Sant Cugat compta amb una gran diversitat d'empreses: grans corporacions, però també moltes petites i mitjanes empreses. És cert que les grans empreses tenen un efecte tractor important, i per això des de PIMEC, que treballem per les micro i petites empreses, col·laborem amb l'Ajuntament per treballar en aquesta línia.
Crec que el desenvolupament econòmic de Sant Cugat no és fruit de la casualitat, sinó del treball fet durant molts anys. S'ha elaborat una planificació urbanística i econòmica clara per atraure determinades empreses, i aquest enfocament estratègic ha donat resultats. Ara bé, tot i aquest dinamisme, Sant Cugat no pot créixer de manera aïllada. Ha de treballar conjuntament amb el territori que l'envolta.
Des de Sant Cugat s'està fent aquesta feina de teixir aliances amb el territori?
S'està treballant dins dels límits de temps i recursos disponibles. S'han presentant diversos plans, incloent-hi un pla d'innovació i un projecte paneuropeu. L'objectiu és fer créixer aquest projecte en col·laboració amb altres empreses. Tot i això, també cal aterrar-lo en clau local. Aquí és on intervenim per recordar que, més enllà de mirar cap a la gran Barcelona i les grans empreses, és essencial tenir en compte el 99,8% de les empreses del territori: les pimes.
A Sant Cugat i el seu entorn hi ha centres de coneixement i d'investigació. Com poden les pimes beneficiar-se'n?
El primer pas és posar-ho en valor i donar-ho a conèixer. Per això, assumim la tasca d'acostar les empreses a les universitats i viceversa. Formem part dels Consells Rectors de diverses universitats i comptem amb una comissió universitària tant a la UPC, que té un centre a la zona, com a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Ara estem treballant en iniciatives com les trobades de l'Autònoma per connectar l'ocupació amb les empreses. Volem que no només hi participin les grans empreses, sinó també les petites, que potser individualment no poden competir, però que, si s'agrupen, esdevenen més atractives i competitives.
En un context en què la tecnologia avança a passes gegants, com es poden adaptar les pimes a aquest ritme?
L'I+D de la petita empresa és la imaginació i la dedicació. És veritat que hem d'estar molt atents perquè no perdin el tren. No podem deixar perdre l'increment de productivitat i de competitivitat de les empreses, i un dels factors que ho marquen és la digitalització. Fem programes de formació i jornades, per exmeple hem fet amb la Diputació de Barcelona un programa que es diu Accelera Creixement per ajudar les empreses a identificar oportunitats de millora, informem sobre el 'kit consulting' i el 'kit' digital.
Més enllà de la digitalització, quins reptes afronten les pimes?
Com a repte, la sostenibilitat. Com a barrera, la burocràcia. De promig, una empresa dedica 40 hores al mes a tràmits burocràtics que no aporten valor per a la pròpia empresa, i set de cada 10 papers que et demana l'administració ja els tenen. Això ho hem de reduir, i no és un repte, és una barrera.
El que sí que és un repte és la sostenibilitat. Hem de tornar a crear estructures de cadenes de valor més properes.
Apostar més per allò local, fet a casa?
Totalment. El quilòmetre zero, com més zero sigui, més ben rebut és. Després d'una globalització en sentit econòmic massiva i després d'experiències com la de la pandèmia, veiem que té més sentit treballar en clau propera. Per exemple, estem impulsant que hi hagi una penalització per a aquell comerç electrònic que porta productes de molt lluny i que no assumeix els costos locals.
Un altre repte és la mobilitat. Una de les qüestions plantejades en l'anterior mandat va ser el quart cinturó. Cap a on ha d'avançar aquesta qüestió?
El problema és que fa molt temps que no avança, i a més ara s'ha saturat amb la gratuïtat de l'AP-7. Cal millorar la comunicació entre Sabadell, Terrassa i tot el polígon logístic de Castellar. Semblava que ja hi havia un acord, però fa un temps va quedar en entredit. El mateix president Illa, abans de les eleccions, va dir que el quart cinturó seria la segona prioritat després de l'ampliació de l'aeroport. De moment, no en tenim cap de les dues.
Què li agradaria deixar fet abans d'acabar el mandat?
No treballo amb objectius de mandat perquè penso que hi ha coses que han d'anar més enllà. Sí que en aquest camí volem estar presents a totes les taules. Som l'agent social i econòmic més representatitu, i hem d'estar allà on succeeixen les coses que afecten les pimes i les persones autònomes. A Sant Cugat hem tingut la sort que sempre ens han vist com un agent i hem format part de les taules que han obert en diversos àmbits.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.