Inicia sessió 
Registra't
El 1970 els germans Frederic, Àlvar i Ignasi Roda (cito per ordre de data de naixement), van crear El Tricicle, un conjunt vocal que va batejar Joan Oliver (Pere Quart) abans que el reis del mim en fessin una altra amb l'article fora. El grup, cal dir-ho, no va tenir una vida llarga, però la qualitat ja era aleshores una característica que ara es confirma amb aquest disc, mostra d'un nivell musical i interpretatiu molt bo, que conté uns arranjaments esplèndids de Joan Figueres. El cantautor escull sis poetes catalans configurant un espectre cronològic i temàtic interessant. Salvat Papasseit i Tomàs Garcés amb tres, Joan Oliver i Joan Brossa amb dos i Josep M. de Sagarra i Joan Vinyoli amb un cadascun.
L'audició comença amb ressonàncies bachianes per la 'Cançoneta noucentista del mal camí' i continua a ritme d'havanera amb 'Venedor d'amor' que enllaça amb una altra de Salvat, 'Mester d'amor', on la percussió marca un ritme sostingut i els cors portant reminiscències, potser, de Donovan. Després Vinyoli, 'Cap a les deus', aixecant el vers amb la progressió d'una veu ajustada. 'Cançó de Formentera' és, senzillament, una meravella d'efectes poètics, sons suggeridors que aporten, sobre dels efectes, sons populars de sempre i una cançó potent. 'La vella' salta a un ragtime jocós de Brossa i 'Cançó final' recupera els aires dels setanta. 'Joc' ens porta el poeta Ferrater que Roda elabora a la manera de Brel, un triple guanyador de sensibilitat i el violoncel, tota la corda, arranquen amb el piano per sota, un esplèndid 'Si anessis lluny' que recupera Salvat amb l'ajuda d'un clarinet perfecte. La sàtira de Pere Quart torna amb 'Lletra d'assassí per amor' que Roda broda estrafent la veu amb una guitarra sostinguda. El vers de Sagarra porta el so que encaixa amb ritme antillà, piano, flauta, trombó i cors, i la veu del joglar, per sobre, expliquen 'La cançó de les males llengües'. La flauta inicia el tema, irrupció de la veu de l'Àlvar llançant les paraules de Tomàs Garcés abans d'acabar amb 'Encesa primavera' que recupera Brossa i que fa tornar Bach, un pizzicato i gran arranjament amb la veu del cantautor, convençut i contundent. Un disc recomanable, una mostra de que 'no canto en mi mateix' pot ser una manera de dir que mai ha deixat de ser ell mateix.
EDUARD JENER és crític cultural
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.