Inicia sessió 
Registra't
Mia Vancells fa balanç de la seva trajectòria al 'Connectats' / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
És cert, hi ha moltes 'maries', sí. M'agrada això que dius.
Quantes maries identifiques?
Ostres, mira, la Maria Vital és la primera que agafa totes les altres. La Maria Mare, la Maria que estima la seva gent, la Maria Actriu, que es perd pel teatre, la Maria que fa formació, la Maria que fa webs... És que hi ha moltes maries, sí.
Una Maria incansable.
No, que sí que em canso. Em canso, a vegades, i moltes vegades descanso. La gent em diu ''no pares'', i jo sí que paro, hi ha molts moments de parar.
De fet, meditar forma part d'aquestes maries, també.
Jo medito cada matí. És una estoneta que faig esport i després medito. I em dona molta calma, i hi ha molts moments que estic parada. El que passa és que faig moltes coses, sí.
Anem una mica a l'origen de la teva història. Parla'ns de la Mia Petita, d'aquella Mia que volem saber com era, quins somnis tenia.
Ostres, mira, jo, de petita, el meu somni era anar de lluna, i no s'ha complert, però no hauria pensat mai que faria teatre. Jo era molt tímida, de petita, era molt vergonyosa. Me'n recordo que a l'escola, tenia les meves tres amiguetes i prou, i va ser arran de l'escola dels meus fills, que vam començar a fer teatre. No ho pensava mai.
És a dir, que tu vas començar a fer teatre ja, a edat adulta.
Era mare de dos fills a l'escola Pi d'en Xandri i estava molt involucrada en el que és l'AMPA. Organitzava moltes coses i vam començar a fer teatre i això va derivant fins avui dia, gairebé 20 anys.
Tu parles de viure la vida professional entre les teves dues passions. Quines són aquestes dues passions?
Sí, mira, jo em dedico professionalment al disseny gràfic i al disseny web. I actualment porto la comuniació d'un centre mèdic de Barcelona. Això és el que m'ha donat per omplir la nevera els últims 22-23 anys. Ho gaudeixo i no ho vull deixar, però també vull potenciar la meva part de teatre.
Per tant, la part més professional de dissenyadora i la part més de teatral, no?
Sí, seria la paraula, jo crec que seria professionalitzar el meu teatre. Perquè, al cap i a la fi, fa molts anys que faig teatre, seriosament des del 2009, quan acabem de formalitzar les Xandrines, i des d'aleshores és que no he parat. He fet moltes coses i m'he divertit molt, però fa un any i mig, dos anys, vaig dir ''ostres, és que jo el que vull és les dues coses''. No vull que el teatre sigui un joc, no vull formalitzar el teatre, fer formació, formar-me més jo també i començar a compartir aquest art que per mi em regala moltes coses i penso que em regala moltes coses a molta gent.
Què t'ha donat el teatre?
En primer lloc, molta llibertat, perquè quan els meus fills eren petits em deixava sortir de la rutina casa-nens-feina. També m'ha donat molta seguretat per parlar en públic, seguretat en mi mateixa... És un repte estar davant d'un escenari. Tant la primera vegada que estrenes una obra com les altres que fas. Una obra de teatre mai és igual, i això és molt enriquidor.
A qui recomanaries fer teatre?
Mira, a tothom, però jo que ho he viscut, ho recomanaria a les dones que estiguin estressades, a les que pateixen, a les que tenen vides complicades, les que tinguin problemes ja sigui a la feina, amb els fills, el marit o el que sigui. El teatre és un espai d'aire fantàstic perquè et permet jugar, seu una altra persona, i et treu d'aquella estona.
Es diu que seria bo que el teatre entrés a les escoles, perquè és també és una eina que ajuda, oi?
El teatre genera empatia. El fet que els nanos s'hagin de posar en papers i situacions diferents els obre finestres i els ajuda a veure les coses d'una altra manera. Hi ha adolescents, fins i tot, que els costa gestionar les emocions, perquè el teatre és una molt bona eina, com a mínim, per entendre-les i reconèixer-les.
T'has proposat fer teatre amb una visió inclusiva, per què?
No ho sé, és una cosa que surt de mi. Em fa molta il·lusió fer teatre amb persones amb discapacitat intel·lectual o problemes mentals.
Per què?
Perquè em generen molta empatia, tendresa i tenen molt a dir i donar. Al setembre lidero el projecte del 'Fem un Museu', enguany amb teatre. No sé com ho faré, però segur que sortirà bonic.
A l'horitzó algun altre objectiu, algun altre repte?
El meu repte és fer molt teatre per a gent gran per a persones discapacitades. M'agradaria conèixer millor el món de la discapacitat a través del teatre i el meu repte seria muntar una companyia de teatre inclusiu.
*La transcripció és un extracte de l'entrevista íntegra, que es va publicar el 17 de juliol.
Mia Vancells
El meu repte és fer molt teatre per gent gran i per discapacitat. A mi m'agradaria aconseguir conèixer el món de la discapacitat a través del teatre.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.